divendres, de maig 08, 2009

Treball sota pressió

Una de les mesures més habituals quan anem al metge és la de la pressió arterial. Això és perquè amb una determinació molt simple es pot detectar una situació, la hipertensió, que és relativament freqüent i, potencialment, perillosa. Aquest problema afecta a un nombre creixent de persones i cal detectar-lo com més aviat millor.

La pressió arterial és simplement la pressió que fa la sang contra les parets de les artèries. Com que el sistema circulatori és un circuit tancat, la força exercida pels batecs del cor per empènyer la sang resulta en una determinada pressió als vasos sanguinis. Cal que hi hagi una certa pressió perquè sinó la sang no circularia. Però un excés de pressió pot portar un seguit de problemes. El cor ha de fer més força per bombar la sang, els ronyons se'n ressenten i fins i tot poden aparèixer zones on la sang no hi arriba.

I el metge, per mesurar la pressió el que fa és posar una mena de manguito al braç i un fonendo per escoltar els batecs de la sang quan passa pel braç. Com que hi ha una artèria que passa pel costat de dins del braç, el metge pot sentir els batecs que va fent.

Aleshores amb una pera de goma infla el manguito fins que ens prem ben fort. La idea és fer prou pressió al braç com perquè la sang deixi de circular. Les artèries queden massa premudes i la sang no té prou força per passar. En aquest moment comença a deixar sortir l’aire que ha insuflat dins el manguito alhora que determina la pressió que fa aquest sobre el braç. Arriba un moment en que la sang comença a passar de nou i el metge pot escoltar el batec. Doncs la pressió que fa el manguito en aquell moment és la pressió màxima, que tècnicament es diu pressió sistòlica ja que la sístole és el moviment que fa el cor en contraure's.

Però el metge segueix deixant sortir l’aire del manguito fins que arribarà un moment en que ja deixarà de sentir els batecs de l’artèria. La pressió del manguito ja serà insuficient per notar res i la sang circularà fluidament de nou. Aquest punt és el de la pressió mínima, o diastòlica.

Per això, quan ens mesuren la pressió sempre ens donen dues xifres que són mesures de pressió en mil·límetres de mercuri. La que indica la força de la sang en el moment del batec del cor i la força que fa quan el cor s’està relaxant.

Els valors normals es consideren al voltant de 120/80, però depenen de l’edat, del sexe i de si es pren medicació o no, de manera que cada vegada ha de ser el metge qui ho valori. Però si són massa alts indica que les parets de venes i artèries estan sotmesos a un treball excessiu i cal fer-hi alguna cosa.

La primera, normalment és reduir el consum de sal. Això és perquè la concentració de sal de l’organisme està molt ben regulada i es manté en uns nivells que varien molt poc. Si augmentem la ingesta de sal, cal retenir més aigua per tal que la concentració de sal no es modifiqui. Això fa que la sang tingui més volum de líquid i, si hi ha més volum en el mateix espai, doncs augmentarà la pressió.

Per això en aquests casos val la pena mirar el tipus d’aigua que es consumeix. Algunes tenen moltes sals mentre que altres són més lleugeres en aquests components i resultem millors per hipertensos.

Si amb això no n’hi ha prou, es poden donar fàrmacs que modulin el grau de contracció de les artèries. El múscul de les parets de les artèries pot contraure’s o dilatar-se una mica. Si sempre està massa contret, la mida del pas interior de les artèries disminueix i la pressió augmenta. Com que coneixem prou bé els sistemes de control que té l’organisme per regular això, s’ha pogut dissenyar medicaments que contrarestin l’excés de contracció.

Un altre sistema és aconseguir augmentar la producció d’orina amb diürètics. De nou es tracta de treure un excés de líquid de l’organisme, de manera que el volum de plasma torni a nivells normals. Evidentment, cada solució es pot aplicar a determinades situacions que cal establir prèviament. Per exemple, si hi ha un excés de contracció de les artèries, fer més pipí no ajudarà gaire.

En tot cas, al final ens adonem que al nostre cor li passa el mateix que a nosaltres a la feina. Ja va bé treballar amb una mica de pressió, però sense exagerar.

13 comentaris :

kika ha dit...

molt interessant... tu dius que és una situació relativament freqüent, però els metges sembla que la tractin com lo més normal que et pot passar. ah! tens la pressió alta; pren-te pastilles, ja et passarà.
i t'has d'estar tota la vida prenent pastilles, perquè curar-te no et curen.
el que de fet voldria saber és perquè passa? que fem o que és el que s'ens avaria que fa que la pressió ens pugi?

Carquinyol ha dit...

aleshores... com la tensió la tenen força alta els culers aquest més de maig... vol dir que ser del Barça et fa més salat ??

:P

Coi quines coses té el món modern... =)

MARTELL DE REUS ha dit...

Matisaria que no és la sal qui no es beneficiosa per la pressió arterial. El que realment perjudica és un dels seus components l'ió del sodi (Na+). Per això quan em miro les aigües que em prencs dono un cop d'ull als nivells de de sodi. Conseqüentment, també hi ha gent que empra sals on hi ha una barreja de clorur sòdic i clorur potàssic rebaixant d'aquesta manera la presència del primer.

Arcangelo ha dit...

L'altre dia vaig anar a donar sang i, si no em falla la memòria estava a 14,7 de pressió arterial. Suposo que deu ser una altra unitat de mesura o una altra manera de fer-ho perquè si no, o tinc un sistema circulatori increiblement mandrós o estic mort.

Mo ha dit...

Hola, suposo que avui t’esperaves el meu comentari i sentin-ho molt m’enrotllaré una mica, va procuraré ser breu!!!
Per una banda està clar que la sal, en concret ió Na es crucial per la regulació de la pressió sanguínia, però per altre banda hi han moltes evidències que la teràpia de menjar sense sal normalment no soluciona el problema de la hipertensió. Això esta claríssim en la hipertensió en les embarassades, on a més pot portar a problemes de baixada de volum sanguini amb risc de poc aport al fetus.
Cal dir que una persona que mengi sempre un excés de sal serà recomanable baixar aquest consum, però sovint hipertensió es dona amb consums normals de sal i on la seva retirada de la dieta no millora el problema. El nostra organisme, com bé dius, té mecanismes molt eficaços per eliminar sal quan aquesta augmenta en sang (també evidentment aigua) per tal de baixar la pressió sanguínia, o bé per evitar-ne la pèrdua quan la pressió baixa (concentració de sal i/o volum de sang). Per tant el problema de la hipertensió potser no es tant la concentració de sal (quantitat de sal que ingerim) sinó una errada en el mecanisme de control i crec que es per aquí on han d’anar els esforços per trobar teràpies eficaces per controlar aquest problema.
Concretament en aquest sentit, en els últims anys s’ha trobat la relació entre l’estatus de Ca i de vitamina D en organisme i la hipertensió. Nivells baixos de Ca i vitamina D està associat a major incidència de hipertensió. Precisament ahir llegia un treball de la implicació de la vitamina D i el control de la pressió arterial. Com bé coneixes el sistema renina-angitensina s’activa quan baixa la pressió sanguínia per tal de evitar pèrdua de Na, d’aigua i també promovent contracció de les arteries i ingesta d’aigua, tot això portarà a fer pujar la pressió al nivells normals i corregir el problema. Sembla ser que la vitamina D inhibeix que es produeixi renina (inhibeix l’expressió), un dèficit en la vitamina D portaria a una producció constant de renina que seria un estímul continuat a incrementar la pressió.
Es curiós, però últimament es troba que hi ha una gran prevalença de deficiència vitamina D a la població (no només en zones pobres!). I sobretot hi ha deficiència força generalitzada en persones grans, on també és on hi ha problema generalitzat de hipertensió. De segur que la vitamina D no es l’únic factor però si que cal tenir-ho en compte.
Amb tot això vull dir que no cal donar-li tota la culpa a la sal, sinó que cal fixar-se que falla que l’organisme no pot mantenir la sal a ratlla!!
UFFFF, no he aconseguit ser breu!!!! sento el rotllo, però fa temps que li dono voltes a tot aquest tema!

bajoqueta ha dit...

Gràcies profe per fer-mos una tant bona explicació :)

No és bo tenir-la alta, però si que és cert que hi ha gent que no li dóna gaire importància.

Suen ha dit...

Jo tinc la pressió alta, i encara que prenc medicaments sempre em puja i baixa la pressió. Pel que expliqueu, m'agradaria saber si l'aigua de l'aixeta porta moltes sals, perque jo només bec aigua de l'aixeta.

Laia ha dit...

Gràcies per explicar una mica a què és degut aquest tòpic que sempre se sent de que la sal fa pujar la tensió :) És força lògic però no m'ho havia parat a pensar!

Encara sort que jo tinc tendència a anar al revés i tenir la tensió baixa... Que hi ha certs aliments que sense sal desmereixen molt!

Tonina ha dit...

Una explicació fantàstica. Em vindrà bé saber-ho. Solc tenir tendència a tenir-la baixa, des de sempre.
Sóc donant de sang i crec que és una experiència molt positiva ja que a més de fer-te un repassó a tu, ajudes a altra gent amb una miqueta de tu.
Enhorabona per aquest post tan acurat.
Salutacions.

Thera ha dit...

Post interessant, per a mi molt útil i clarificadora! També m'ha agradat el símil final, quan dius que al cor li va bé certa pressió per a treballar, però no en excés.

Joana ha dit...

Clar i pràctic, com ha de ser!

Dan ha dit...

kika. És que realment és força freqüent. Però els metges s'ho prenen amb calma perquè no és un risc immediat. Simplement un factor que cal controlar per disminuir riscs. Curar no es cura, però mentre es pugui controlar...

carquinyol. Aquest any els del barça som d'allò més salats! :-D

martell de reus. Tens raó, el més important és el sodi, encara que altres ions també augmenten la pressió osmòtica. Però com que la millor manera de reduir el sodi a la dieta es amb la sal, per això els metges la limiten de seguida.

Arcàngelo. El cos aguanta molt. Però els valors son depenents de l'edat, el pes el sexe i molts altres factors.

Mo. Bufa! Valee. Tot el que dius es correcte, i per descomptat que la sal no és l'únic factor que altera la pressió. En tot cas és el més fàcil de controlar. Des del punt de vista del metge, mentre descobrim quin es el motiu de fons, no costa res limitar el consum de sal. I millor prendre menjars sosos que començar amb els inhibidors del convertidor de l'angiotensina, no?

bajoqueta. És com tot. No cal obsesionar-se, però tampoc és bo ignorar-ho.

Suen. L'aigua de l'aixeta, doncs depèn de la zona on visqui,s. però les sals que pugui tenir no haurien d'afectar gaire la pressió. Si s'altera serà per un altre motiu.

laia. El que passa és que a tu t'agrada l'aigua del mar. Tens sang de dofí!

Tonina. Donar sang és una cosa que tots hauriem de fer.

Thera. Això del cor, a més és real en sentit literal i en sentit metafòric també ;-)

Joana. Com tu! ;-)

Mo ha dit...

No em refereixo a doner inhibidors de la renina, però amés de limitar la sal podrien recomanar menjar peix blau o fetge un cop la setmana, que son bona font de vitamina D o si més no donar un suplement vitamínic que podria ajudar.ja paro!!!!!!!