dilluns, de gener 16, 2006

Més fort, més lluny, més dopat.

Realment, els dels laboratoris de control de dopatge en els atletes ho tenen cada cop més complicat. Abans, n'hi havia prou amb fer unes anàlisis de sang o d'orina per buscar restes de fàrmacs. Desprès va caldre buscar anàlegs de hormones. Més tard es van administrar les hormones matèixes (EPO i similars), que ja no es podien distingir de les normals, i va caldre analizar l'hematòcrit, això és: el número de glòbuls rojos en sang. Però per la darrera batalla no se com s'ho faran. Ja es parla de dopatge genètic.
Com és pot aconseguir més massa muscular? Doncs aprofitant el fet que el nostre cos constantment s'està desgastant per un costat i refent per l'altre. D'aquí a uns mesos, ens mirarem al mirall i pensarem que seguim sent els mateixos, però les proteines que constitueixen el nostre cos hauran cambiat quasi totes. En aquest sentit tindrem un cos "nou". Estem en equilibri entre el desgast i la nova síntesi. Sols al envellir el desgast comença a predominar i per això el cos dels ancians va minvant. I això es pot veure bé en algunes raçes de bestiar, en que aquest equilibri està alterat i te lloc una hiperproducció de massa muscular que impressiona.
Doncs ara es parla de introduir gens que induéixen la síntesi de múscul en les cèl.lules musculars d'atletes que es volen dopar. Així, els músculs començaran a fabricar miosina o IGF (unes proteines que col.laboren en la síntesi de múscul nou) i serà indetectable, a no ser que els hi facin una biopsia. I tot i així...
I ja no vull pensar el que es ficaran els que practiquen culturisme. Si ara ja van dopats fins les orelles, quan es puguin administrar uns gens fabricants de musculatura... Les hipertròfies que es veuen ara seran res comparat amb les del futur. Quan les xicotes els abracin pensaran que estan fent classes d'anatomia. Aquí un deltòides, aixó deu ser un trigemin, i aquí al costat que hi tenim? Un gra? o el quàdriceps superior? Però al menys els paios no moriran de cirrosi hepàtica per hipersestimulació hormonal com molt dels culturistes d'èlit.
Això és un bon exemple de com agafar una bona idea i aprofitar-la per fer trampes. Perquè això de introduir gens per fabricar múscul està pensat pel tractament de malalties degeneratives com la distrófia muscular de Duchene o altres miopaties, o per recuperar-se de ferides o lesions.
Però sempre hi ha espabilats. Suposo que està en la naturalesa de les coses.

6 comentaris :

Nica ha dit...

Ostres tu! No ho diguis molt alt, que com els culturistes del DIR se n´enterin ;-)!! El fet és que amb els descobriments o avanços de la ciència sempre passa més o menys igual, sempre se li pot donar un rendiment en l`àrea menys científica possible,tot i que seria divertit veure una persona amb tres pectorals i coses així... l´altra cosa és... segur que més d´un faria negoci i cobraria la dosi a preu d´or (estem parlant del sorgiment d´un nou tipus de drogadicció i batudes en cerca de gent hipermusculada?? Ja m´imagino els de CSI passant la torunda per damunt de la massa muscular d´un cadàver, per veure si hi havia sobredosi de miosina...)

Nica ha dit...

Per cert Dan, que tampoc entenc l´obsessió pel múscul... no ho trobo gaire estètic ;-)!

Dan ha dit...

Je je. Doncs segons els culturistes, aquesta hipermusculacio "las vuelve locas"
(Llegit com a titular en una revista de Body Building)

Laia ha dit...

a mi els culturistes no m'agraden. Veure una persona tan quadrada i que s'hi posa oli perquè brilli més ..... em fa cosa.
És millor tenir una mica de panxeta ^^

annatarambana ha dit...

No hi ha res més lleig que un home ensenyant els músculs en plan prepotent! Quin horror! Perquè no es dediquena treure més rendiment a les neurones i deixen els pobres músculs en pau! Si la natura ens ha fet d'una manera per alguna cosa deu ser, no?

La reusenca ha dit...

També hi ha moltes dones que fan culturisme, no ho oblideu! Són més o menys com les dones que pintava Miquel Àngel... ho trobo antiestètic del tot.