dimecres, de març 15, 2006

La cara de Mart

És fantàstica la capacitat que tenim els humans per extrapolar i per fer-nos una idea general amb poques dades. El nostre cervell pot agafar fragments i amb la imaginació completar un esquema del que sols en veiem part. Aprofitant aquesta capacitat és com s’han realitzat alguns dels grans descobriments. Però també ens permet badar buscant formes curioses en els núvols o les pedres.
Per això podem veure un monjo en una pedra que sobresurt del mar a prop de Blanes, o el cap d’un indi en una gran roca a Menorca,... o una gegantesca cara humana a Mart!
El que passa és que, naturalment, si intuïm un rostre en una formació rocosa simplement diem que és ben curiós i en fem una atracció pels turistes. Però si la cara és a Mart, doncs segur que és un senyal d’una civilització extraterrestre, curiosament humanoide, deixada com emprempta de la gran tragèdia que va patir la seva civilització.
Ah! I si els de la NASA diuen que segurament sols és una casualitat deguda a les ombres en una formació rocosa... és el senyal inequívoc d'una conspiració (com no!).
El cas és que la cara de Mart es va fer famosa arrel de les fotos enviades als anys 80 per la missió Vicking. A la regió anomenada Cidonia va aparèixer una foto que, realment té tota la pinta d’un rostre humà. I això va donar peu a tota una mitologia centrada en aquella cara.
En realitat és gairebé un insult a la intel·ligència les bestieses que deien. A mi ja m’agraden els misteris, però amb una mica de cap i peus, per favor! Com que per la zona es va observar una muntanya piramidal, ja es va establir que tenien un lligam amb els egipcis (piràmides, esfinxs, tot quadra!). A més, la cara recorda la mòmia d’un faraó, oi? Doncs ja està: Les piràmides egípcies eren mecanismes de comunicació amb la civilització marciana. El millor va ser quan van afirmar que les piràmides eren “generadors d’energia alimentats per hidrogen”. Com és pot arribar a aquesta conclusió a partir d'una foto de baixa resolució? Això si que és un misteri.
Però els temps passen de presa, i ja tenim més naus orbitant Mart, i amb una capacitat de fer fotografies molt superior. Si el nivell de definició de les Vicking era de 43 metres per píxel, la del Mars Global Observer, al 2001 era de 1,5 metres per píxel. En aquestes condicions es va tornar a fotografiar la zona i la imatge va resultar, com era d’esperar, una simple messeta rocosa.
Tant se val. De nou la conspiració. Les fotos les deuen haver retocat per ocultar “la veritat”. Si és que quan es tenen les coses clares, no hi ha dada que faci cambiar d'opinió a un convençut.
És realment curiòs com ens agraden els misteris sencillets. Perquè comparat amb els misteris de veritat que ens ofereix l'univers, una cara posada sobre la superficie d'un planeta sembla tret d'una novel.la barata.

4 comentaris :

Nica ha dit...

Pensa que hi ha gent que té molt temps lliure per imaginar-s´ho :P! I amb el que a mi m´agrada buscar cares i formes als núvols que passen pel cel... ;-)

Dan ha dit...

Doncs ja ho saps! Si veus una cara en un nuvol, son les restes d'una civilitzacio nuvolera que es va extingir despres d'un gran cataclisme atmosferic. I si no ho creus... ets una conspiradora que ocultes probes. Que vols amagar? eh!
;-)

ñ ha dit...

M'han agafat esgarrifances. M'han vingut al cap les cares d'aquella casa de no sé on que apreixen en les parets.. Com es diu ?

Dan ha dit...

Les cares de Belmez? Un fet ben curios...