Nadal és Nadal, i Setmana Santa és Setmana Santa, i després, cadascú que ho celebri com cregui o com li vingui de gust.
Però Setmana Santa té la particularitat que canvia la data cada any. Una pregunta habitual és: Quan cau Setmana Santa aquest any? Això no ha sigut un tema menor al llarg de la història i les dates exactes han anat modificant-se lleugerament segons l’any i la regió. Sobretot perquè no hi havia acord en la manera de calcular-ho. Diferents Esglésies feien els números de diferent manera.
El que és celebra és la passió, mort i resurrecció de Jesucrist. Tècnicament comença el Diumenge de Rams i acaba el Diumenge de Resurrecció. I per calcular quan cau setmana santa cal fixar-se en aquest darrer diumenge, el de Resurrecció.
L’any 325, el Concili de Nicea va establir que Diumenge de Resurrecció és el primer diumenge, després de la primera lluna plena, després de l’equinocci de primavera.
De manera que cal mirar quan cau l’equinocci, és a dir, en quin moment comença la primavera. A continuació mirar quan hi ha la primera lluna plena, i tot seguit buscar el següent diumenge. Però hi ha detalls a considerar. Per exemple, si la lluna plena cau en diumenge, doncs no serveix, ha de ser el diumenge després de la lluna plena. Un altre detall és que Diumenge de Resurrecció no pot coincidir amb
Per tant, ja que l’equinocci és el dia 21 de Març, en ocasions resultarà que sigui lluna plena aquella nit i que l’endemà sigui diumenge. Això vol dir que com a molt aviat, diumenge de resurrecció pot caure el 22 de Març. I per l’altre extrem, si la lluna plena fos el dia abans de l’equinocci, hauríem d’esperar 28 dies fins la següent. Si aleshores caigués en la nit de diumenge faria falta esperar una altra setmana. Aleshores Diumenge de Resurrecció cauria el 18 d’Abril. Però, si en el súmmum de la coincidència, aquest dia fos el de
Per sort, ja hi ha qui ho calcula i nosaltres simplement hem de mirar els dies vermells al calendari.
I com que ara son festes, doncs els propers dies faré una mica de descans de blog, que ja toca.
13 comentaris :
Molt peculiar de l'església catòlica això de celebrar una efemèride... que cada any canvia de data !!!
Ja tens raó que cal recordar les tradicions, tot i no ser creient, i de pas recordar que moltes d'aquestes celebracions (o similars) ja existiens abans d'imposar-se el cristianisme, que simplement les va adaptar al seus gustos.
Bon descans i sort amb la Processió de la Santa Memòria de l'Aigua, que sé de bona tinta que no faltes mai !!
Noi. T'espero a la processo, portarem el paso del mosntruo volador d'espaguetti
però aquest any a veure si fan alguna cosa amb la salsa que no vegis el que em va costar netejar l'any passat la caputxa !!
;)
Ara a esperar la ressurrecció!
A veure si aquesta vegada em queda a la memòria com calcular la setmana santa.
Bones festes, Dan.
Bones vacancetes i t'esperarem a que resucitis!jejeejejjej
per cert company, aprofita per a fer penitència aquesta Setmana Santa...
(los "chichos"... mare meua, això és pecat i dels grossos... encara se t'apareixerà "el del medio de los chichos" i tot...)
Alasanid. No pateixis. Jo ho oblidao sempre. Em limito a mirar el calendari. Doctores tiene la Iglesia per fer aquests càlculs.
Xènia. Ens veiem despres de la ressurrecció XD
Carquinyol. No pateixis company. Que gaudir dels Chichos es un pecat venial. A la mili m'hi vaig aficionari mira.
(I ara marxo canturrejant "libre, libre, quiero ser. Quiero ser, quiero ser, libre...)
la de coses dolentes que portava la mili... ai !!
Anys de dur patiment entre sons de Chichos, Chunguitos, Chiquetetes, Pantojas i altres folclóricas i tecnocalorros varis i grupets de palmeros amateurs errants t'haurien desenvolupat un alt nivell de tolerancia i d'immnunització vers aquestes agressions auditives i no t'hagués passat això tan trist que comentes.
Potser haurien siguut millors dosis homeopàtiques de chunguitos. però en el meu cas va ser terapia de xoc. Durant molts mesos cada matí em vaig despertar escoltant a tot volum "niña porque lloras" o "tengo un amor en la calle". Primer és traumàtic, però després crees tolerancia i al final fins i tot una certa (i moderada) addicció.
crec que això s'anomena Síndrome d'Estocolm i té cura...
alguna psicòloga a la pàgina ?
:P
Bona Pasqual, parella! hehehehehe
arribo tard i estic perduda... això dels chichos, d'on ve?
bones vacances a tots!
Hola!!!
Arribo del blog de llibres d'en XeXu (Llibres i punt!) Ha fet un comentari del teu darrer llibre:
http://llibresipunt.blogspot.com/2010/04/100-mites-de-la-ciencia.html
i, com ho he trobat molt interessant, doncs he vingut... Crec que no és la primera vegada que passo per aquí perquè he reconegut la teva imatge de blogger tan bon punt he entrat... i sé que sempre hi he trobat quelcom interessant :-)
I, només arribar em trobo amb aquest post que trobo genial ;-)) (he de confessar que sóc catequista, tot s'ha de dir) i que fas una explicació boníssima de tota aquesta complicació de dates que, com molt bé dius... menys mal que hi ha calendaris!! ;-)
Espero que hagis gaudit d'unes bones vacances de Setmana Santa i ara vaig a clicar els enllaços que has posat al post ;-))
Publica un comentari a l'entrada