dimecres, de setembre 09, 2009

Bosc i pluja. El món al revés?

Un dels moments més interessants en ciència és quan apareix una teoria que trenca de manera més o menys radical amb l’anterior. Quan això passa tenen lloc les discussions més estimulants, els debats més intensos (i de vegades agres) i tothom que ho segueixi es veu obligat a considerar diferents punts de vista. A la pràctica també hi participen totes les característiques humanes. El prestigi dels entesos, les inèrcies que ens dificulten veure les coses de manera diferent, els interessos de diferents escoles de pensament i, és clar, les misèries i rancúnies entre investigadors. Tot plegat un panorama ben divertit.

Doncs en el camp del clima n’ha sortit una d’aquestes i realment tinc curiositat per veure fins on arribarà. La proposta que han fet capgira un dels esquemes que tenim per ben establerts. Ja sabeu que a les selves tropicals l’ambient és particularment humit. Allà hi plou moltíssim, cosa que permet un increïble desenvolupament de la massa forestal i també fa que la humitat ambient sigui espectacular. No és perquè si que quan ens parlen de selves, és freqüent pensar en arbres sobresortint en ambients boirosos.

Tot sembla raonable. Plou molt, per tant hi poden créixer molts arbres i hi ha molta humitat.

O potser no. Potser l’ordre és diferent. Segons la nova teoria és perquè hi ha molts arbres que acaba per ploure molt.

La clau està en el que passa quan hi ha una gran evaporació d’aigua. Les molècules d'aigua que hi ha a l'ambient acaben per condensar en petites gotes. Però aquesta condensació té com a conseqüència que a l’atmosfera deixen d’haver-hi aquestes molècules d’aigua que fins aleshores estaven en forma de gas. Això sembla poc important, però farà que la pressió atmosfèrica disminueixi una mica ja que si hi ha menys gas hi haurà menys pressió. I aquest dèficit de pressió dona lloc al vent que vindrà dels oceans, carregat d’aigua, de manera que plourà més. La pluja farà que augmenti més el vapor d’aigua present i de nou es podrà condensar fent que disminueixi la pressió i portant més aire humit.

Perquè tot això funcioni cal que l’aigua que cau passi a estat de vapor d’una manera eficient. I això és justament el que fan els vegetals gràcies a una cosa anomenada evapotranspiració. Bàsicament vol dir que amb les arrels agafen l’aigua del terra i la deixen anar en forma de vapor per les fulles. Els arbres actuen com una bomba de vapor d’aigua, una bomba biòtica, que manté el clima plujós.

De manera que serien les selves les que causen les pluges i no a l’inrevés.

La clau és que la selva arribi fins al mar. Així la captació d’aire humit dels oceans no queda interrompuda. Just el que passa a la selva de l’Amazones o del Congo. I aquest mecanisme explica perquè no trobem que les pluges son cada vegada menors a mida que ens anem endinsant en el continent. La coberta boscosa seria una mena d’autopista per l’aire humit i la conclusió que se'n desprèn és que si talem els boscos, els vents ja no bufaran des del mar i les pluges desapareixeran.

Segons els autors d’aquesta idea el que va passar a Austràlia, que en el passat era molt boscosa, va ser que es va perdre la coberta boscosa de la vora del mar. Això va tallar el camí de la humitat cap a l’interior i el desert es va acabar per imposar. Però una conseqüència interessant és que es podria revertir el procés sempre que la reforestació comencés per la banda de la costa. A Austràlia o a altres indrets on es vulgui lluitar contra la desertització.

La teoria s’ha proposat fa poc i està per veure si resisteix les anàlisis a que serà sotmesa. Els meteoròlegs accepten que els gradients de temperatura generen els canvis de pressió i per tant el moviment de l’aire. Això canvia les coses o, si més no, afegeix un nou factor a tenir en compte a l’equació. (Hi ha algun meteoròleg a la sala?)

Les discussions tindran lloc en un camp molt matemàtic, de models informàtics i de lleis de la física, però a mi m’agrada des d’un punt de vista filosòfic. Encaixa molt bé amb la hipòtesi Gaia, segons la qual, la vida modifica el medi ambient generant i mantenint unes condicions que li siguin favorables. Que la mateixa presència dels boscos generi un mecanisme físic que afavoreixi la pluja necessària per mantenir els propis boscos ho trobo estèticament fabulós.

15 comentaris :

kika ha dit...

a mi m'agrada la idea de que una teoria que semblava tan lògica i era tan ben aceptada es pugui demostrar que era totalment al revés... així ens serveix d'exemple per relativitzar totes les altres teories, i fer-nos una mica menys dogmàtics :-)

Carquinyol ha dit...

No deixa'm de sorprendre'm aquests estudis científics que semblen avalar allò que el poble sap de forma intuïtiva, de fet jo recordo el meu avi quan deia que a "menys arbres menys aigua" fa una pila d'anys.

En tot cas, tot i que sigui errònia, val la pena provar-ho, ni que sigui per plantar un bon grapat d'arbres.

Jesús M. Tibau ha dit...

mai acabarem de comprendre totalment a la natura, ni a nosltres mateixos

Alepsi ha dit...

Uhm... i perquè a mi no em sorprèn aquesta nova teoria?

Jo sempre havia pensat que el tema pluja no era una causa de res, però tampoc una conseqüència. De fet... cada cop tinc més tendència a eliminar la causalitat de tots els meus pensaments...

Alasanid ha dit...

Doncs jo també ho havia sentit a dir.

I com molt bé dius s'haurà de demostrar o si més no experimentar amb matemàtiques i ordinadors.

Edward Lorenz sí que va tenir en compte diferències de temperatura en les seves equacions, però d'això ja fa molt temps i segur que ara són més sofisticades.

Trini ha dit...

Molt i teressant i lògic.

I això els hi ha costat tant de pensar? I encara ho volen sotmetre a consideració?

Si és com una equació simple!
Coi, si sabien que en un espai, abans de talar tota l'arbreda hi havia un índex considerable de pluja i un després de la tala hi ha hagut una desertització de la zona, són faves comptades, no?

Ves que no hi hagi algun polític pel mig...! Fa olor d'absurd.

gerardeli ha dit...

Són apassionants, els mecanismes de la natura!!! Com diu en Tibau: totes les interrelacions existents són tan complexes que mai arribarem a entendre-les del tot. Tan sols ens aproximarem...o no?
Ja ens podem posar a plantar arbres ara mateix!!!

copepodo ha dit...

Podríamos estar hablando de una sinergia entre ambos factores, porque esto nos lleva a preguntarnos qué fue antes, el huevo o la gallina. A fin de cuentas la selva, aún provocando la lluvia tampoco podría haber existido previamente sin ella. PArece muy razonable entender cuál es la situación actual, ahora lo curioso sería investigar cómo se ha llegado a ella.

Me he acordado de que en la laurisilva canaria pasa algo parecido, y sus habitantes lo conocen bien. Las nieblas de los alisios son atrapadas por el bosque (lluvia horizontal, que la llaman), y cuando han deforestado la laurisilva, las corrientes de agua se han secado en muchas partes.

Dan ha dit...

kika. Ei, Que totes les teories sempre son provisionals. No les canviarem fàcilment però tampoc es consideren sagrades.

carquinyol. Però una cosa es intuir que passa alguna cosa i un altre es comprendre el mecanisme que ho explica.

Jesus M Tibau. Completament potser no, Però cada vegada en sabem més!

Alepsi. Per l'experiència? Suposo que al final serà una barreja de tot plegat. Els gradients de temperatures que es consideraven fins ara segur que si que hi participen també. Serà com la discussió sobre inteligencia si es per ambient o per gens.

Alasanid. He vist algunes de les explicacions i no pillava res. Tot eren integrals enesimes de no-se-quins-paràmetres.

Trini. Es que cal desconfiar de la lògics. Cal tenir les dades, fer prediccions segons un model i altre i veure la realitat a quin model s'ajusta més. Que la lògica ens ha portat a enganys massa sovint! (L'equació sembla simple, però no ho és!)

gerardeli. Si que ens hi aproximem si. Però també sempre ens hi podem apropar una mica més.

copépodo.Casi con seguridad que serà un efecto sinérgico. La cuestión será valorar la importancia relativa de cada uno de los factores. Ahí es donde se veran las caras los seguidores de uno u otro concepto.
Peró yo ya me pondria a plantar arboledas en la costa de Almeria , donde la desertización pega con mas fuerza. O en Mauritania, a ver si al Sahara lo empezamos a controlar. (tampoco perdemos mucho por provar)

Martí Cabré ha dit...

Pensava que la teoria de Gaia era considerada friqui per part de la comunitat científica seriosa.

Dan ha dit...

He he. No exactament. El problema es que hi ha diferents versions de la teoria. I moltes si que son frikis a parir. Que un sistema és comporti de manera semblant a un organisme, no vol dir que sigui un organisme. I aquest és un detall que en moltes publicacions amb tendències cap a l’esoterisme no tenen en compte.

Júlia ha dit...

Ua, és súper interessant!!

És ben cert això que dieu tots per aquí dalt, sembla evidentíssim i cap notícia sorprenent, però quantes coses més al voltant també ens semblarien òbvies si les miressin des d'un altre punt de vista?


Uf, Dan, cada dia estic més convençuda del per què el teu blog és la primera web que miro quan encenc l'ordinador!! ^^

Aleix ha dit...

Hola, em presento (ja que no havia escrit mai per aquí, tot i que ja fa un cert temps que segueixo el bloc) soc un projecte de biòleg perdut per l'altra banda del mon, concretament a Ecuador. Aquí es troba un bosc que te una dinàmica força semblant, el bosque de niebla o nublado, que genera la seva pròpia boira i es un dels mes rics en endemismes ja que la majora de plantes i animals que hi habiten nomes poden sobreviure en condicions d'altissima humitat atmosfèrica.

un gran bloc!!

Dan ha dit...

Júlia. És que sempre és una bona idea mirar les coses des d'un altre punt de vista.

Aleix. Equador! Ostres, quina canya! Certament és als boscos pluvials on hi ha la major biodiversitat del planeta. I, com dius, és totalment endèmica d'aquells indrets. Un motiu més per cuidar-los.

Salvador ha dit...

Ja diu la saviesa popular allò de què plou sobre mullat.