Moltes vegades (però no sempre) una imatge val més que mil paraules. I una de les que més que mil paraules va valdre tota una ciència la va fer un tipus anomenat Don Eigler al 1989. Era una imatge de tres lletres i, de ben segur, eren les lletres més petites fabricades fins el moment. La seva mida total: 35 àtoms. I la ciència que va nèixer: la nanotecnologia.En realitat ja es prenien imatges d'àtoms individuals en aquella època. El microscopi d'efecte túnel i el microscopi de força atómica ho permetien. Tots dos s'assemblen molt entre si (però gens a un microscopi). Fan servir una punta extremadament fina, amb un únic àtom a l'extrem, per anar recorrent la superfície del que vols analitzar. Com un llàpis que recorre una superfície i marca les pujades i baixades.
La gràcia d'en Don Eigler va ser aprofitar el microscopi de força atòmica per, enlloc de limitar-se a notar si hi havia un àtom en un indret, "pescar" l'àtom amb la punta. Un cop agafat, el va poder desplaçar i dipositar allà on vulgués. Ho va fer amb els 35 àtoms de xènon i els va disposar de manera que es formés el nom de l'empresa on treballava: La IBM.
Allò va demostrar que més enllà de les teories, si que es podia actuar sobre àtoms individuals. I per tant, la nanotecnologia passava a adquirir una majoria d'edat. Ara ja es volen dissenyar nanorobots, nanoimatges, nanocircuits integrats i nano-tot-allò-que-puguis-imaginar. I segurament cada cop tindrà més i més aplicacions. Però l'impacte visual de la primera nanofotografia dificilment el podran superar. I això que s'hi va passar estona per fer la composició. Unes 22 hores, sense contar els cinc anys de feina previs al laboratori treballant en aquell camp.
I, a més, deu posar dels nervis saber que si algú obre la porta, la corrent d'aire enviarà els àtoms a ves a saber on!
4 comentaris :
Genial el post, no en tenia ni idea sobre el naixement de la nanotecnologia. Crec que tal i com esta el mon, no s'inventen productes realment nous, si no que es milloren els existents, afegint-hi noves funcions, o reduint-hi el tamany. Aqui es on la nanotecnologia jugara un paper fonamental en els propers anys.
M'imagino supercomputadors que capiguin a la butxaca, bateries de mobil que durin mesos o anys... No se, milions d'aplicacions. Pero em temo que trigarem temps encara.
Molt bo!
Només afegir una cosa: existeixen dispositius d'aquestes mides capaços de donar llum i detectar-la. D'aquesta manera podem tenir circuits aillats electrònicament que només es comuniquen amb llum igual que els actuals leds.
És la fotonanotecnologia.
Salut!!
És el que passa en el món de la ciència, que perquè et surti una cosaa realment bona, o et surt per error-casualitat o et passes 25 anys de feina prèvia!Aisssss
Hola Xung. Benvingut. Suposo que no caldra esperar massa. Mes probablement trobarem aplicacions que encara ni ens passen per la imaginacio. Pero ja es veura.
Omalaled! Doncs per un aparell de mida de uns pocs atoms, un sol foto deu ser una com bona clatellada!
Arribarem a la picotecnologia?
Labmaniakes! Si, es el que te. I a sobre amb el perill que despres de 25 anys vingui un espavilat amb sort i et passi al devant! Pero quan surt alguna cosa... es tant divertit!!
Publica un comentari a l'entrada