Finalment, un nou cicle solar

Cada vegada estem més acostumats a sentir a parlar de les prediccions que han fet els científics. Fa un temps potser era sobre coses abstractes, però cada vegada més es tracta de temes que ens afecten directament. Es publiquen dades sobre previsions meteorològiques, sobre la progressió de l’epidèmia de grip, sobre el canvi en el nivell del mar per causa de l’escalfament global o sobre la intensitat de les al·lèrgies que s’esperen per la propera primavera. Però totes aquestes previsions tenen en comú el fet que depenen de models més o menys aproximats a la realitat.

Predir el futur no és una cosa senzilla, és clar. I per això, les previsions cal agafar-les amb compte. Diguin el que diguin, la predicció meteorològica és francament bona a un o dos dies vista, però perd molta fiabilitat si anem més enllà. I atenció, “francament bona” no vol dir infal·lible.

Això m’ha vingut al cap mentre mirava les previsions per l’activitat solar dels propers anys. El Sol presenta un ritme d’activitat amb màxims i mínims d’energia emesa. La característica més evident d’aquesta activitat són les taques solars. Com més taques presenti, més intensa és l’emissió d’energia solar. Aquestes variacions tenen un cert impacte en el clima a la Terra i en les interferències que pateixen els aparells electromagnètics. També té a veure amb les aurores boreals i amb tot el que depengui d’una manera o altra del Sol.

Doncs ara mateix ens trobem a la part més baixa del cicle solar. Un cicle que té una durada aproximada d’onze anys. El detall interessant és que, això que estem al mínim del cicle solar ja ho vaig comentar fa tres anys, i de nou, fa prop d’un any. El problema era que la realitat no s’estava ajustant al model de la previsió. Per això, si l’any 2007 suggeria que l’estiu del 2012 seria molt calorós, doncs ara ho he de rectificar. Amb les noves dades, si resulta molt calorós no serà per culpa del pic d’activitat solar, que serà menor de l’esperat i que s’endarrereix un parell d’anys.

Cada cicle solar té unes característiques lleugerament diferents, però aquest ha estat més que especial. Hem tingut el període de mínima activitat solar des de fa un segle. Durant els anys 2008 i 2009 pràcticament no s’han detectat taques solars. Això ha estat una mica inesperat i ha obligat a refer les previsions segons els models. Si comparem les dues imatges del principi podem veure com la previsió de futur que es va fer el març del 2008 és prou diferent de la que han fet fa un mes. Ara esperem que el proper cicle sigui més suau, amb menys intensitat solar. Considerant que estem patint un escalfament global, no anirà malament una mica d’ajuda per part del Sol, encara que l’efecte sobre el clima és bastant petit.

Ara sembla que l’activitat es comença a reprendre. Les imatges del Sol ja no son la d’una simple esfera il·luminada més o menys homogèniament. Ja hi ha grups de taques i sembla que, per fi i suaument, entrem al principi del nou cicle. Si més no, els científics han pogut estudiar la nostra estrella durant més de dos anys amb un mínim d’interferències electromagnètiques.

Però no coneixem la causa d’aquestes variacions. Potser hi ha altres cicles de més llarga durada que es sobreposen o potser se’ns escapa algun component de la física interna del Sol. Com sempre, caldrà seguir obtenint dades i integrant-les amb les que ja tenim per poder bastir millor models. Uns models que mai seran perfectes, però que resulten molt útils sempre que tinguem presents les seves limitacions.