Quan es pregunta als nens petits que volen ser de grans, una de les respostes clàssiques és: "Astronauta". No és sorprenent, ja que viatjar per l'espai representa la última gran aventura. Però igual que amb la resta de viatges exòtics, cal tenir en compte els "petits" inconvenients que comporta.En l'espai el nostre cos es veu sotmés a unes condicions ben diferents de les de la Terra i això necessariament ha de resultar en alteracions físiques. Algunes de ben conegudes com la progressiva pèrdua de massa muscular i d'ós. Si no pesem ni els músculs ni els ossos han de fer feina constantment, per tant, desapareix un entrenament que fem de manera inconscient. És per això que els astronautes han de dedicar un temps cada dia a fer exercici. Especialment si han de passar un periode prolongat a l'espai.
Però altres efectes no son tant coneguts. Per exemple, tots hem vist com es desplaçen els astronautes per la nau. S'agafen en un lloc, s'impulsen i surten flotant cap a l'altre costat. Però la percepciò que ells en tenen és ben curiosa. Des del seu punt de vista, sembla que sigui la nau la que es mou, mentre que ells resten inmòvils. I és que les percepcions es veuen alterades ja que tenim molta dependéncia de la gravetat per notar el nostre propi cos.
Una altre curiositat es la sensacio de congestió nassal que els acompanya. Com que no hi ha gravetat, els liquids de l'interior del cos ja no pesen i es redistribueixien cap amunt. Això fa que s'inflin la cara i el coll i que els sinus nasals tinguin més líquid. Empipador però no pas greu.
Tambè ha de ser empipadora la sensaciò de tenir els budells flotant per dins. N'hi ha que inconscientment s'agafen la panxa per mirar de posar les coses al seu lloc. Això i el menjar flotant dins l'estòmac fa que al principi dels viatges, les vomitades no siguin infreqüents.
I alguna de més incòmode la vaig sentir a l'astronauta Pedro Duque. Deia que una cosa molt desagradable era fer caca a l'espai. No hi ha gravetat que ajudi la "cosa" a caure, i es queda allà, mig sortint, mig penjada. Fan servir uns guants especials per recollir-ho i netejar-se. (No vull ni pensar com deu ser el tenir diarrea a gravetat zero)
Ja se sap que tots els viatges que merèixen la pena comporten algunes incomoditats.
Però altres efectes no son tant coneguts. Per exemple, tots hem vist com es desplaçen els astronautes per la nau. S'agafen en un lloc, s'impulsen i surten flotant cap a l'altre costat. Però la percepciò que ells en tenen és ben curiosa. Des del seu punt de vista, sembla que sigui la nau la que es mou, mentre que ells resten inmòvils. I és que les percepcions es veuen alterades ja que tenim molta dependéncia de la gravetat per notar el nostre propi cos.
Una altre curiositat es la sensacio de congestió nassal que els acompanya. Com que no hi ha gravetat, els liquids de l'interior del cos ja no pesen i es redistribueixien cap amunt. Això fa que s'inflin la cara i el coll i que els sinus nasals tinguin més líquid. Empipador però no pas greu.
Tambè ha de ser empipadora la sensaciò de tenir els budells flotant per dins. N'hi ha que inconscientment s'agafen la panxa per mirar de posar les coses al seu lloc. Això i el menjar flotant dins l'estòmac fa que al principi dels viatges, les vomitades no siguin infreqüents.
I alguna de més incòmode la vaig sentir a l'astronauta Pedro Duque. Deia que una cosa molt desagradable era fer caca a l'espai. No hi ha gravetat que ajudi la "cosa" a caure, i es queda allà, mig sortint, mig penjada. Fan servir uns guants especials per recollir-ho i netejar-se. (No vull ni pensar com deu ser el tenir diarrea a gravetat zero)
Ja se sap que tots els viatges que merèixen la pena comporten algunes incomoditats.
6 comentaris :
Igualment qui viuria aquests inconvenients per ser capaç de veure la Terra des de l´espai per només 5 segons ;-)?
La veritat és que no havia pensat en molts d'aquests inconvenients... però continuo pensant que ha de valer la pena :) De fet, crec que el que jo portaria pitjor, si fos per diversos dies, és haver d'estar tancat a la petita nau... m'agafaria claustrofòbia pensant que no hi ha manera de sortir a fer un tomb...
Salut!
Suposo que si que val la pena. I si, una cosa dificil es estar tants dies tant tancat. I compartint-ho amb altres. Petites diferencies es poden fer insuportables.
recordo que un dels factors que tenien en compte`per seleccionar els equips era que no et molestes gens... l'olor corporal dels altres! Tancats durant setmanes aixo pot ser una font de stresss considerable!
No les sabia, les incomoditats aquestes que tenen els astronautes. L'únic que sabia i crec que és a partir d'un comentari en una pel.lícula que no recordo, que pixar també és molest, potser per la mateixa rao (o semblant) que ho és el cagar. Una altra curiositat és que poden dormir drets en habitacles estrets habituats a tal efecte... com que no hi ha gravetat (iep!! mentida!! sí que n'hi ha, veritat?) doncs tal li fa si estàs estirat, dret o enganxat al sostre.
Estem fets per viure aquí abaix, la frontera de l'espai no la travessarem així com així.
Si senyor! Si que hi ha gravetat. De fet crec que estrictament parlant estan en situacio de caiguda lliure. Pero per la velocitat que proten cauen donant voltes a la terra
I dutxar-se, impossible!!! Tanta sort que hi ha aquelles tovalloletes humides per portar millor el viatge i la convivència ;)
Ha de ser impressionant estar-se allà... una sensació de solitut (malgrat els olors dels companys) i desempar, que no em puc ni imaginar.
Publica un comentari a l'entrada