dimecres, de novembre 17, 2010

I ara la conspiració del colesterol

El negacionisme, és una font de sorpreses inesgotable. Quan creus que ja no et sorprendran, sempre n’apareix un de nou. Hi ha qui nega que el canvi climàtic tingui lloc, que les vacunes siguin efectives, que l’evolució tingui realment lloc, que la SIDA la causi el virus VIH, que els humans han arribat a la Lluna, que les malalties les causin els microbis o fins i tot que la Terra sigui rodona. És evident que dóna un cert plaer oposar-se a la opinió general malgrat que aquesta estigui basada en sòlides evidències. Aquestes persones consideren que qualsevol opinió que tingui un cert aroma a “oficial” passa a ser falsa sense necessitat demés proves.

Doncs n’acabo de descobrir una altra que segueix la mateixa línia. Els qui consideren que l’excés de colesterol no té efectes sobre la salut. Que això que afecta al sistema circulatori és un invent promogut (com no!) per la indústria farmacèutica (No puc evitar-ho. Quan llegeixo això em ve al cap un crit: Les Farmacèeeeeuuuuutiquees!) per vendre grapat de medicaments que, a sobre, són molt dolents per la salut.

Com és habitual, s’ha publicat un llibre per destapar la conspiració. I al resum ja em faig una idea de com anirà. Una barreja de mitges veritats, falsedats ben reconegudes, tergiversacions de fets poc clars i molta paranoia.

Per exemple diuen que “El colesterol no es un veneno mortal, sino una sustancia vital para las células de todos los mamíferos” I mira, això és cert. Sense colesterol no podríem viure. Alguna vegada jo ja he dit que el dolent no es el colesterol sinó els nivells anormalment elevats de colesterol. Però això és un fet que aplica a pràcticament totes les substàncies que podem trobar al cos.

Però poc després ja trobem perles com que “No hay evidencia de que demasiada grasa animal y colesterol en la dieta promuevan la arterioesclerosis o los ataques cardíacos. Por ejemplo, más de 20 estudios han demostrado que quienes han tenido un ataque cardíaco no habían comido más grasa de ningún tipo que otras persones”. I aleshores t’adones de la paranoia de tot plegat, perquè d’evidències en tenim i moltes. En realitat de poques coses dubtem tant com de la relació entre nivells elevats de colesterol i l’arteriosclerosi. Coneixem les relacions, entenem com promou les plaques d’ateroma i tenim una idea clara dels mecanismes implicats. També s’ha vist que disminuir els nivells de colesterol fins a nivells normals disminueix el risc d’infart. I tot això a partir no de 20 estudis sinó uns quants més. Si a les bases de dades escric “cholesterol” i creuo amb “atherosclerosis” avui em surten 22749 articles.

Que hi ha qui pot tenir infarts que no tinguin res a veure amb el colesterol? Per descomptat. El colesterol és un factor de risc, però no és l’únic. N’hi ha molts altres que també poden causar problemes.

També llegeixo que en realitat el colesterol és beneficiós perquè protegeix contra infeccions i contra el càncer. De nou resulta confós. L’arsènic també protegeix contra les infeccions i ningú dubta que dosis altes d’arsènic són dolentes. Si no hi ha més remei es pot fer servir, però d’aquí a afirmar que és bo, n’hi ha un bon tret.

La llauna és que els temes de nutrició són extraordinàriament complexos. Molt més del que ens agradaria. Voldríem una llista d’aliments “bons” i una d’aliments “dolents”, però les coses no funcionen així. El nostre cos fa servir els nutrients de moltes maneres, amb molts equilibris i partint de moltes condicions diferents. Generalitzar és perillós i moltes vegades cal rectificar el que s’ha dit. Durant un temps el colesterol es considerava dolent per definició. Després es va veure que depenia de la manera com es combinava amb altres molècules i va sorgir el concepte de colesterol “bo” i “dolent”. En realitat és el mateix colesterol empaquetat de maneres diferents.

Per això podria ser que els qui defensen que caldria fer-hi una altra mirada tinguessin alguna part de raó. Però quan van de la mà amb els que acusen a les farmacèutiques (les farmacèeeeeuuutiques!) de tots els mals imaginables ja perden tota la credibilitat.

En tot cas, jo seguiré intentant mantenir el meu colesterol en nivells acceptables.

14 comentaris :

Unknown ha dit...

Aquestes teories conspiratòries sols per a vendre llibres, ja van més enllà de l'ètica raonable. Però això passa perquè les investigacions van lentes i sovint apareix un descobriment nou que invalida l'anterior i sobre aquest camp de cultiu, inestable i en evolució, és normal que també hi creixin males herbes.
Ara, a la lluna segur que l'home no hi ha estat! Ja la tendríem més que explotada en qualque sentit.

Sergi ha dit...

Bé, tinc força clar això del colesterol, eren molt distretes les classes de VLDL, LDL, HDL, ApoA, ApoB... El que no tinc tan clares són algunes de les coses que cites al principi. M'he adonat que defenso a ultrança els temes del meu camp perquè els he palpat, i en canvi dubto d'altres. Potser hauria de creure-hi més, total no faig estudis ni res, és només una opinió.

Carquinyol ha dit...

jo conec un poblet de Badajoz on hi ha certs individus que defenen que els xoriços del seus 'guarros' no només no provoquen colesterol sinó que 'curan hasta el resfriao'

Evidentment, per a ells tot això del colesterol són 'historias raras de médicos'...

davidcastells ha dit...

Ostres Dan, m'ha sorprés coincidir de refiló amb la temàtica de la teva entrada (http://davidcastells.blogspot.com/2010/11/economia-medicina-i-prediccions.html).
Val a dir que no t'arribo ni a la sola de la sabata. Deixa'm aprofitar una vegada més per felicitar-te pel teu blog extraodinari.

Joan ha dit...

Opinaré com a pacient, ja que vaig tenir un infart amb 42 anys i ara, amb 45, tinc implantats 4 by-pass. Per cert, puc jurar que si l'infern existís prendria forma d'operació de cor.

Quan vaig tenir l'infart estava a 280 de colesterol (res de l'altre món) i ara estic a 125, ja que em medico al màxim. En els temes cardiovasculars tot va amb estadístiques, amb temes de probabilitats, així que hauria de esser relativament fàcil demostrar l'efecte del colesterol sobre l'arteriosclerosi. Per exemple, la dosis diàries baixes d'aspirina (100 mg/dia) disminueix el risc d'infart en un 25%. I això està més que comprovat.

De les llargues converses que vaig tenir amb el cirurgià, em va quedar clar que al 2010 en moltes coses encara "estan peixos", en les seves pròpies paraules. Per exemple no saben per què les artèries mamàries (1 dels by-pass és amb aquesta) no es veuen MAI afectades per l'arteriosclerosi, mentre que les altres (safena) sí, i aguanten només uns 10 anys (si et portes bé).

També em va dir que encara hi ha molts factors que es desconeixen, i em va donar tres consells: caminar cada dia 1 hora a ritme ràpid, dieta mediterrània, i no deixar mai la medicació. I així hi tot tampoc m'assegura res... en fin... siguem feliços...

Júlia ha dit...

Ostres, Joan... que dur...
Jo, per contra, conec una senyora molt gran que sempre ha tingut els nivells de colesterol pels núvols. La primera vegada que li van fer un anàlisi de sang, els metges es van exclamar que encara estigués viva, la dona! Però ella sempre havia gaudit de bastanta salut, i els problemes que ha tingut mai han estat relacionats amb el cor.

Cada cos és únic!

Clidice ha dit...

És evident que ens queda molt camí i que segurament mai arribarem a saber-ho tot de nosaltres mateixos. Com demostra l'impressionant comentari d'en Joan. La veritat és que, al final, el que es demostra és que som una societat menor d'edat que sempre espera veritats absolutes. Cosa a la que ens han acostumat durant segles. Allò que no controla Déu ho controla el pare, o sigui que: tot controlat. Aleshores ve la ciència i ens enfronta a la trista realitat: el control total és impossible. I, és clar, la idea de morir-nos o de no viure "a tope" no és agradable per ningú, per tant segurament que tot és culpa de les farmacèutiques ara, els jueus abans o qualsevol altra cosa que se'ns acudeixi. El que sigui menys acceptar que no hi ha veritats absolutes i que dels pre-socràtics fins ara la ciència ha fet passos de gegant, que qualsevol temps passat fou infinitament pitjor.

Dan ha dit...

Vida. He he. Això de la lluna ho haurem de discutir un dia amb un parell de cerveses al davant :D

XeXu. Però t'adones de la diferència? Els és molt fàcil fer-nos dubtar quan no coneixem a fons el tema. però en general la opinió de la comunitat científica no és una cosa que es pugui despatxar dient que som uns conspiradors o uns ignorants que ens tanquem a veure la seva veritat. (tot i que sempre podem estar equivocats, es clar)

Carquinyol. El jamon iberico de Salamanca segur que no fa pujar el colesterol. Que les cèl.lules no son tontes i saber apreciar la qualitat!

davidcastells. Mira quina casualitat! I perdona, però he trobat excel·lent la teva entrada.

Joan. Bufa! Que fort. 4 by-pass! però el que dius és un exemple molt bo de com van les coses. Tampoc era cap exageració el teu colesterol, (tot i que un cardióleg diria que si). Amb aquells nivells, simplement tenies més numeros estadisticament parlant que no pas en tens ara, amb el colesterol a nivells més baixos. Però el risc mai es zero perquè hi ha molts altres motius que poden desencadenar un infart.
Al final, les estadistiques s'han d'agafar com el que son. probabilitats. El mateix passa amb l'aspirina. Aquesta no actua a traves del colesterol sinò que f auqe els vasos siguin més amples. Si la canonada és més ampla, costa més que es tapi, però de nou, tampoc és impossible.
Els tres consells del metges són molt assenyats. Un métode per tednir menys números en aquesta loteria. Però ja se sap. A la de nadal hi ha qui juga un únic euro i li toca.
Com molt bé dius. Siguem felicos, que son quatre dies.

Dan ha dit...

Júlia. De nou. El colesterol alt és un factor de risc. Hi ha qui viu arriscadament i arriba a vell. (Però si portes una vida tranquila ho tens més fàcil)

Clidice. Això que dius es eritat. Als metges els demanen impossibles. i si no els donen, els critiquen. En general sabem com fer-ho, estadisticament, per viure més sans. però les estadístiques només son aixó. Amb colesterol baix hi haurà menuys gent que tingui infarts, però també n'hi haurà i al que li toqui li farà molta ràbia.
És igual amb tot. Hi ha qui fuma tota la vida i mai fa un càncer de pulmó, mentre que altres que no fumaven el desenvolupen. De nou, una cosa son les estadístiques de la població i altre diferent son els casos individuals.

Salvador Macip ha dit...

Aquestes coses farien gràcia si no fossin tràgiques. El problema de la ciència és que no tenim totes les respostes, i això deixa la porta oberta a la gent que es vol inventar coses sense cap mena de prova coherent que les demostri. No tenim totes les respostes però algunes sí, i és absurd dubtar d'aquestes!

Brian ha dit...

És una mica off-toppic però no em resisteixo a comentar-ho perquè me'n he assabentat avui:

La Ministra de Sanitat Leire Pajín porta un bracelet magnètic dels que han estat denunciats com a fraudulents.

NUestroPensar ha dit...

i like the post

Anònim ha dit...

Mireu-vos la pagina www.thincs.org

Pau ha dit...

Hola!
Avui he tingut l'oportunitat d'assistir a una classe seva, i de passada, conèixer el seu blog. No pas per portar la contrària, però si per enriquir el debat, jo sóc dels que penso que el tema del colesterol ha tingut un tractament teòric incorrecte, i no pas per una conspiració, sinó perquè la ciència també està sotmesa a interpretacions i errors.
Només cal revisar les publicacions dels úlñtims dos anys per veure que alguna cosa s'ha fet malament. Tenir "el colesterol alt" no es ni bo, ni dolent. Farà falta observar les relacions Colesterol total-HDL-LDL, els triglicèrids, la glucosa y marcadors inflamatoris (PCR, etc.). Ni tant sols tenir el "colesterol LDL alt" té que voler dir res (que s'hagi trobat relació, no vol dir causalitat: el colesterol LDL pot baixar per oxidació (que comporta increment del colesterol oxLDL), o es pot veure reduit pero amb un increment del colesterol LDL de petit tamany (molt més aterogènic). Per altra banda, comparar l'efecte hormètic de l'arsènic amb el colesterol es lleugerament demagògic.
I per acabar amb "el rollo", potser no es ser "conspiracionsita", sinó "realista", assumir que una part important de les decisions mèdiques estàn "afectades" per interessos econòmics. Dels 9 autors de la "National Institute of Health" que han elaborat la guía que estableix els "limits saludables" de colesterol, 8 reben diners d'empreses farmacèutiques, 3 de les cuals son les principals distribuidores d'estatines. Tot i que en un principi no es van publicar els "conflictes d'interessos" dels autors de la guía, al final s'ha decidit fer pública en aquest document: http://www.nhlbi.nih.gov/guidelines/cholesterol/atp3upd04_disclose.htm
Que per cert es força complicat de trobar. :-)
Aixi doncs, jo seguiré intentant mantenir els meus nivells de marcadors inflamatoris, triglicèrids i glucosa baixos, sense patir "la paranoia del colesterol" (i sense prendre danacols i demés productes...).
Espero haver aportar la meva opinió clara i concisa sobre el tema.
Salutacions!