dilluns, de setembre 14, 2009

l'argila i la vida

Imaginem que entrem en una església romànica i quedem bocabadats per la magnífica arquitectura que ens envolta. Abans o després ens preguntarem com s’ho van fer per construir-la. En una època en que els recursos tècnics no eren els actuals se'ns fa difícil als que no hi entenem imaginar com ho feien. Fer una paret no sembla complicat. Anar afegint pedres una sobre les altres mirant de no apartar-se de la vertical. Però i els arcs? Si s’intenten posar les pedres sense més, cauran amb tota seguretat.

La resposta, evidentment, és que les pedres es situaven sobre una bastida. Una estructura de fusta, que permetia dipositar l’arc de pedra amb seguretat i sense patir. La clau és que una vegada construït, la bastida ja es pot retirar, perquè les forces que actuen en l’arc de pedra fan que es mantingui sense caure.

La bastida ja no la veiem, però durant un temps va ser-hi.

Doncs probablement un problema semblant el tenen els investigadors que volen comprendre l’origen de la vida. Actualment la vida és el resultat de milions d’anys d’evolució. Les molècules que guarden la informació genètica, l’ADN i l’ARN fan la seva feina admirablement, però és difícil entendre com s’ho feien al principi, abans de disposar de tota la maquinaria proteica que s’encarrega de controlar el procés.

Actualment l’ARN és la molècula preferida a l’hora d’imaginar el món més primitiu. L’ARN pot catalitzar per si sol algunes reaccions químiques, una cosa que l’ADN no pot fer de cap manera. Per això potser la vida va començar com una sopa biòtica on l’ARN va iniciar la seva singladura fent copies d’ella mateixa una vegada i altre. És el que se'n diu el món d'ARN.

Però explicar això sense més resulta complicat. I és molt probable que estiguem intentant fer com algú que intenti explicar la construcció d’una església medieval sense pensar que hi havia bastides. Per això s’ha pensat que potser l’inici va ser encara més bàsic. Molècules més habituals i que actualment no relacionem de cap manera amb la vida. I en aquesta línia, l’argila s’emporta el primer lloc.

L’argila pot dipositar-se en forma de cristall, uns cristalls de composició purament mineral però que amb reaccions químiques prou simples poden anar creixent i també copiant-se. Són unes estructures amb poca gràcia, però l’important és que presenten regularitats i que sobre seu es poden dipositar altres molècules que ja relacionem molt millor amb la vida. A més, la presència dels cristalls d’argila facilitaria les reaccions químiques entre molècules orgàniques que són necessàries perquè aparegui la vida ja com la coneixem.

A la llarga algunes d’aquestes molècules adquiririen la capacitat de copiar-se ja sense la necessitat d’estar dipositades sobre l’argila i la sopa primitiva tal com la imaginem podria prendre forma d’una manera molt més fàcil. Igual que una bastida, que desapareix quan acaba la construcció, les interaccions entre l’argila i les biomolècules van existir durant un temps i després van desaparèixer de l’escena.

I el cas és que per l’origen de la vida està guanyant adeptes un plantejament diferent de l’habitual. Podria ser que l’inici no fos en una molècula que es copiava a si mateixa sinó que primer apareguessin cadenes de reaccions químiques. La idea que ara es discuteix és que va ser primer, si les molècules o el metabolisme. Potser en indrets relativament tancats, com les porositats d’alguns minerals, es van establir reaccions químiques seqüencials. Si això passava en indrets on hi ha abundants molècules altament reactives, com les surgències termals, les cadenes metabòliques podrien anar guanyant complexitat. Aleshores la formació de les molècules reproductores seria posterior.

Primer les molècules o primer el metabolisme? Doncs com acostuma a passar, el més probable és que tot plegat fos una combinació de tot plegat. Però l’interessant és que també en el plantejament de primer el metabolisme, es necessita la presència de minerals que actuïn com a bastida on allò que va conduir a la vida comenci a actuar.

Hi ha qui ho troba interessant fins i tot des d’un punt de vista religiós que la vida sorgís del fang. Però sense entrar en temes teològics, el fet que l’origen de la vida sigui degut a una relació entre les biomolècules i els minerals no deixa de ser curiós.

O potser, igual que passa amb les bastides, quan ho penses un moment t’adones que és completament lògic.

7 comentaris :

Carquinyol ha dit...

Realment hi ha moltes religions que asseguren que les divinitats corresponents van crear els primers humans a partir del fang... no deixa de ser curiós veure com, a vegades, tot pot encaixar.

Jeremias Soler ha dit...

De seguida que hi va haver molècules, hi va haver reaccions químiques entre elles. Les reaccions són degudes a moltes causes, però totes elles es deuen a raons físiques. Les lleis de la física existeixen des de molt abans de l'aparició de les primeres molècules a l'univers, que fou molt aviat després de la primera gran explosió.

Laia ha dit...

Segurament més endavant es descorbirà que altres minerals també van fer de motlle de l'arn i altres molècules, però cap com l'argila... en el sentit que això de tenir un punt convergència en ciència i religió és sorprenent.

I és que una sopa sense un recipient que la contingui no hi ha manera de que es pugui coure! I ja ho diuen per exemple amb l'arròs a la cassola, que cuit en cassola de fang surt més bo ;)

Dan ha dit...

Carquinyol. No es estrany que les coses encaixin de vegades. Hi ha tantes religions, que afirmen tantes coses, que inevitablement algunes les encerten.
però si que té gràcia la coincidencia. Si.

Jeremias Soler. tan bon punt tenim molècules començen a haver-hi reaccions. I, per descomptat que segueixen únicament les lleis físiques. La gràcia, i la dificultat, està en identificar quines eren les reaccions particulars que van conduir a la vida. Perquè no totes serveixen.

Laia. No creguis, que aquesta és una de les hipòtesis. Però la veritat és que n'hi ha un grapat. De totes maneres, és genial això de comparar la sopa primigenia amb un arròs a la cassola en cassola de fang. Una imatge que no té preu!
:-D

Joana ha dit...

Doncs a mi m'agradava la teoria d'Oparin per explicar l'origen de la vida. Caldrà veure cap on van totes aquestes teories, si encara es manté la teoria evolutiva que la vida va aparèixer en l'aigua no resulta estrany que les argiles hi tinguin un paper.

Dan ha dit...

Joana. Oparin té el mèrit d'haver posat sobre la taula la qüestió. Altra cosa son els detalls. Si les molècules inicials eren unes o altres, si reaccionaven sobre una matriu o ho feien flotant lliurement. Però la idea bàsica no se la treu ningú.

Arcangelo ha dit...

Com ja apunten per aquí, no deixa de ser poètic que la vida sorgís de l'argilla o estigués ajudada per aquesta... Aquestes convergències són altament estimulants i de vegades em fan pensar en com l'art, de forma inconscient, sinó màgica, les emula.

Si algú ha vist algunes obres de Miquel Barceló o alguna performance seva sabrà a que m'estic referint: entrar en comúnió amb l'argila, la filosofia primitivista retornar als orígens... Sé que sona molt místic, però ho he pensat mentre llegia i no m'ho puc treure del cap.