L'Scarlett Johansson i els mugrons

Hi ha ocasions que no pots deixar passar, quan l’atzar, o la necessitat d’algun periodista de trobar titulars impactants, em permet posar la foto de l’Scarlett aquí al costat. I és que, que voleu? Des que vaig veure “Lost in translation” que l’Scarlett Johansson em té el cor robat.

I ara he vist un titular corrent per la xarxa on es fan ressò de la seva “perplexitat pels mugrons masculins”. A diferents webs trobo que la noia està fascinada, perplexa o confosa pels mugrons masculins. És realment el món al revés, perquè no tinc cap dubte que és molt més habitual trobar homes fascinats pels mugrons de l'Scarlett.

Per ser justs, l'entrevista era de les habituals de les revistes del cor, (encara que surt al Chicago Sun-Times) i li preguntaven a ella i a dues actrius més quines coses no entenien dels homes. Aquell rotllo sobre que en pensen que ens agradin les motos, els aparells de tecnologia punta i tots els tòpics habituals. En tot cas, la resposta que va donar va ser:

“No sé si hi ha algun aspecte dels homes que no entenc a part de perquè tenen mugrons. De veritat, perquè? Suposo que tindrà alguna cosa a veure amb el cromosoma X, però quina és la funció del mugró masculí? Potser tots comencem com criatures andrògines i després ells es van convertir en homes.”

Naturalment, aquesta sortida amb els mugrons era massa bona per deixar-ho passar, però ja dic que a la Scarlett li ho perdono quasi tot. I en aquest cas, malgrat les conyes dels periodistes, cal dir que la noia gairebé l’ha encertat.

La funció dels mugrons dels homes és senzilla: no en tenen cap. Simplement, no tot ha de tenir una funció. Però que no tinguin una funció no vol dir que no hi siguin per cap motiu. El motiu és que les dones han d’alletar les cries. Després de tot som mamífers. I això vol dir que cal tenir un òrgan dedicat a fabricar llet per alimentar les cries. Però l'evolució no va seguint camins diferents per homes i dones. Si calen mugrons, tots els humans tenen mugrons. Encara que després únicament els facin servir les femelles.

I el que diu de començar com andrògins, doncs ja és això el que passa. Encara que la clau no és al cromosoma X sinó a l’Y. Per defecte, tots els embrions humans es desenvoluparien com a femelles. L’embrió té uns grups de cèl·lules que donaran lloc als genitals i tot l’aparell reproductor i que es desenvoluparà en resposta a les hormones amb que es trobi.

Doncs en el cromosoma Y hi ha uns gens que fan que aquestes cèl·lules es transformin en testicles, que fabricaran hormones masculines que alhora faran que la resta del sistema reproductor sigui el d’un mascle. Si no apareixen aquestes hormones, el desenvolupament serà el corresponent a una femella.

Les hormones també faran que els pits, amb els seus mugrons, es desenvolupin, o es quedin atrofiats. De manera que en realitat l’esquema inicial és el mateix per homes i dones, i únicament quan les hormones comencin a actuar, les peces es disposaran d’una manera o altra. Però seran gairebé les mateixes peces, convenientment modificades. Per exemple, al principi tenim dos tipus de conductes de sortida per les cèl·lules germinals. Els conductes de Müller i els de Wolff. Quan les hormones comencin a actuar, un dels dos es desenvoluparà (Müller si és femella i Wolff si és mascle) mentre que l’altre degenerarà. Al final el que tindrem serà unes trompes de Fal·lopi i úter en un cas, o epidídim i conducte deferent en un altre.

Aquest tema dels mugrons ha sigut un dels arguments que s’ha fet servir per demostrar que en realitat no estem dissenyats d’una manera intel·ligent, o que el dissenyador no ho sembla gaire d’intel·ligent, ja que de ser-ho s’hauria estalviat posar als mascles dels mamífers uns quants òrgans sense funció.

L’error de la Scarlett ha sigut comentar-ho a la premsa del cor enlloc de preguntar als que hi entenen. Jo mateix estaria encantat de mirar d’aclarir-li tots els dubtes que tingui sobre el tema. No soc exactament un expert, però prometo que faria un esforç per ser entenedor.