dimecres, de setembre 16, 2009

Supertempesta solar

Entre les actituds més poca soltes dels humans una que destaca és la de construir edificacions dins el llit d’inundació d’un riu. Una franja de terreny que gairebé sempre resta seca, amb plantes, habitualment plana i en aparença sense cap problema. Però allà és per on passarà l’aigua del riu el dia que hi hagi una riuada. I aquest dia sempre arriba. Trigarà més o menys, però arribarà.

Als anys seixanta van ser tràgiques les inundacions que van tenir lloc al Vallès i al Baix Llobregat. Un miler de persones van perdre la vida quan els rius es van desbordar. Els espavilats de l'època havien construït al llit d’inundació del Llobregat i de la riera de Rubí. Quan un aiguat dels que ocasionalment ens deixa la tardor va descarregar s’ho va endur tot al seu pas. Edificis i persones.

Era evident que allò havia de passar, però ningú va tenir-ho en compte. I el preu va ser altíssim.

Però les riuades no són l’únic fenomen natural que ocasionalment ens colpeja i pel qual hauríem d'estar mínimament preparats. A Japó construeixen els edificis preparats per resistir terratrèmols i a alguns indrets dels Estats Units tenen refugis per si arriba un tornado. En canvi, estem molt menys preparats per fer front a una tempesta que un dia o altre es desencadenarà i que ens deixarà d’allò més indefensos. Però no té res a veure amb la meteorologia sinó amb el Sol. Els experts parlen de la futura supertempesta solar. I quan arribi ja ens podem calçar.

Que el Sol presenta ritmes en la seva activitat és ben sabut. Hi ha períodes de molta activitat i altes de menys i les taques solars en són un bon exponent. Però de vegades al nostre estel particular li dóna per llençar grans quantitats de partícules energètiques en el que s’anomenen fulguracions o tempestes solars. Aquestes tempestes són relativament freqüents i hi ha una xarxa de seguiment de l’activitat solar que en bona part es dedica a controlar aquests fenòmens.

Però de vegades la magnitud de la tempesta solar és particularment gran. De vegades també surt disparada una bona quantitat de plasma, rajos X i gegantesques bombolles magnètiques. Si una fulguració és una tempesta, aquest fenomen seria un huracà.

I, com passa a la Terra, també en aquest cas hi ha huracans i huracans.

L’any 1859 va tenir lloc la major supertempesta solar que tenim noticia. El dia 1 de setembre, un astrònom anomenant Richard Carrington estava dibuixant un curiós grup de taques solars particularment grans quan, a les 11:18 va observar l’aparició sobtada de dues taques particularment brillants sobre les taques. Diuen que va córrer a buscar algú per comentar-ho, però que estava sol a l’observatori i no va poder compartir l’experiència.

El cas és que hores més tard van tenir lloc les aurores boreals més espectaculars que es recorden. Un fenomen habitualment restringit a les regions àrtiques es va poder veure fins a Panamà. Durant la nit el cel brillava amb una llum rogenca que permetia llegir sense problemes i, i això és el més preocupant, els sistemes telegràfics que feia pocs anys havien començat a funcionar, van deixar de fer-ho.

La tremenda descàrrega magnètica que va arribar a la Terra va superar l’escut protector de la magnetosfera i va alliberar una descomunal quantitat d’energia. En aquell temps va ser un fenomen notable i certament inquietant. Però la propera vegada serà molt més devastador simplement perquè la nostra dependència de l’electricitat és molt superior.

Una supertempesta com aquella deixaria fora de servei bona part dels satèl·lits. Simplement els fregiria. Adéu a les telecomunicacions, al GPS i a tots els serveis que depenen de la tecnologia de l’espai. Les xarxes elèctriques tampoc resistirien sense més. Els corrents elèctrics de la ionosfera generarien corrents induïdes en cables elèctrics i fins i tot en canonades. Els transformadors no podrien resistir les sobrecàrregues i molts es fondrien. Ens quedaríem sense comunicacions i sense electricitat.

A més, no seria un problema local sinó global. Si una apagada com la que va tenir lloc a Barcelona poc va causar aquell caos i va costar tant de temps tornar a la normalitat, imagineu el que costaria tornar la normalitat a uns quants centenars de milions de persones.

I mentrestant pensem en tot el que depèn de la xarxa elèctrica i de comunicacions. El servei d’aigua no podria bombar aigua perquè les bombes no funcionarien. Els avions no podrien comunicar-se per radio perquè la ionosfera estaria massa esvalotada per transmetre cap senyal en condicions. Internet majoritariament penjat i això també afectaria el sistema bancari i financer.

Però el més inquietant és que, igual que passa amb les riuades, el problema no és si això passarà, sinó quan. I si estem preparats per fer-hi front.

16 comentaris :

Carquinyol ha dit...

No sé noi, però penso que si la preparació per a tot això implica un sobrecost mitjà/elevat als projectes implicats, m'hi jugo qualsevol cosa a què no estem preparats... i després tot seran lamentacions i passar-se la patata calenta els uns als altres.

Encara que del dolent treu el que puguis... i bé, uns dies sense Belén Esteban ni fútbol per la tele, sense trucades dels comercials de qualsevol companyia de telèfon i sense escoltar l'últim hit chonicalorro del veí tampoc aniran malament :P

Alepsi ha dit...

No, si està clar que algun dia patirem les conseqüències de la nostra electro-addicció....

Serà "divertit" veure com ens les apanyem.... oh! Déu meu! Haurem de tornar a parlar amb la gent cara a cara!!! xDDD

Carme ha dit...

Vols dir que és possible estar preparats per a una cosa semblant?

Jo crec que no. Ni ho estem ni ho estarem mai i... si el cel cau tots som a sota.

bajoqueta ha dit...

De vegades la culpa és nostra per construir a llocs o és perillós a la curta o a la llarga. Però no sé fins a quin punt es pot estar preparat per segons què...

Dan ha dit...

Carquinyol. Home, vist així, ja triga la supertempesta. Deixar de sentir segons quines coses no té preu!

Alepsi. Que dius? Comunicar-se cara a cara? Però com es fa això? XDDD

Carme. No. Realment semblara que el cel ens caurà sobre el cap. No es pot estar preparat al 100 % contra tot, però entre poc i massa. Potser una mica avisats hauriem d'estar.

bajoqueta. Hi ha coses que poc hi podem fer. Però saber que algun dia ens podem quedar sense elcctricitat ni comunicacions no està de més.

kika ha dit...

trobo que estaria be uns dies sense electricitat. a mi m'agrada la idea.
però segur que per a la majoria del mon mundial seria una catàstrofe, perquè clarament no estan preparats.
ara bé, no estan preparats perquè 'se sap' que no passarà aviat? o perquè som uns despreocupats? o perquè alguns si que estan preocupats i preparats i s'han despreocupat de la resta?

una curiositat, o almenys així em va semblar a mi: un noi sicilià em va explicar que de petit, un cop a mitja nit va sentir uns gran sotracs i es va despertar i el seu avi li va dir, no és res, torna a dormir, és només un terratrèmol.
clarament, si les cases estan preparades els terratrèmols no causen can inconveniència. i clarament totes les cases haurien d'estar preparades per terratrèmols en els llocs on n'hi ha habitualment!
(un altre cop m'he enrollat massa. em sap greu!)

Enric Milà ha dit...

Lo fotut serà si en un futur molt molt i molt llunyà, aquesta magnetosfera que té la Terra degut a els moviments de el nucli extern envers el nucli intern, desapareix. Llavors sí que haurem begut oli, perquè quedar-nos uns dies o setmanes sense electricitat no és res comparat amb que desaparegui la magnetosfera, que no és res més que un fort camp electromagnètic que evita que les radiacions solars més intenses entrin a l'atmòsfera, perque podeu estar ben segurs que aquestes radiacions ens cremarien a tots, seria com ficar-se en un forn de mes de 5000ºC

Erwin Rommel ha dit...

Hola a tots!!!

Jo tinc un dubte, si heu vist la pel·lícula de Nicolas Cage (Señales del futuro, ¿això podria passar amb una supertempesta?
¿ens podria afectar directament a la fauna i flora?
Merci per la resposta.
Salut!!

Alasanid ha dit...

La veritat és que sembla una tonteria però si fes malbé els dispositius electrònics... La cosa seria molt fotuda.

Clar que també ens podria caure un gran meteorit o fins i tot podríem ser víctimes d'un raig gamma ultraenergètic (o una Estrella de la Mort jajaja). Per això és necessari escampar la vida per altres planetes.

Dan ha dit...

kika. Segur? Sense nevera, sense telefon, sense llum, sense aigua, sense cuina, sense serveis bàsics...
Això de l'italià i el terratrèmol és molt bo. Com diuen els entesos, "els terratrèmols no maten ningú. El que mata són les cases que cauen".

Enric Milà. El cas és que segons com sigui la supertempesta, pot fer desaparèixer la magnetosfera uns dies. Si la tempesta i la magnetosfera tenen la mateixa polaritat reboten i no passa gran cosa. però si tenen polaritats oposades s'anulen i la tenim liada.

Erwin Rommel. ostres, doncs no l'he vist.
Pel que fa a la fauna i flora, tampoc seria molt greu perquè la durada és més aviat curteta. Si dures molt temps si que hi hauria efectes, però la tempesta passa de llarg en un o dos dies.

Alasanid. Es que hi ha moltes, pero moltes coses que en depenen!. Si que hem d'espavilar a ocupar més indrets

kika ha dit...

segur!!!
Sense nevera, sense telefon, sense llum, sense aigua, sense cuina, sense serveis bàsics...
jugant a viure mes simplement!
com que no soc capaç de fer-ho tota sola em consola la idea de que potser un dia m'arribarà tot sol! :-)

Dan ha dit...

kika: He he. No tens en compte els problemes associats i valores únicament les virtuts. Això sona una mica a fantasia.
;-D

kika ha dit...

ves per on! ja saps una fantasia meva :-DDD

Proximo ha dit...

Donem gracies als inventors dels fusibles ^^

en Girbén ha dit...

Enguany he tingut el luxe de mirar directament al sol durant llargues estones; això sí, amb un costós filtre d'ions d'hidrogen alfa interposat a la ullera del telescopi. Un sol ben ensopit, inusitadament tranquil segons el parer del Toni, el senyor de l'Observatori de Castelltallat. Va ser ell qui em va comentar que els astrònoms estan preocupats per la durada d'aquesta calma, que s'allargassa un parell d'anys més del previst. I, és clar, que el cel, tan pacient a seguir el guió amb exactitud,
es mostri irregular, inquieta. Inquieta i molt.

Dan ha dit...

kika. Doncs m'ho apunto XDDD

Proximo. Aquell dia tindran moltíssima feina els fusibles!

Girbén. Si que es estrany el que està passant. La pujada d'activitat s'està fent pregar aquesta vegada. Certament inquietant.