dimarts, de setembre 01, 2009

Aprendre, èxits i errors.

Una dita afirma que aprenem més dels errors que no dels encerts. Això certament és una manera d’animar-nos davant del fracàs, però sembla que a l’hora d’aprendre, el cervell en treu més profit dels èxits que no pas dels errors.

El cas és que la lògica sembla estar d’acord amb la dita. Quan una cosa funciona ja no en trèiem més informació. Simplement ho repetiríem i prou. En canvi, si no ens en sortim seguirem intentant-ho d’altres maneres. Això ens obligarà a trencar-nos el cap, a posar la imaginació en marxa, a especular i a experimentar. Tot això sembla que ha de ser fantàstic per anar aprenent i dissenyant estratègies de cara al futur.

L’únic problema del raonament és que una altra dita ens recorda que els homes som els que ensopeguem dues vegades amb la mateixa pedra. Com si dels errors del passat no n’haguéssim tret cap lliçó.

Doncs fa poc s’ha fet un estudi que sembla donar la raó a la segona dita. El nostre cervell capta molt millor els coneixements adquirits a partir dels encerts que no pas dels errors.

Uns investigadors s’han posat a mesurar l’activitat neuronal en micos que havien de fer determinades tasques. No eren feines complicades. Simplement apareixien unes imatges a l’ordinador i el mico havia de mirar a un costat o a l’altre. Si ho feien correctament eren premiats amb un suc, i si no, doncs a aguantar-se.

El cas és que en mesurar el que passava amb les neurones es podia observar que després d’un encert hi havia canvis en els nivells d’activitat. Enviaven més senyals durant una estona. Això facilitava la resposta en el següent intent.

En canvi, després d’un error, doncs no passava quasi res. No hi havia canvis importants que suggerissin que el cervell en treia informació útil dels fracassos.

Per tant, al nostre cap el que li serveix més sembla ser el tenir èxit. Això s’aprèn i es recorda i ens és útil en ocasions posteriors. En canvi, les errades semblen ser menys importants. Potser és un mecanismes d’estalvi. No val la pena recordar estratègies que no funcionen i si que és important tenir present les que porten a l’èxit.

Cal anar amb compte, però. No es poden fer sense més els salts des d’una neurona enviant senyals fins a una consciència aprenent una estratègia. Però encara que l’explicació no sigui aquesta, el que sembla clar és que amb l’èxit hi passen coses al cervell i que durant el fracàs no hi passa gaire res. I per aprendre, com a mínim cal que hi passin coses entre les neurones.

Tot plegat, és clar no te en compte el que dèiem al principi. La imaginació que hi posem, els raonaments que anem fent, les estratègies que assagem. Aquestes activitats segur que també tenen un efecte sobre l'activitat neuronal i aquest estudi no les podia tenir en compte. Però en tot cas, ja és més complicat que simplement encertar-la i recordar-ho.

A més, amb aquestes tecnologies al final podrem acabar per saber com mesurar-nos l’activitat de les nostres pròpies neurones i tenir clar si hem aprés alguna cosa o no. Segurament no hauria de caldre, perquè en realitat tots ho sabem si hem aprés la lliçó o no, però com que n’hi ha molts que s’enganyen a si mateixos...

12 comentaris :

Carquinyol ha dit...

Potser que hi hagi altres factors que incideixen en aquesta resposta ? Perquè així a priori sembla que no sigui el mateix encertar una cosa a la primera que haver-ho fet després d'un llarg i frustrant procés, ja que en aquest darrer cas l'experiència sembla que se't gravi de forma més forta que en el primer.

nephew ha dit...

el resultat de l'estudi dels micos sembla correcte, perquè si s'aprenguès més dels errors que dels encerts, hauríem rectificat un munt de coses al llarg de la història.

Bé, de nou tornem la rutina del setembre. Quin remei...

Alasanid ha dit...

La meva pregunta és: els micos eren conscients que erraven?

De totes maneres sí que és cert, ja que a vegades he comès error d'aquells que penses, aquí ja no hi tornaràs a caure però a la llarga he vist que és més efectiu que la cosa m'hagués sortit bé.

Bentornat Dan.

Laia ha dit...

I potser també depèn de la recompensa... Algun aliment més suculent que un suc els hagués motivat a encertar-ho més cops? Si més no, nosaltres som capaços de valorar què aconseguirem amb els nostres esforços, i si val la pena o no...

Espero que hagis tingut unes vacances ben refrescants!! :-)

Júlia ha dit...

No sé fins quin punt hi té a veure, però quan s'està fent un examen i a la primera pregunta un s'hi passa tres anys pensant-la i al final no se'n surt, la segona pregunta sembla més complicada, i si es comença amb mal peu, normalment s'acaba fent un xurro d'examen.
Però, és clar, fer un examen no implica necessàriament un aprenentatge...


Quin plaer tornar a veure el teu blog actiu ^^

Frannia ha dit...

Ara ja veig perquè em capfico en repetir errors: no aprenc. M'hauré de concentrar en els èxits.
Interessant explicació. I benvingut de nou!

Anna ha dit...

ei, bentornat! I amb èxits i errors, com la vida mateixa :)

Dan ha dit...

Carquinyol. Segur que hi ha més factors. Però el que sembla clar es que el fracas no te efecte. I per tant, no dona coneixement.... O potser els efectes passen en un altre indret, que el cervell es molt complicat!

Nephew. Si. tornem a la rutina. En tienia ganes, però en poques hores m'han desaparegut. Necessito vacances!!!

Alasanid. Ostres. Aquesta es una pregunta sense resposta. Però no rebien el suc, de manera que possiblement si.

laia. Punyetera! Tu vols fer un experiment amb un gradient de premi / intensitat de resposta. Això complica molt les coses!

Júlia. Tens tota la raó. La primera pregunta és determinant a l'hora de fer exàmens. Serà que si no surt be, el cervell ja es deixa anar i no fa res de bo?

Frannia. Concentrem-nos tots en l'èxit. Es molt mes satisfactori! :-D

Anna. Hola noia. Avui m'he empassat les brigades fantasma per culpa teva (o gracies a tu) que vas picar-me la curiositat amb la vella guardia.

Arcangelo ha dit...

Facilitaria molt les coses comprovar la memòria dels micos respecte els procediments emprats, tant els desestimats com els apresos, temps després de l'experiment. O fer l'experiment amb humans ;-).

Dan ha dit...

És clar. Suposo que aquest era un dels primers experiments. Ara, i vist el resultat caldrà seguir aprofundint per aquesta via.

Anna ha dit...

jaja, doncs espero que t'hagi agradat! tot i que a mi em va agradar més el primer :D

Dan ha dit...

Coincideixo. El primer es millor, però el segon es deixa llegir prou be.