dimarts, de gener 03, 2006

Un clàssic: La memòria de l'aigua

Alguna vegada ja he comentat alguna cosa sobre l’homeopatia. De totes les medicines alternatives, segurament és la que actualment té més èxit. Si passeu per França veureu que totes les farmàcies anuncien l’”Homeopathie”. I aquí tambè n’hi ha molts establiments que en venen productes. El principal problema amb l’homeopatia és que hi ha molta gent que diu que funciona, però els experiments que s’han fet per comprovar-ho diuen que no.
En la meva opinió (que coincideix amb algun comentari que heu deixat en algun post anterior), el més probable és que, simplement, es tracti d’un efecte placebo. Cosa que ja te el seu mèrit. Desprès de tot, si tens un mal de cap que sols es pot curar amb un placebo, doncs benvingut sigui!
L’empipador és quan intenten explicar el que no es pot explicar. I el més clàssic dels exemples va ser el cas de la “memoria de l’aigua”.
El que passa amb l’homeopatia és que treballen amb substàncies que en principi son les tòxiques, però a concentracions molt dil.luides. Representa que el cos reacciona contra allò dolent i això li permet actuar per curar-se endògenament. Bé, potser si. Però el problema és que estan realment MOLT dil.luides. Tant, que quan es fan els càlculs, resulta que ja no queda ni una sola mol.lècula del producte en l’ampolleta de medicament. És a dir, que el medicament és, únicament aigua. Aleshores?
Aleshores en Jacques Beneviste va aconseguir publicar un article a la revista Nature, on proposava la teoria que l’aigua retenia una certa memória dels productes que havia tingut en dissolució.
Es clar. Això era tot un nou concepte per la química i per la biologia, i com a tal, requeria de proves irrefutables. Malauradament, l’experiment que, segons ell, demostrava la seva teoria no es va poder reproduir. De fet, sembla que estava mal dissenyat. El cas és que, desprès d'un cert escàndol, la teoria es va deixar de banda.
Sincerament jo espero que l’aigua no tingui memoria. Si la que bevem a Barcelona prové del Llobregat… no vull ni pensar amb la de “coses” que ha estat en contacte i com em podrien afectar!
Però això no desanima als seguidors més fervents on mantenen la teoria amb uns raonaments difícils de discutir… (potser per absurds?) Per exemple, l’aigua, a més de tenir memòria, és bona noia i ens vol curar, de manera que actua selectivament... Faig conya? No no no. Aquí teniu un exemple: (i el link a la web aquí).
"Claro que el agua tiene memoria de toda su andadura histórica positiva y negativa, pero la cuestión está, en que a esos niveles no mensurables los estados de Superposición cuántica tiene la libertad y voluntad para discriminar y decidir su actuar terapéutico, separando uno efectos de otros selectivamente, etc. En tal sentido la Inteligencia Natural o Ecológica del agua, es parte de aquel estado de superposición o singularidad de la que afloró pautadamente el big bang y desplegó su Orden Implicado con un error mínimo de 10 a la menos 60 haciendo factible la antropicidad del universo".
Està claríssim, no?

6 comentaris :

aina ha dit...

no ho sé pas.. tot això ja comença a fer pinta de religió, fins i tot: creure amb el poder curatiu de l'aigua.. (?) no, no, per aquí no hi passo..

Mery Cherry ha dit...

bé, en tot cas, a mi m'ha semblat ben poètic això que l'aigua tingui memòria i que fins i tot tingui poder de decisió! M'ha vingut al cap aquells dibuixets que ens ensenyaven de petits on es reproduia el cicle d'una gota d'aigua. Potser fora interessant que els científics es dediquessin a desxifrar aquesta memòria i que l'aigua ens expliques històries de les nostres vides anteriors

Dan ha dit...

Segurament aqui hi ha part del problema. Que és poètic..., però no científic. És podra fer poesia sobre una memòria de l'aigua, de l'aire o de la llum. Però ciència sembla que, mes aviat, no.
Ho deixarem en mans dels poetes.

aladern ha dit...

I tant! clar com l'aigua. :)
Si la del Llobregat o la de l'Ebre tenen memòria, quan arriben a la nostra boca deuen estar rabioses!

Albert ha dit...

Fa uns anys, el doctor que es menciona va posar de manifest la seva teoria enregistrant les ones electromanectiques, radiofrequencies, que transmetia amb molt baixa intensitat les molecules d'aigua d' una dissolucio homeapitatica que tenia un cert comportament. Es va enregistrar aquest frequencia amb un ordinador, es va enviar de Franca a l' altre banda de l' Atlantic, a Chicago, i es va reproduir aquesta frequencia dirigint-la adequadament a una mostra d' aigua que va respondre adoptant el mateix comportament que la original. Jacques Bienveniste havia descobert quelcom de molt important, la comunicacio molecular.
Obviament, la classe cientifica va ser tant reticent com vosaltres en general ja que en el fons, per molt doctors que siguin, tenen els mateixos aprioris que nosaltres. Les grans marques farmaceutiques tampoc van col.laborar, no es extrany, aixo de guarir amb aigua i electricitat es massa barat. Per tant les ajudes que hauria d' haver rebut per part de l'estat i de l' universitat van ser inexistents. Les grans trovalles d' alguns cientifics nomes es reconeixen un cert temps despres.

Dan ha dit...

El problema amb en Benveniste es que presenta temes potencialment motl importants amb probes que no son prou concluents. Per acceptar alguna cosa com la comunicacio molecular calen resultats extremadament sòlids. (com sempre: Afirmacions extraordinaries requereixen probes extraordinaries). I en el cas de l'homeopatia no els aporten. Quan en l'aigua que fan servir hi ha mes contaminants que les molecules toricament actives (o el seu record) es dificil distingir si tens efectes per la substancia estudiada o per algun contaminant.
Coses com aquestes son les que fan dubtar de les explicacions que donen.