dimarts, de març 14, 2006

L'efecte de la Lluna

Hi ha fets que tothom els coneix, tothom ho diu, tothom n’està segur... i malgrat tot, son falsos. I el més divertit és que hi ha dades que ho indiquen, però ningú en fa cas. I, encara més: no és difícil obtenir dades pròpies, però ningú ho fa. Perquè comprovar-ho si tothom ho sap?
Doncs insistiré una vegada més: No és cert que neixin més criatures quan hi ha Lluna plena!
La versió alternativa que també corre pel món de les creences, segons la qual neixen més criatures durant el canvi de Lluna..., tampoc és certa!
Ja se que és una llàstima, perquè això dona un toc certament fantàstic a les coses. La influència dels astres, la màgia de la Lluna, el lligam amb el cosmos... Però les dades són tossudes. Els investigadors que s’han pres la molèstia de calcular-ho han trobat que no hi ha cap relació. I alguns dels estudis inclouen molts naixements. El d'uns metges italians va analitzar 7842 naixements espontanis al llarg de 5 anys (58 cicles lunars). Resultat: “Non significant differences were found in the incidence of spontaneous birth throughout the lunar cycle”.
Altres estudis han identificat una tendència a que neixin mes nens a la primavera, i menys a l’hivern, però poc més. I segurament això és degut a que durant el calorós estiu s’està de millor ànims per al sexe que durant la grisa tardor.
Tampoc tenen gaire lògica les explicacions que es donen per justificar la creença de l’efecte de la Lluna en els naixements. Allò de la força de la marea sobre el líquid amniòtic..., de nou em sap greu trencar l’encant, però és que és una bestiesa per dos motius:
El primer és matemàtic. Podem calcular la força de gravetat que fa la Lluna sobre la mare. I desprès la podem comparar amb la força de gravetat que fa la infermera que te al costat. De veritat: L’infermera té més efecte de marea que no pas la Lluna. I el cas és que no és una cosa opinable. Son números que es poden calcular, cosa que sembla que ningú fa.
L’altre motiu és encara més evident. Que la Lluna sigui plena, o creixent, o nova, tant sols depend de com estigui il·luminada. Però no desapareix! La Lluna segueix allà al cel!
Aleshores, perquè es manté la creença? Suposo que el principal motiu és psicològic.: Ens fa gràcia que sigui així. No deixarem que unes tristes dades ens espatllin un sentiment màgic! Certament, una nit de Lluna plena ens convida al romanticisme, però això és tot (i no és poc!).
Ja se que qui ho creia, seguirà creient-ho. Hi ha coses que no volem canviar. Però sempre recordo que una vegada li ho vaig preguntar a una infermera d'una unitat de neonatologia. La seva resposta va ser clara: “Té molt més efecte sobre el nombre de naixements el que 9 mesos abans el Barça guanyi la lliga, que qualsevol cicle lunar”

5 comentaris :

Labmaniakes ha dit...

Bona la frase de l'infermera!jejej!de totes formes, com tu dius, la lluna ja per tradició té aquest toca de misteri i encant, i crec que seguirà essent protagonista de creences i històries d'aquest estil per sempre..bueno, fins que la colonitzem!;P

Nica ha dit...

Com diuen les labmaniakes, crec que la lluna sempre ha fascinat i fascinara a les cultures humanes, i no es per a menys, amb aquest aspecte tan magic que te, almenys de moment :P

elquemaietvaigdir ha dit...

Algun misteri hem de deixar, no? encara que tingui explicació.
a vegades val la pena fer-se el despistat. i segui amb el cap a la lluna.

Dan ha dit...

Si. Tots estem d'acord. Sabem que no, pero fem com si, si.
La Lluna s'ho val
;-)

llum ha dit...

Suposo que no és casualitat que això ho publiquessis un dia de lluna plena, veritat?

Jo sóc nascuda en lluna plena (ho acabo de mirar), però em sembla que la infermera té tota la raó. Jo el que estudiaria més aviat serien els "pics" de gran natalitat: el pic de cap d'any al setembre, el pic de setmana santa quan toqui, el pic... Em sembla que té molta més influència que la lluna!