divendres, de març 10, 2006

Cràters, vidres i deserts

De vegades, les coses més evidents no ho son tant. Tots tenim clara la imatge de la Lluna, plena de craters que li donen una fesomia particular. També hem vist els cràters de Mart. I sabem, perquè els astrònoms ens ho han explicat que els cràters son el resultat de l'impacte amb un cos extraterrestre. De manera que cap problema: la Lluna és com és perque, en el passat, va estar sotmesa a un bombardeig còsmic.
Però aleshores, on son els cràters de la Terra? També havia de rebre impactes, aproximadament tants com la Lluna. Desprès de tot som veins.
La resposta, naturalment és que la erosió del terreny els ha ocultat. La vegetació els cobreix, el vent els desgasta, els rius els deformen, i en pocs milions d'anys ja no queda rastre del cràter. Tant sols podem veure els més recents, com el cràter d'Arizona. En cambi, a la Lluna, sense gaire activitat geològica, gens d'activitat biològica i carent d'atmosfera, les marques resten indelebles.
Però de tant en tant se n'identifica algun de nou que encara no ha desaparegut completament. I això és el que ha passat al desert del Sahara, a la frontera entre Egipte i Líbia. Uns investigadors de Boston, analitzant imatges obtingudes per satèl.lit (estarien xafardejant en el Google earth?) han localizat les restes d'un cràter inmens i espectacular. Fa 31 quilòmetres de diàmetre i això ja és un bon motiu per passar desapercebut. Pots estar al centre i no adonarte'n. Per comparació, el Meteor crater d'Arizona no arriba al quilòmetre i mig.
A la nova cicatriu terrestre l'han batejat amb el nom de crater "Kebira", que en àrab vol dir "llarg". Un nom ben apropiat.
L'interessant és que per aquella zona es coneix l'existència del "Vidre del desert de Libia". Uns fragments de vidre que es poden trobar escampats en una superficie de gairebé 6000 quilòmetres quadrats. Els càlculs indiquen que hi ha una quantitat descomunal de vidre, milions de tones! Son trossos molt grans i d'origen desconegut. S'especulava amb l'impacte d'un meteorit, que escalfaria la sorra del desert prou com per fondre-la i formar el vidre, però fins ara no s'havia trobat cap proba de l'impacte.
Doncs potser el misteri ja està resolt. El "Kebira" pot ser l'origen de les tones de vidre del desert.

Cap comentari :