Primer riure; després pensar.

La setmana passada es van concedir els premis Ig Nobel d’aquest any. En altres ocasions he comentat aquests premis, que organitza en clau d’humor, la revista “Annals of Improbable Research”. Els qui els coneixeu ja sabreu que es tracta de ressaltar recerques que “primer fan riure i tot seguit fan pensar”.

I aquesta és la gràcia. Treballs que quan en sents parlar et poses a riure, o penses que és una bestiesa, però que si ho penses un moment, potser tenen alguna cosa d’assenyada. En tot cas, les dues coses, riure i pensar, són molt saludables

Aquest any entre els guanyadors hi ha el premi Ig Nobel de biologia a uns investigadors francesos que han constatat que les puces que viuen en gossos salten més que no pas les que viuen en gats. Una ximpleria sense cap ni peus? Potser no! Les puces que viuen en gossos (Ctenocephalides canis) són d’una espècie diferent de les dels gats (Ctenocephalides felis) . I segons la llargada dels salts, la facilitat per infectar altres animals pot ser diferent. Cara a buscar tractaments quan hi ha una passa de puces pot ser una informació imprescindible.

Un altre premi ha sigut el de medicina, concedit a uns investigadors que han observat que els medicaments falsos i cars van millor que els medicaments falsos però barats. Dit així té la seva conya, però el treball voli verificar un dels mecanismes implicats en l’efecte placebo. Un medicament ens serà més efectiu segons les expectatives que hi posem en ell. I aquestes expectatives es poden relacionar amb el preu que costi. Van donar la mateixa pastilleta blanca (un placebo) a un grup de voluntaris als que els van dir que era un medicament experimental per tractar el dolor. A uns els van dir que costava dos dòlars i mig cada pastilleta. Als altres els van dir que el preu era de deu centaus. Després la van prendre i els van aplicar una sèrie de descàrregues elèctriques per causar un dolor que havien de valorar. Doncs el dolor percebut va ser menor en els que els deien que la pastilla era cara que no pas en els que creien que era barata.

Per cert. Aquest mecanisme psicològic segurament també es posa en funcionament en molts medicaments homeopàtics. Prens no-res, però si hi creus i costa calers... funciona!

El de física l’han guanyat per demostrar matemàticament que trossos de corda o cabells o similars, inevitablement s’acabaran per enredar-se i fer-se nusos. L’experiment el van fer posat cordes en una capsa, agitant i determinant la quantitat i tipus de nusos que es formaven. En 3.415 intents van observar la formació de 120 tipus diferents de nusos. I encara que sembli una bestiesa, l’estudi dels nusos (la teoria de nusos) és una de les branques de la matemàtica que s’aplica a teories físiques com la teoria de cordes que vol explicar l’essència mateixa de l’Univers. Us asseguro que no és fàcil entendre com es mesura la geometria dels nusos formats en espais de n-dimensions.

I altres premis han sigut el d’economia, per demostrar que les propines que guanyen les ballarines de striptease depenen del moment del cicle menstrual en que es troben. El de ciències cognitives per publicar que uns organismes similars a una ameba poden resoldre puzles (en realitat el que resolien era el millor camí per sortir d’un laberint). El de química l’han repartit entre dos autors. Un que va demostrar que la Coca-cola tenia un efectiu efecte espermicida, i un altre que va demostrar que no el tenia!

Com cada any, podreu trobar comentaris d’aquests premis a la premsa. Però resulta un exercici interessant i il·lustratiu anar una mica més enllà del títol divertit, i passada la riallada, mirar d’entendre quin era el sentit de les recerques. Moltes vegades (encara que no sempre, cal dir-ho) resulta que si que tenien sentit. Si observeu on s'han publicat aquests treballs, notareu que són revistes de molt prestigi (Nature, JAMA, PNAS...), de manera que alguna cosa seriosa han de tenir.

El que deia al principi: Primer riure, però després pensar.