El coll d'ampolla dels guepards

És un dels felins més esvelts que hi ha. El seu nom és sinònim de vel.locitat, i no és per menys. Parlo del guepard, el campió mundial absolut en velocitat terrestre. Quan es llença a la carrera pot arribar als 110 km/h. I a més, ho fa amb una elegància exquisida. De tots els felins és un dels que més m’agraden.

I això que els pòbres tenen un grapat de problemes. La majoria de les carreres que fan per caçar acaben en fracàs. A més, com que son relativament petits els costa una barbaritat portar les preses capturades fins on hi ha les cries. I a sobre han de menjar molt de pressa, perquè si triguen gaire venen els lleons o les hienes, els foten fora i es cruspeixen el que han aconseguit caçar.

Però el fet que pugui córrer tant ràpid ha emmascarat una altra característica particular que també el fa únic. I és que el guepard és el mamífer amb un grau de consanguinitat més alt del mon. Gairebé com si tots fossin germans bessons, genèticament idèntics. Aquesta característica es fa evident en el fet, conegut des de fa temps, que es poden fer trasplantaments de pell entre qualsevol d’ells sense que es doni cap fenomen de rebuig.

L’origen d’aquest fenomen es troba en la seva historia biològica. Es veu que els guepards han estat diverses vegades a punt d’extingir-se. I no per culpa dels humans, sinó per la pressió d’altres animals, per les glaciacions i qui sap perquè més. El cas és que la població s’ha recuperat, però sols a partir d'unes poques parelles reproductores. Quan això succeeix es diu que l’espècie ha patit un “coll d’ampolla”. I com que tots descendeixen de pocs progenitors, la diversitat genètica que en resulta és molt baixa.

Això és una amenaça seriosa pels guepards. Les malalties es contagien molt fàcilment entre ells, i mentre que en altres espècies sempre hi ha exemplars més o menys resistents a diferents microbis, en el cas dels guepards això no passa. Un bacteri que sigui letal per un ho serà per tots. A més, la consanguinitat els porta un problema afegit d’infertilitat.

Ara hi ha zoològics que intenten fer alguna cosa. De moment miren de fer els encreuaments entre animals d’orígens com més llunyans millor. És una ajuda, però hi ha molt poc marge de maniobra. No té un futur gens clar l’esvelt guepard. I potser per una vegada l’home no en serà del tot el responsable.

De moment, però seguirem admirant les imatges a càmera lenta de la seva increïble carrera.