Manies

Fa uns dies em va arribar via Myrddin el meme de les cinc manies. El cas és que mentre pensava quines triar entre les moltes que tinc, vaig recordar alguna cosa que vaig llegir sobre això de les manies.
I és que, de vegades, les manies poden arribar a representar alteracions importants del comportament! Per exemple, hi ha persones que no poden portar una vida normal perquè no poden deixar de intentar netejar-se constantment. Mai es treuen la sensaciò d'estar bruts. Altres no poden deixar de contar números, o d'estirar-se els cabells fins quedar calvs (i aquesta no és infreqüent en dones) o d'aixecar-se per la nit una vegada i una altre per comprovar que han tancat l'aixeta o la porta. Per fi, tambè n'hi ha que fan complicats rituals mímics. Un de famòs va ser un tal Samuel Johson, un escriptor anglés del segle XVIII que era incapaç de creuar una porta sense girar, fer uns quants gestos repetitius i finalment creuar-la fent un gran salt. I això per totes i cada una de les portes. Sempre!
El cas és que els qui ho pateixen son perfectament conscients que el seu comportament no te sentit, però malgrat tot, no poden evitar-ho. Sembla que el cervell te uns sistemes de comportament més o menys automàtics, aplicables al dia a dia. Rentar-se, vigilar, fer activitats rutinaries. Però hi ha mecanismes que desactiven aquestes rutines, per passar a fer altres coses més importants. El problema apareix quan el senyal de desactivació no funciona com cal i la "subrutina de neteja" per exemple, no es pot desactivar. Aleshores l'afectat, sencillament no pot deixar de rentar-se. Tant que n'hi ha que es queden sense pell i tot i així continuen rentant-se les mans!
Els psicòlegs ho han definit com el desordre obsesiu-compulsiu. Però l'interessant és que sembla que es pot tractar amb alguns antidepressius. Alguns, però no tots, de manera que no és que la depressiò hi estigui relacionada, sinò que alguns fàrmacs antidepressius actuen tambè sobre zones del cervell relacionades amb aquest transtorn.
Però això son cassos extrems. I de manies raonables en tenim tots. Aquí van les meves cinc:
-Sempre arrenco les etiquetes de les ampolles de cervesa.
-La cullereta del cafè la poso en equilibri al costat de la tassa. I em rebenta que la facin caure!
-Sempre que he quedat i m'acosto al lloc, sempre penso que m'he equivocat d'hora, de dia, o de lloc, i fins que no veig al menys a un dels qui espero no estic tranquil.
-Quan el semàfor és posa verd i el de darrer toca el claxon de seguida... paro el cotxe i faig veure que se m'ha calat. Si tenia tanta pressa, que es foti!
-Els tovallons de paper dels bars els vaig plegant per fer piràmides de paper.
Per sort, aquestes manies no m'impedeixen fer una vida, més o menys normal. En tot cas, si no és normal, no serà per això.