Polseres i preses de pèl

Hi ha una moda que apareix amb una certa periodicitat, s’escampa amb facilitat gràcies a unes campanyes de màrqueting ben pensades i, sobretot, al boca-orella, i en uns mesos acaba per desaparèixer sense més història que la d’uns espavilats que han guanyat una pasta gràcies a la credulitat de molts. Jo no n’he vist cap encara, o potser és que no m’hi he fixat, però parlo de les polseres que diuen que restitueixen l’equilibri del cos.

En realitat fan molt més que això. He mirat el que anuncien i diuen que: augmenta el nucli de força i energia del cos (que deu ser això?); l’equilibri i la coordinació; la resistència; el temps de recuperació (Això deu ser un error. Per anar bé hauria de disminuir el temps de recuperació); la flexibilitat i amplitud de moviment; ’enfocament i la concentració. D’altra banda també diuen que disminueix: El dolor (quin?); l’estrès; les lesions; la fatiga i les malalties motrius (de nou: quines?).

Quan una cosa tant senzilla com una polsera assegura tenir tants efectes, ja hauríem de posar-nos en guàrdia. Les coses no funcionen així. Però qui sap! Potser han fet algun avenç inesperat en la fisiologia o la medicina.

De manera que miro el que diuen que fa i com actua. I tornem amb la mateixa cantarella pseudocientífica que bàsicament no vol dir absolutament res:

“POWER / BALANCE ® es un holograma que funciona a través de frecuencias que se encuentran en nuestro ambiente natural de las que ya conocemos de sus efectos positivos en el campo de energía del cuerpo. Esto ayuda a desarrollar el equilibrio, la flexibilidad, la fortaleza y bienestar general”.

No sona malament oi? De fet sona força bé, sempre que no sàpigues que és un holograma, que és una freqüència i com actua, quines hi ha als ambients naturals, i quins efectes tenen sobre l’equilibri.

Perquè si en tens alguna idea, l’únic que pots fer és riure (o plorar).

Segueixo llegit i tornen a sortir conceptes abstractes com biocamps o desequilibris energètics. Ximpleries barrejades amb referències a famosos científics de Harvard, que en realitat no especifiquen per enlloc.

Al menys, si que he trobat un que es va entretenir a fer la mínima prova necessària per veure si fan algun efecte. Va posar la polsera a un grup de persones que ignoraven si els posava la polsera de veritat o una de les que es feien servir per fer promocions contra el càncer o similars. Allò de provar les coses amb un grup control. I en fer-ho, no podia ser d’altra manera, troba que la polsereta no mostra cap millora.

Si més no, cap de les que prometien, perque una millora a les butxaques dels fabricants si que causa. Que fan pagar 35 euros per una polsera! Hi ha placebos molt més baratets.

Això de les polseres ja va tenir un temps d’èxit fa uns anys. Aquelles tenien unes esferes presumptament magnètiques que també tenien no se quants efectes fantàstics. Milloraven tot, des de la hipertensió fins la caiguda del cabell. I a sobre, hi havia farmàcies que “les recarregaven”!.

Amb el temps els que les porten acaben per adonar-se que han fet el préssec, que els han estafat i arraconen aquelles inútils polseres a un calaix.

El cas és que hi ha qui diu que es pot estafar a la gent perquè no disposa de coneixements per avaluar si allò és cert o no. Però, realment calen coneixements científics per veure que les coses tant boniques i tan fàcils mai són certes? Que no hi ha res que curi tantes coses sense més! Això no deixa de ser una versió moderna dels “doctors” que anaven pels pobles fa uns segles venent medicines miraculoses.

Que se n’ha fet del sentit comú?