dijous, de gener 19, 2006

Diamants per l'eternitat

En el món de la ciència, molts investigadors dediquen la seva vida a estudiar fenòmens que mai podran veure directament. Potser per tractar-se de coses massa petites, o massa llunyanes, o massa abstractes. Però de vegades ha de ser frustrant saber que allò que estudies no està tant lluny (relativament) i, malgrat tot, tampoc hi tens accés directe. I això és el que m'imagino que deu passar als geofísics que intenten esbrinar l'estructura del nucli de la Terra i d'altres planetes.
I és que tampoc està tant lluny el nucli de la Terra! Tant sols uns pocs milers de kilòmetres de roca. Desprès de tot, hem enviat sondes molt més lluny, i l'espai exterior tampoc és un indret fàcil per moure's. Però la imaginació no te límits, i on no arriva la observació directa hi arriben les simulacions teòriques i el treball de laboratori. I de vegades aparèixen sorpreses increïbles.
La més curiosa no fa referència al nucli de la Terra sinò al de planetes una mica més grans: Urà i Neptú. Son planetes gasosos, de manera que, en principi, no hi ha una superficie sòlida on posar-se. Com que son molt grans, al seu interior la pressiò és enorme. I el que si que poden fer és estudiar el comportament de determinants components a pressions equivalents. Quan es fa, els resultats son fascinants.
Aquests planetes tenen un bon percentatge de metà en la seva composició. El metà és un gas, famòs perque contribueix a l'efecte hivernacle (i perque n'hi ha molt en els "pets" de les vaques). Però el que hi ha a l'interior d'Urà i de Neptú té un comportament interessant degut a l'alta pressió. Les mol.lècules de metà s'esclafen literalment les unes contra les altres i pot acabar generant dues coses diferents: Hidrocarburs (interessant, però tampoc per caure de cul) i... diamants!!
Això era teoria fins que al 1999 en un experiment de laboratori es van generar auténtics diamants a partir d'un bany de hidrocarburs fluids sotmesos a altes temperatures i pressions. I, al dir "altes" estem parlant de 2.500 graus i 200.000 atmosferes..., poca broma!
De manera que la propera vegada que mireu una foto de Neptú, podreu quedar embadalits admirant la bellesa de color turquesa que el caracteritza. Però, a més, recordeu que al seu interior potser hi ha un diamant de la mida de la Terra!

4 comentaris :

Nica ha dit...

Això d´estudiar coses que no pots veure... digues-m´ho a mi ;-)! Sempre et queda la imaginació, com el diamant de Neptú, un bombó que amaga una sorpresa al cor...

Dan ha dit...

Apa! Pero un esquema de la estructura de les ciclines sempre pots trobar! Ja es alguna cosa.
(Un bombó al cor de la cèl.lula)

omalaled ha dit...

Preciós article.

Tinc entés que els diamants no són estables, sino metaestables. Vol dir que s'evaporen a poc a poc. Saps si veritat?

Salut!!

Dan ha dit...

Doncs ara ho he descovert. Diu que:

So, despite the popular advertising slogan, diamonds are definitely not forever. However, owing to a very large kinetic energy barrier, diamonds are metastable; they will not decay into graphite under normal conditions.

De manera que, a la Terra no ens em de preocupar. Al nucli de Neptú potser ...