Treball sota pressió

Una de les mesures més habituals quan anem al metge és la de la pressió arterial. Això és perquè amb una determinació molt simple es pot detectar una situació, la hipertensió, que és relativament freqüent i, potencialment, perillosa. Aquest problema afecta a un nombre creixent de persones i cal detectar-lo com més aviat millor.

La pressió arterial és simplement la pressió que fa la sang contra les parets de les artèries. Com que el sistema circulatori és un circuit tancat, la força exercida pels batecs del cor per empènyer la sang resulta en una determinada pressió als vasos sanguinis. Cal que hi hagi una certa pressió perquè sinó la sang no circularia. Però un excés de pressió pot portar un seguit de problemes. El cor ha de fer més força per bombar la sang, els ronyons se'n ressenten i fins i tot poden aparèixer zones on la sang no hi arriba.

I el metge, per mesurar la pressió el que fa és posar una mena de manguito al braç i un fonendo per escoltar els batecs de la sang quan passa pel braç. Com que hi ha una artèria que passa pel costat de dins del braç, el metge pot sentir els batecs que va fent.

Aleshores amb una pera de goma infla el manguito fins que ens prem ben fort. La idea és fer prou pressió al braç com perquè la sang deixi de circular. Les artèries queden massa premudes i la sang no té prou força per passar. En aquest moment comença a deixar sortir l’aire que ha insuflat dins el manguito alhora que determina la pressió que fa aquest sobre el braç. Arriba un moment en que la sang comença a passar de nou i el metge pot escoltar el batec. Doncs la pressió que fa el manguito en aquell moment és la pressió màxima, que tècnicament es diu pressió sistòlica ja que la sístole és el moviment que fa el cor en contraure's.

Però el metge segueix deixant sortir l’aire del manguito fins que arribarà un moment en que ja deixarà de sentir els batecs de l’artèria. La pressió del manguito ja serà insuficient per notar res i la sang circularà fluidament de nou. Aquest punt és el de la pressió mínima, o diastòlica.

Per això, quan ens mesuren la pressió sempre ens donen dues xifres que són mesures de pressió en mil·límetres de mercuri. La que indica la força de la sang en el moment del batec del cor i la força que fa quan el cor s’està relaxant.

Els valors normals es consideren al voltant de 120/80, però depenen de l’edat, del sexe i de si es pren medicació o no, de manera que cada vegada ha de ser el metge qui ho valori. Però si són massa alts indica que les parets de venes i artèries estan sotmesos a un treball excessiu i cal fer-hi alguna cosa.

La primera, normalment és reduir el consum de sal. Això és perquè la concentració de sal de l’organisme està molt ben regulada i es manté en uns nivells que varien molt poc. Si augmentem la ingesta de sal, cal retenir més aigua per tal que la concentració de sal no es modifiqui. Això fa que la sang tingui més volum de líquid i, si hi ha més volum en el mateix espai, doncs augmentarà la pressió.

Per això en aquests casos val la pena mirar el tipus d’aigua que es consumeix. Algunes tenen moltes sals mentre que altres són més lleugeres en aquests components i resultem millors per hipertensos.

Si amb això no n’hi ha prou, es poden donar fàrmacs que modulin el grau de contracció de les artèries. El múscul de les parets de les artèries pot contraure’s o dilatar-se una mica. Si sempre està massa contret, la mida del pas interior de les artèries disminueix i la pressió augmenta. Com que coneixem prou bé els sistemes de control que té l’organisme per regular això, s’ha pogut dissenyar medicaments que contrarestin l’excés de contracció.

Un altre sistema és aconseguir augmentar la producció d’orina amb diürètics. De nou es tracta de treure un excés de líquid de l’organisme, de manera que el volum de plasma torni a nivells normals. Evidentment, cada solució es pot aplicar a determinades situacions que cal establir prèviament. Per exemple, si hi ha un excés de contracció de les artèries, fer més pipí no ajudarà gaire.

En tot cas, al final ens adonem que al nostre cor li passa el mateix que a nosaltres a la feina. Ja va bé treballar amb una mica de pressió, però sense exagerar.