dilluns, de gener 09, 2006

Locals o visitants?

Un dels grans misteris que té plantejada la ciència és comprendre quin va ser l’origen de la vida. La vida és una cosa difícil de definir i sembla que tampoc és sencill que apareixi. Tot i que el nostre planeta és ple de vida, per ara no se n’ha trobat enlloc més. I això que al sistema solar hi ha tota mena de llocs on hi podria haver aparegut. Hi ha planetes extremadament càlids, altres de freds, uns de geològicament actius, o bé completament coberts de gel, amb atmosferes de metà, o pràcticament sense atmosfera… I cal recordar que la vida a la Terra ha proliferat en ambients que a nosaltres ens poden semblar extremadament hostils, més i tot que les que es poden trobar en algun planeta. Però per algun motiu la vida sols ha florit a la Terra.
Hi ha algunes teories interessants, (parlo de teories científiques) tot i que cap de concloent. De manera que el tema encara és obert a l’especulació i a les opinions. Les més clàssiques opinaven que la vida va començar en els mars càlids de la prehistòria, en una atmosfera diferent que la que tenim ara, amb fonts d’energia com les radiacions ultraviolades o els llamps. Potser van començar a tenir lloc algunes reaccions químiques que generaven mol.lècules amb capacitat per fer còpies de si matèixes i mica a mica la cosa es va anar complicant. En Richard Dawkins en fa una descripciò fantàstica als capítols inicials del seu llibre "el gen egoísta".
Però hi ha una altre teoria que, a mi personalment mai m’ha agradat. La de la panspermia. I no és que hi trobi problemas o que la consideri poc probable. Suposo que és un motiu estétic. I, mentre no hi hagi més dades, és un motiu com un altre.
Segons la panspermia, la vida probé de l’espai i va arribar a la Terra en forma d’espores o similars, i desprès va proliferar aquí. No és cap ximpleria. A l’espai s’hi ha descobert rastres de mol.lècules bàsiques per la vida a la Terra. I parlo de coses ja una mica complexes, com aminoàcids o bases nitrogenades.
Però sempre m’ha semblat que era una manera de fugir d’estudi. Com que no puc explicar com va passar aquí, donc per sentat que va passar en un altre lloc i va arribar fins aquí. Per a mi la pregunta seguéix sense resposta. Com és va originar la vida? Aquí o allà o on sigui. I no veig motius per pensar que la Terra no sigui un indret tant bó com un altre per mirar de trobar la resposta. A més, a la Terra si que n'hi ha de vida, mentre que a la resta de l'espai vull creure que també, però el cert és que encara no l'hem trobat.
Però ja us dic que és una qüestió de gust personal. Sense motius més sòlids per defensar-la que els que defensen la panspermia. Encara que de tant en tant llegeixo algun titular al diari que em fa somriure. Fa poc alguns diaris van publicar que la teoria de la panspermia s’havia reforçat perque havien detectat en l’espai les mol.lècules necessaries per sintetitzar el DNA. Bé, el que deien era cert. Si que les han trobat. Però pasar d’una adenina a un DNA no és tant fácil. Es com si diguesin que com que han trobat òxid de silici en un planeta… potser hi ha microxips!
Segurament és més probable una panspermia a l'inrevés. Des de la Terra exportarem vida a altres planetes. Potser alguns microbis que quedaven en les sondes que vàrem enviar a Mart s'han trobat amb un medi agradable per ells i ja estan proliferant. Qui ho sap!

2 comentaris :

Nica ha dit...

Totalment d´acord amb la panspèrmia, a mi tampoc em convenç gens ni mica... encara que clar, la ciència és com és, potser d´aquí 50 anys es descobreix algun fet que reforci la hipòtesi ;-)

Pia Almoina ha dit...

Molt interessant i, pel que expliques, té lògica pensar que no convenç.

D'altra banda, passejant per internet, he trobat la notícia de l'article de la panspèrmia que comentes. L'enllaç és aquest.