dijous, d’abril 22, 2010

L'esperat ununsepti

A finals de l’any passat ho van fer i ara acaben de publicar-ho. Uns grups de físics russos i americans han aconseguit sintetitzar un nou element. Com si fossin alquimistes medievals, però amb tecnologia moderna, han creat un element nou a partir d’altres de ja coneguts. Aquest nou element és particularment interessant per diferents motius. De moment encara no té un nom definitiu, de manera que s’anomena provisionalment ununsepti. Aquesta paraula, que sembla inventada pel mateix que va batejar el volcà d’Islàndia, no és perquè si. Simplement indica que té 117 protons. Els elements químics es caracteritzen pel nombre de protons que tenen al seu nucli. Així, l’hidrogen en té 1, el carboni en té 6, el poloni 84 o el plutoni 94 (i l’ununhexi 116).

El que passa és que aquests àtoms amb tants protons (i molts més neutrons) són inestables i es trenquen espontàniament. Es diu aleshores que es desintegren donant lloc a altres àtoms més petits. Aquests poden ser encara massa grans i desintegrar-se al seu temps en altres de encara més petits. Així es generen cascades de desintegracions fins que es generen àtoms estables.

Doncs el cas és que els elements superpesants, els que tenen més de cent protons, es desintegren molt ràpidament. Tant, que actualment ja no en queda cap. Tots els que en algun moment es van generar ja han desaparegut de la Terra. En realitat, es van desintegrar pocs segons després de formar-se. Però quan els físics van poder disposar d’acceleradors de partícules van poder fabricar-los de nou. La idea es accelerar un feix d’àtoms i fer-lo xocar contra un altre grup d'àtoms. Si encertem el tipus d’àtoms i la força de la topada, pot ser que alguns es fusionin i generin de nou un element que tingui la suma de protons dels dos que han topat.

Això ja fa temps que es fa i molts elements amb noms estranys s’han fabricat així. El problema és poder detectar la seva presencia. Normalment es fa mesurant la presència dels productes de desintegració ja que tant bon punt els fabriquem, puf! es desintegren. Però la teoria deia que a partir de determinada mida ha d’existir una regió de la taula periòdica en la que els elements serien més estables. El que anomenen la "illa de l'estabilitat". Això només vol dir que enlloc de mil·lionèsimes de segon aguantaran unes quantes mil·lèsimes. Però per als físics ja és molt.

Doncs sembla que la teoria és correcta perquè l’ununsepti és més estable que altres elements més lleugers.

Però una curiositat d’aquest element és que ja es va anunciar el seu descobriment, junt amb l'element 118, l’any 1999. El que passa és que allò no es va poder repetir i un parell d’anys després, els descobridors es van fer enrere. Van detectar problemes en els sistemes de detecció que possiblement els van portar a error. Una de les maneres que té la ciència de verificar les coses és que els experiments s’han de poder reproduir. Si allò que t’ha sortit no passa mai més, segurament no és cert. Esperem que aquesta vegada la descoberta sigui definitiva.

I no penseu que n’han fabricat una gran quantitat. Concretament han aconseguit sintetitzar sis àtoms. A més un dels àtoms tenia un nombre diferent de neutrons. Mentre que la majoria en tenien 176, l’últim en tenia 177. Els mateixos protons però diferents neutrons. Això són isòtops diferents.

La llàstima és que únicament amb sis àtoms que existeixen nomes durant una fracció de segon doncs no podem fer proves químiques, no sabem si serà un sòlid o un gas i tampoc tenim idea de quin color tindria un granet d’ununsepti. Que hi farem! No es pot tenir tot.

7 comentaris :

XeXu ha dit...

I ara la pregunta de profà en la matèria: realment té alguna utilitat que aconseguim sintetitzar aquests elements que no són naturals? És només pel gust de dir que ho hem fet, o té algun altre sentit?

Carquinyol ha dit...

jur... aquests àtoms realment si es mouen no surten a la foto...

i sinó es mouen quasi que tampoc !!

Sembla mentida poder arribar a detectar coses així.

Alepsi ha dit...

Jo venia a preguntar el mateix que el Xexu... em sembla tan... màgic tot plegat!

No entenc com hi ha gent que s'entesta en seguir a personatges esotèrics diversos amb la de "màgia" que amaga la ciència de veritat... :P

Alasanid ha dit...

És fascinant veure com van omplint l'última fila...

De tant en tant és entretingut mirar els noms nous. Ara ja han arribat al 112.

Laia ha dit...

Jo creia que ja havien arribat al 118, no ho sabia pas que s'havien fet enrere... de tota manera, a mi em sembla també màgia com a l'alepsi!

Dan ha dit...

XeXu. Doncs a la pràctica, ara manteix crec que res. Però demà no ho se. És el que acostuma a passar amb elsw avenços científics. Mai saps com els acabarem aprofitant.

Carquinyol. Ep! Que aquest ja es una mcia més estable! Surt a la foto. Borros però surt.

Alepsi. És pura alquímia de la bona.

Alasanid. A veure quin nom impronunciable li acabaran posant al 117!

Laia. Tu tenies raó. el 118 ja estava fet. Però quedava un forat, el del 117, per omplir.

Alasanid ha dit...

Dan, pensant en això que diu en Xexu diria que a part de ser física bàsica aporta una tecnologia i coneixements molt importants en la síntesi d'isòtops radioactius que de ben seguir fan més eficient i econòmic la producció d'isòtops per a tractaments mèdics.