dijous, de març 02, 2006

L'àvia Eva

Els humans tenim la interessant mania de classificar i ordenar les coses. Això ens facilita el comprendre el món que ens envolta, però de vegades també resulta ser molt divertit. Per exemple, podem ordenar una serie de còpies de més antiga a més nova, segons el numero d'errors que continguin. L'original no té errades i a mida que es van fen còpies, i desprès còpies de les còpies, els errors es van acumulant. Així, com més errors, més recent es la còpia.
Doncs una cosa semblant es va poder fer amb l'ADN i va permetre fer un arbre genealògic de tota la humanitat. Cal dir que era un ADN molt particular. Un petit fragment de ADN que es troba a dins d'uns orgànuls cel.lulars anomenats mitocòndries. I quina gràcia té? Doncs que les mitocòndries que tenim tots provenen exclusivament de les nostres mares. Aquí els pares no hi pinten res.
La gràcia és que durant la fecundació s'uneixen un óvul i un espermatozóide. Però l'òvul és una cèl.lula molt gran, mentre que l'espermatozóide és poc més que un nucli amb una cua. I totes les mitocòndries venen de l'òvul. Per això l'ADN mitocondrial passa de mares a fills sense barrejar-se amb el del pare. I això permet comparar-ho amb força facilitat. Com més s'assemblin els ADN mitocondrials, més properes son les poblacions. Una cosa com comparar idiomes. Com més paraules tinguin en comú, més propers seran.
Amb aquesta técnica podem saber quan temps fa que dos poblacions humanes es van separar. I naturalment, tirant enrera i enrera, s'arriba a la teòrica dona que va viure ara fa uns 150.000 anys i que ens emparenta a tots. No vol dir que sigui la única, però si que es una re-re-rebesàvia que tenim tots en comú. Al menys, les mitocòndries de les nostres cèl.lules provenen de un dels òvuls d'aquella dona.
Com era d'esperar, era una dona africana (és agradable quan el que ens diun els fòssils i els que ens diu l'ADN coincideix), i com tambè era d'esperar, la van anomenar l'Eva africana (tambè Eva mitocondrial, però jo ho trobo amb poc encant). Desprès, algú va adonar-se que es podia fer una cosa similar amb els mascles. En aquest cas seguien l'ADN que hi ha al cromosoma Y, que sols passa de pares a fills. I és clar, també van trobar un "Adan africà" de fa també uns 150-200.000 anys.
De manera que els que parlen de la puresa de la raça... bé, al principi sols hi havia una raça pura: l'africana, i totes les altres son alteracions de l'original. Tot i que, en realitat... que és una raça?

7 comentaris :

Nica ha dit...

Sempre els he tingut una simpatia especial als mitocondris ;-), penso que és un orgànul veritablement interessant, tant debó tothom pogués llegir el que has llegit, de ben segur que s´acabarien molts prejudicis!!!

Dan ha dit...

Es que les mitocondries tenen un nos se que....
Seran blaves les mitocondries dels barrufets?

gudulina ha dit...

Ostres gràcies al teu post he aprés una cosa nova q no tenia ni idea. Sóc de lletres :P Q curiós tot el q dius, m'ha agradat :)

Nica ha dit...

Jo crec que no, clar que si li poses blau de metilè (o bé algun altre fluorocrom per una proteïna mitocondrial... amb els fluorocroms es pot fer qualsevol cosa), potser podem fer un "apanyo"... jejejejeje...

ñ ha dit...

Digue-ho als de l'estadi del Saragossa això. Uh, uh, uh ....

nimue ha dit...

visca! sempre he volgut ser africana! ara ja puc presumir de besàvia...

Labmaniakes ha dit...

Visca les mitocòndries, l'ATP i la respiració cel.lular, que ens donen l'energia per llevar-nos cada matí!jejeje!