dijous, de març 23, 2006

Un organisme al·lucinant

Quan ens parlen de fòssils de seguida ens ve al cap la imatge d’uns ossos més o menys gegants amb els que cal muntar un esquelet de dinosaure. O potser l’empremta d’un peix, o un trilobit en una pedra exposada en un museu. I certament, la majoria dels fòssils son així ja que son les parts dures de l’organisme les que pateixen el procés de fossilització... quasi sempre.
Però de vegades, quan es donen unes condicions excepcionals, també es fossilitzen parts toves o fins i tot l’organisme al complert. I quan es troba un jaciment amb aquesta mena de fòssils, és gairebé com descobrir un tresor.
Doncs un d’aquests indrets que conté fòssils d’organismes al complet (molt petits, tot cal dir-ho) és al Canadà. En un lloc anomenat Burgess Shale. Allà hi ha alguns dels éssers vius més estranys i més antics dels que han poblat la terra. Son del període Cambrià, fa uns 530 milions d’anys. I aquell és un moment especialment interessant, perquè sembla com si sobtadament, la vida comencés a diversificar-se i experimentar noves formes d’una manera com no ho havia fet mai fins aleshores. Per això es parla de “l’explosió del Cambrià”.
En realitat no és tant que apareguessin noves espècies. És que va ser aleshores quan van aparèixer els grans grups d’animals. Fins aleshores hi havia microorganismes, i altres éssers vius molt simples. I sobtadament van començar a aparèixer organismes pluricel·lulars amb diferents tipus d’organització que, en el futur donarien lloc als artròpodes, als cordats, als anèl·lids.... Els nostres avantpassats més primitius van néixer en aquell moment.
Els fòssils de Burgess Shale ens mostren els primers experiments que feia la vida. Però son realment estranys. I un bon exemple és el meu preferit. Un organisme tant curiós que en realitat encara no està clar on hi ha el cap i on la cua. Sembla un cuc molt petit, de al voltant d'un centímetre, i potser estigui emparentat amb els anèl·lids (els cucs de terra). Té espines per un costat i uns tubs per l’altre. I durant un temps no estava clar si caminava amb les espines i els tubs eren per menjar, o caminava amb els tubs i les espines eren per defensa.
Per acabar de complicar-ho, hi ha qui opina que no es tracta d'un organisme sencer, que podria ser un apèndix d'un animal més gran. No és impossible, i errors d'aquest tipus ja s'han comés en el passat.
Quan em pregunten per animals estranys, sempre em ve al cap aquest. I el seu nom està a l’altura de la seva estranyesa. Es va bategar amb el nom de Hallucigenia. Un nom que trobo molt escaient per un organisme tant al·lucinant.

8 comentaris :

Nica ha dit...

Si ja dic jo que l´evolució segueix uns camins ben estranys ;-)

Dan ha dit...

Pero estranys de veritat, eh!

Mery Cherry ha dit...

oh i tant, si una hallucigenia pogués valorar-nos, segur que pensaria que som la cosa més estranya mai creada

Dan ha dit...

Ja ja
Molt bona Mery Cherry
Tens tota la rao!

Nica ha dit...

Ei Dan, si, si, si que vaig a l´AACR :P!!! Quin perill!! Què hi vas tu també??

bellosoli ha dit...

Doncs si que se li escau el nom, és ben al·lucinant aquest fòssil!

Dan ha dit...

Nooooo! ja m'agradaria ja. Però el tema càncer m'agafa un pel lluny... de moment.

Dan ha dit...

Ei bellosoli. El divertit es mirar les reconstruccions que n'han fet. No n'hi ha dos de iguals.