dilluns, de gener 25, 2010

Sense fum

A la promoció de la pel·lícula “Una veritat incòmoda” feien servir una frase molt realista: “És difícil aconseguir que un home entengui alguna cosa si el seu salari depèn de que no ho entengui”. Moltes declaracions que es fan quan toca prendre decisions es poden entendre si tenim en compte aquest fet. I fa poc acabo de llegir afirmacions que sospito que van en aquest sentit.

S’està preparant una nova llei antitabac amb la que es prohibirà completament el fumar en espais públics. Ja no hi haurà indrets on serà permès o locals on els amos podran decidir. Qui vulgui fumar, simplement haurà de sortir al carrer. Una llei similar ja s’aplica a Irlanda i al principi sorprèn veure tants grups de gent a la porta dels locals d’oci. Però tant bon punt et recorden aquella llei, la cosa resulta entenedora. I aparentment els irlandesos tampoc n’han fet cap drama. La majoria de fumadors són perfectament conscients dels perills del tabac i tampoc no tenen cap interès en molestar als veïns amb el fum. Si realment necessiten aquella cigarreta, surten un moment, la fumen i tornen.

Però el gremi de l’hostaleria ha mostrat el seu desacord amb la llei i en la seva oposició han fet dues afirmacions que trobo d’allò més sorprenents. La primera, que mereix poca discussió, ha sigut negar els danys que causa el inhalar passivament el fum del tabac. Potser pels clients ocasionals sigui poc greu, però per als treballadors dels locals si que s’ha de notar la diferència. De totes maneres, com que hi ha prou dades que avalen la toxicitat del tabac encara que s’inhali passivament crec que no cal discutir-ho massa.

La que m’ha fet més gràcia és la que afirma que amb això es poden perdre fins a dos-cents mil llocs de treball i que setanta mil locals hauran de tancar. En realitat és habitual que per qualsevol cosa que no agradi, els empresaris comencin a agitar el fantasma de la pèrdua de llocs de treball. Com que això es fa molt sovint, resulta difícil esbrinar si es tracta d’un perill cert o d’una excusa perquè tot segueixi igual.

En aquest cas jo diria que no té gaire sentit. No m’imagino els fumadors deixant d’anar a locals i quedant-se a casa simplement perquè hauran de fer la cigarreta a l’entrada enlloc de dins el local. Si a Irlanda, amb un clima menys amable que el nostre no els ha representat un problema no veig per quin motiu hauria de ser-ho aquí.

Però l’empipador és que ni tant sols en el cas que tinguessin raó això seria un bon motiu per oposar-se a la prohibició de fumar. El motiu és simple. Cada any moren seixanta mil persones a Espanya per malalties causades pel tabac. I jo diria que salvar seixanta mil vides cada any té més valor que dos-cents mil llocs de treball.

Potser hi haurà gent que deixarà d’anar al bar, però també hi haurà gent que no necessitarà anar a l’hospital per causa de càncer (i no únicament de pulmó), bronquitis, emfisema, apnees, malalties cardíaques, malalties inflamatòries i tot un grapat d’afeccions que comparteixen el fet que el tabac és a l’origen de totes elles.

Segurament el que era discutible era la manera com s’havien fet les coses fins ara. Amb locals per fumadors i altres on estava prohibit. Això si que penalitzava els locals on no es podia fumar. Molts fumadors simplement triaven el local que ho permetia. I sovint, n’hi havia prou amb un fumador per arrossegar tot el grup a un o altre local. Però si la tria ja no es possible, les coses es simplifiquen més. Vas allà on t’agrada i saps que enlloc trobaràs fum. I els fumadors saben que hauran de sortir a fumar. Tampoc és la fi del món.

12 comentaris :

Sergi ha dit...

Em sembla que no encerten del tot aquesta gent. Cada matí surto a esmorzar amb els companys de feina. Davant mateix de la porta de l'empresa tenim un bar molt gran, que és on anàvem al principi, per comoditat. Però cada dia, en entrar, xocàvem amb una barrera, amb un ambient carregat com pocs. Tornàvem a la feina pudent a tabac de manera horrible. Un fàstic per quatre no fumadors en un despatx petit.

Un dia vam prendre la determinació d'anar a un altre lloc, i vam quedar encantats. És més lluny, són més lents servint (encara que més agradables també) i sempre es deixen de portar alguna cosa que altra, però s'hi està bé i no hi ha fum. Val la pena.

Potser ara molts no-fumadors decidiran sortir més o anar a llocs on no anaven per culpa de l'olor infecta que el tabac deixa a la roba i als cabells, per no parlar dels seus efectes nocius que tu ja has comentat. Que habilitin porxets fora els locals i que els fumadors surtin, amb els interiors lliures de fum guanyarem tots, penso. Donarà gust estar als bars, i un lloc on estàs a gust, hi vas més, no?

Carquinyol ha dit...

Potser al gremi d'hosteleria se'ls hauria de recordar que els no fumadors també consumim als seus locals i jo estic fins al capdemunt de sentir més l'olor del tabac que no pas del cafè que m'estic prenent, per això sempre que puc vaig a locals on no deixin fumar i per això m'empipa molt quan un fumador decideix a on hem d'anar.

Així que, per la meva part, ja estan trigant en aplicar la nova llei. Ah... i de pas que els hi passin la factura del tractament dels malalts del tabac als associats a aquest gremi...

Agnès Setrill. ha dit...

Desde fa anys ja, estic esperant a veure si d'una punyetera vegada se n'adonen que el millor es que estiguin tots els locals en les mateixes condicions, que no es pugui fumar enlloc., és el millor per tots!

Estic fins als nassos d'haver d'anar a prendre alguna cosa a cafeteries on se sent olor a pa recent cuit, o a pastes pre-cuinades.

Alepsi ha dit...

I jo diria més... segurament guanyaran clientela!!!

Fa segles que fujo dels bars perquè em fot fàstic prendre'm un cafè amb gust de fum. Així que normalment hi vaig, prenc el que sigui i marxo corrents. Si no hi ha fum, acostumo a quedar-me més estona i aprofito i demano alguna cosa per menjar... més beguda...

En sèrio el gremi de l'hostaleria acabarà agraint aquesta llei que, espero, s'aprovi aviat.

Enric Milà ha dit...

Jo també crec que guanyaran clientela!!

Si fos per mi, prohibiria el consum de tabac! es deixarien de recaptar imposts però es deixarien de perdre milions en els tractaments de cancers i altres malalties derivades del tabac i crec que encara sortiria guanyant l'estat!!! (60 mil persones que cada any seguirien tributant a hisenda)

eva ha dit...

Jo crec que el que s'ha fet malament és obligar els locals grans a fer obres i infraestructura per crear dos ambients i ara, apenes 4 anys després, canviar la llei i deixar obsoletes aquestes millores fetes en aquests locals.

A part d'això, sí, també trio els que no es pot fumar!

Júlia ha dit...

Esteu cometent un error enorme:

http://www.youtube.com/watch?v=4fRPsLGD7CM

Clidice ha dit...

molt bo el Si, primer ministre, però amb franquesa, ja era hora! que aquí sempre s'han de fer les coses a mitges. Com a no fumadora me n'alegro, potser així algun local em veurà la cara, i la cartera, cosa que ara no faig per culpa del tabac :)

Xènia ha dit...

Hola! jo estic encantada amb la nova llei. Per fi, no serà un motiu de discusió quan vas amb grup i podrem gaudir de saborejar el gust del menjar sense una invasió de fum!

Gerard ha dit...

"Segurament el que era discutible era la manera com s’havien fet les coses fins ara. Amb locals per fumadors i altres on estava prohibit. Però si la tria ja no es possible, les coses es simplifiquen més. Vas allà on t’agrada i saps que enlloc trobaràs fumç".
Exactament: aquest és el quid. Ara ja no hi ha excusau que valgui.

jordi ha dit...

Quines ganes que arribi aquest dia!

Carme ha dit...

Una altra que sortirà més el dia que s'apliqui aquesta llei.
Fins fa poc anava només a un lloc proper de casa on no es fumava. Però ha canviat la gerència i ara es fuma, així que ja no sé on anar i en realitat el que ha passat és que he deixat de sortir tan sovint.
Si s'aplica aquesta llei podré anar on estigui més a gust i em serveixin millor.
Visca!