El que mengen els nostres nens

Al portal “Recerca en Acció” han fet un treball força interessant. De ben segur que tots tenim clar la importància d’una alimentació sana i equilibrada. Intentem aconseguir productes de qualitat i ens assegurem de no tenir mancances nutricionals amb aliments enriquits en un ampli ventall de factors més o menys necessaris. Tots recordem que hi ha una piràmide dels aliments que ens indica els que ens calen cada dia i els que necessitem ocasionalment. I finalment, a tots ens preocupa tenir, i que els nostres tinguin, un pes correcte, defugint l’obesitat i l’anorèxia.

Però, aparentment tot això es queda en bones intencions, però quan es tracta d’ensenyar als fills com ho han de fer, ens ho passem banstant pel forro.

L’estudi consistia en esbrinar com és la dieta real dels nens i nenes del país. I la manera de fer-ho no ha sigut fer enquestes als nens ni preguntar als pares. Després de tot, com diu sempre en House, “tothom menteix”. El que han fet ha estat que cada nen anotés durant una setmana tot el que menjava cada dia. I això ho han fet 1375 alumnes de 31 escoles i amb unes edats que variaven entre els 10 i els 14 anys.

I en analitzar les dades ens adonem de seguida dels problemes. Uns problemes presents, però sobretot futurs. Per exemple, un de cada cinc nens no menja res de peix (zero, ni un tall). Un de cada quatre tampoc menja mai llegums. Un de cada deu tampoc tasta la fruita fresca. I les verdures, quan es mengen resulta que són molt ocasionals.

En realitat, la dieta dels nostres nens no és que sigui un desastre complet. Malgrat el que moltes vegades es diu, el consum de pastisseria i similars no és exagerat, ni tampoc el de begudes refrescants. També hi ha bons costums pel que fa a sortir de casa havent menjat alguna cosa per esmorzar.

El principal problema que intueixo no és tant de nutrició ara i aquí, sinó de generar hàbits nutricionals que evitaran problemes futurs. Ja sabem que als nens el peix no els agrada massa. I que les verdures són avorrides, que els llegums no tenen gràcia i que la fruita costa de pelar. Però la feina dels pares és fer que s’acostumin als sabors d’aquests aliments. És ridícul fer que prenguin llet enriquida en vitamines i no afavorir el costum de ingerir les vitamines directament de la fruita. Al supermercat escollim coses amb suplements que facin baixar el colesterol mentre que amb promoure el consum de més peix potser no ens caldria cap suplement de res.

I, a més, els privem d’una cultura dels sabors, d’apreciar com de bo poden ser molts menjars basats en verdures o peix. És clar, si només els donem bledes bullides i lluç bullit doncs segurament el nen no en voldrà saber res. Però la nostra cuina té molts plats deliciosos amb els que es pot introduir als nens en els plaers de la gastronomia alhora que equilibrem la seva dieta.

Que si, que tots tenim pressa, estem cansats i no volem guerres a casa a l’hora de sopar. Per descomptat que a taula s’hi va a gaudir i no a discutir i això de vegades costa molt quan hi ha criatures. Però establir uns hàbits saludables de bon començament pot estalviar molts maldecaps futurs.

La bona notícia és que tampoc estem tan malament. Al menys tinc la sensació que la majoria de la canalla ja te clar la importància d’una bona alimentació. Amb això no n’hi ha prou, és clar. Però potser aquest coneixement pot facilitar una mica les coses als pares. Sigui com sigui, potser que deixem d’omplir-nos la boca de paraules que sonen bé, com dieta equilibrada o aliments de qualitat, i comencem a posar-ho en pràctica. Tenim la sort de viure en un indret amb una cultura gastronòmica rica sana i variada. Simplement ho hem de transmetre a les noves generacions. I això no es fa únicament parlant sinó demostrant-ho a la pràctica i generant hàbits de menjar saludables.

Després de tot, si els nens no mengen prou bé, la culpa no es seva sinó, única i exclusivament, dels pares.