Aquesta "coseta" dels mascles

Una preocupació que tenien en el passat (i encara avui) molts homes era tenir un hereu. Això volia dir un fill mascle. En el cas de les famílies reals en què el poder havia de passar a un descendent mascle la preocupació s’estenia a tot el regne. I de vegades es lamentaven amb amargor que la seva dona “sols els donava filles”.

Sense entrar en el rerefons social i humà d’aquest costum, cal dir que ni tant sols des d’un punt de vista biològic es podia culpar la dona. El responsable del sexe dels fills en els mamífers és el pare. O més exactament, la cèl·lula germinal del pare.

En els mamífers, la decisió de com es desenvoluparà l’embrió, com a mascle o femella, depèn d'un parell de cromosomes. Son els anomenats cromosomes sexuals. Les dones tenen dos cromosomes X i els homes un X i un Y. D’aquesta manera, la dona sempre passa un cromosoma X als fills, i l’home pot passar un X o bé un Y. Per això, si heretem el cromosoma X del pare, serem una femella, i si heretem l’Y serem un mascle.

O dit d’una altra manera. Si tens un Y..., seràs mascle.

Però que té aquest cromosoma, que fa aparèixer als mascles? (Segons moltes dones deu tenir el gen de la immaduresa eterna, però ara no parlava d’això.)

Els embrions tenen al principi uns grups de cèl·lules que es poden convertir tant en testicles com en ovaris. Si no passa res el que es formarà seran ovaris, que faran hormones femenines i donaran lloc a tots els caràcters sexuals femenins. Però, en el cromosoma Y hi ha un gen anomenat SRY (de l’anglès Sex-determining Region Y) que “activa” que el que es formi siguin uns testicles. Aquests faran testosterona i l’embrió es desenvolupa com un mascle.

Així que, per defecte, els humans (i els mamífers en general) són femelles, i sols si hi ha testosterona pel mig, es desenvolupen com mascles.

A més, si mirem de prop el cromosoma Y veurem que és petit. Molt petit. Es creu que originàriament hi havia dos cromosomes com l’X, sols que un d’ell tenia el gen SRY i l’altre no. Però poc a poc, el que tenia el gen de la “masculinitat” va anar perdent la resta i reduint la seva mida. Si comparem el nombre de gens que tenen trobem que la diferència és abismal. Els humans tenen únicament 78 gens al cromosoma Y, mentre que l’X en té més de mil. I encara és més exagerat el cas dels cangurs en que l’Y sols té un únic gen (l’SRY).

Però el cas extrem son uns petits mamífers de la família dels talps en que el cromosoma Y (o el que en quedava d’ell) ja s’ha fusionat amb el X. I han tornat al principi de la història. Ara tenen un X que té el gen SRY i que dona lloc als mascles. I segurament, amb el temps començarà a perdre gens i reduir la seva mida per tornar a ser un cromosoma Y clàssic.

Naturalment el fet de tenir un únic cromosoma X resulta un problema pels mascles. Si en una femella apareix una mutació en algun gen del cromosoma X, doncs no passa gran cosa, perquè sempre pot fer servir el gen de l’altre cromosoma X. A mida que envellim, les alteracions i les mutacions es van acumulant. Però com tenim dos cromosomes de cada, doncs no és nota gaire.

Però en el cas dels mascles, no hi ha un altre cromosoma X a qui recórrer! Sols hi ha l’esquifit cromosoma Y, que va fer la seva feina als primers dies del desenvolupament embrionari i que ja serveix de poc més. És per això que es creu que els homes envelleixen pitjor i moren abans que les dones. Les alteracions al cromosoma X es van acumulant i fent evidents molt més de pressa, les cèl·lules perden funcions, els defectes s’acumulen i la màquina s’espatlla més de pressa, com un cotxe que es trobi sense “peces de recanvi”.

I és que des d'un punt de vista cromosòmic, un home és, si fa no fa, una dona a la que li falta alguna cosa (un altre cromosoma X).