diumenge, de gener 15, 2006

Quin orgasme?

A tots ens passa, que quan alguna idea ens agrada, ens la fem nostra i desprès la defensem, de vegades fins i tot contra les evidències. I és que els humans errem molt sovint. Per això, una de les virtuds d'allò que s'anomena "el mètode científic" és que totes les idees, totes les teories s'estan posant a prova constantment. De tant en tant es detecten els errors i aleshores toca refer-la, ampliar-la o simplement abandonar-la.
Però no es pot ignorar el pes de les costums, de les modes i dels grans noms. Per això, de vegades es mantenen idees o teories malgrat que les evidències en contra es van acumulant. I això va passar en el cas d'en Freud i els orgasmes femenins.
En Freud és un bon exemple de l'ideal del científic. Era un home, gran, amb barba, mirada inquisidora, aire de savi... i creador d'una teoria que va revolucionar el món. Es pot discutir que hi havia de cert en la seva teoria psicoanalítica, que ha sigut molt criticada, però al menys va ser el primer intent d'abordar l'estudi de la ment que va tenir éxit, si més no a nivell de popularitat.
Però en alguna cosa en Freud va complicar la vida a molta gent. I és que va ser ell qui va indicar que l'origen del plaer en les dones havia de ser la vagina. Que el clítoris estava bé durant la infantesa, però desprès, tenia lloc una "transferència" que havia de convertir la vagina en l'òrgan principal per obtenir plaer.
I això va amargar la vida a moltes dones, que es perdien una bona part dels orgasmes, i a molts homes, que se sentien poc menys que uns inútils. Ara les coses ja han canviat (Crec..., suposo...., diuen...) però durant molt temps es prenia molt seriosament perquè, coi! era en Freud qui ho deia! I encara que algunes dones ja els anés bé, moltes altres notaven que potser amb un xic més de dedicació al clítoris la cosa podia anar millor. Però hi havia metges que els deien que no, que allò era un senyal de inmaduresa, de frigidesa, d'anorgàsmia. Un motiu per fer un tractament psicoanalític ben llarg i costós.
El més empipador es que en Freud havia de saber que allò de la trasferencia no tenia sentit! Ell era metge. Coneixia l'estructura del sistema nerviós. Havia de saber que el clítoris està farcit de terminals nervioses, mentre que la vagina en té moltíssimes menys. I que durant la pubertat això no cambiava. Tot i així, enlloc de deixar que cadascú s'ho fés com més de gust li vingui, va haver de donar unes llissons que eren equivocades. Però qui gosava corregir al famós Freud? A sobre, n'hi havi prou amb anar al cinema i veure (més aviat intuir?) una escena de sexe (parlo de fa unes quantes dècades, eh!). Era..., a dins... i a xisclar sense més, i sense despentinar-se. Tothom assumia que si alguna cosa estava malament eren ells mateixos, no pas la teoria. Per tant, per molt que els paios s'hi esforsessin i les senyores es concentressin, no hi havia manera.
I es que si a sobre de ser pecat i estar prohibit, et donen pistes falses...!

10 comentaris :

Perejoan ha dit...

I si el que et dóna pistes falses és un científic... tu diràs! Freud va inventar la psicoanàlisi, d’acord, però segurament no se la va aplicar mai a ell mateix. Llavors com ara hi havia massa reprimits masclistes.

Hanna B ha dit...

ah, un tros de misògin!!!!!! i què me'n dius de l'enveja del penis?? apa que...
en tot cas això demostra que l'home no duia gaire bé les pràctiques...
ah, i que jo sàpiga poques dones han quedat traumatitzades per tal parida (al menys de la meva generació i del meu entorn!)

Carme ha dit...

Però la gent és tonta. Segurament li deurien donar la raó: "sí sisisi", però a l'hora de tenir relacions, si una dona nota més plaer al clítoris que a la vagina, no es dedicarà només a la vagina!

Dhamma ha dit...

A Freud encara se l'estudia seriosament a la universitat o només com a precursor ja superat?

Dhamma ha dit...

Dan, pots respondre a la meva pregunta del post anterior de si una espècie d'arbre pot generar defenses contra una espècie de mamífer? Ho saps? És que em té realment intrigat.

Dan ha dit...

El que passa es que en Freud va publicar els seus treballs cap a finals de segle XIX i principis del XX. I en aquella epoca la opinio de les dones simplement ni es tenia en consideracio. Costa molt posar-se en el lloc d'aquella generació.
En Freud encara generad diversiatat d'opinions. N'hi ha que l'estudien i altres que el consideresn superat.
I es que fns que la psicologia no aconsegeixi una teoria central que li doni cos...
dhamma. la teva pregunta em va deixar descolocat. No ho havia sentit mai. En quan temps van cambiar el tipus de fruits? Recordes quin programa era?

Dhamma ha dit...

Ostres, no recordo el programa i tampoc no recordo que diguessin en quan temps van canviar de fruit, ni l'arbre. Passava que de sobte les girafes es morien sense causa aparent (ni virus, ni res semblant)i no havien canviat per res els seus hàbits. En analitzar el menjar van veure que era un verí procedent del fruit, que abans no produïa i ara si. Van deduir que era per defensar la espècie del continuat atac de la girafa.

Potser era un documental sobre llavors, sobre com s'ho fan les diferents espècies d'arbres per crear llavors que n'assegurin la seva supervivència. Però potser no, no t'ho puc assegurar.

psicòloga ha dit...

Sóc sexòloga i Freud us puc assegurar que està del tot superat, i que no tenen res de científiques les seves teories. Per tant, no li donem més imñportància...

Myrddin ha dit...

M'hagués agradat que Freud hagués vist una d'aquestes pel.lícules de l'Alfredo Landa en que fa l'amor amb els calçotets posats i la noia s'ho passa d'allò més bé. A saber quines conclusions n'hauria extret.

Mery Cherry ha dit...

vaig fer una assignatura de psicoanàlisis i us asseguro que els professors encara consideraven moltes de les teories de Freud en plena voga. De fet, en algunes coses crec que no anava tan errat, com el complex d'Edip, però respecte la sexualitat femenina...