dimarts, de març 07, 2006

Els veïns del davant

Ho ha tornat a fer! El Hubble ha tornat a impressionar-me. I, com sempre, amb una imatge espectacular .
Un problema interessant de l'astronomia és que podem veure millor qualsevol altre galàxia que no pas la nostra. I això és causat pel simple fet d'estar-hi a dins. De la mateixa manera que no podem veure la façana de casa des de l'interior. L'ùnic que podem fer és mirar als veins i pensar que la nostra deu ser similar.
Però aquesta vegada el Hubble ha fotografiat una galàxia que, teòricament, s'assembla molt a la Via Làctia, i ho ha fet amb una resolució mai vista. La galàxia és la Messier 101 (o M101) que, a més, té una característica que la fa particularment interessant. A l'Univers, les galàxies estan escampades arreu i disposades en totes les direccions imaginables. Però la M101 es troba gairebé perpenticular a nosaltres. Així com moltes estan mig de costat, aquesta la podem veure estesa, de front, en els seu màxim esplendor.
I la imatge que ha fet el Hubble permet ampliar fins distingir moltíssimes estrelles individuals. Això és perquè en realitat es tracta d'una composició de 51 imatges obtingudes des del 1994 i fins el 2003. Unint-les, solapant-les i processant-les s'ha obtingut una única foto fantàstica de la galàxia. Una imatge que, suposem, no deu ser molt diferent de la que es veuria mirant de lluny la nostra pròpia Via Làctea.
Es com un joc anar ampliant la imatge observant els colors i les mides de les diferents estrelles i resulta inevitable preguntar-se si en algunes d'aquestes hi haurà planetes que acullin aquest fenòmen intrigant anomenat vida. Tot i que encara no en sabem la resposta, el nombre inmens d'estrelles que es veuen, em fa pensar que fora molt sorprenent que en cap d'elles s'hagin donat les condicions que permetin l'aparició de la vida.
La galàxia està situada just al costat esquerre de l'Ossa Major. De manera que la propera vegada que camini de nit, lluny de la ciutat i pugui entretenir-me observant el cel (un plaer impagable) mirarè en aquella direcció i saludarè als possibles veins.
És una criaturada, però qui sap, potser algú està fent el mateix des d'allà.

7 comentaris :

Xavi Amat ha dit...

Quin gran misteri, l'Univers! Entre els 8 i els 18 anys era una de les meves principals aficions. Saluda cap a on vulguis que segur que en qualsevol lloc hi ha alguna altra "persona" saludant-te. És impossible que siguem els únics éssers vivents d'aquesta immensitat.

llum ha dit...

Jo també crec que és impossible que siguem els únics. Per pura probabilitat, hi ha d'haver algú més allà, lluny.

I ara et faré envegeta: tinc l'ordenador just davant de la finestra. Acabo de tancar el llum de l'habitació i a que no saps què veig? A l'ordenador veig una imatge ampliada del que veig per la finestra :-)

llum ha dit...

Per cert, suposo que ja ho saps, però la meva imatge està treta de la pàgina del hubble. La reconeixes?

ñ ha dit...

Seria una pedanteria creure que no hi ha cap altra forma de vida existent en algun altre lloc.Sigui sota la forma que sigui.
D'altra banda fa por... i si algun dia apareixen?

Dan ha dit...

Ei Xavi. Si, de fet jo crec que arreu en trobariem. Tot arribara.

Llum! Si que em fas enveja, punyetera!
La foto es... Siri! Que t'agrada la historia dels dogons?

Nu: Segurament n'hi ha, pero no crec que perdin el temps passant per aqui.

llum ha dit...

Exacte!

No, no és per això. És perquè la foto m'agrada i perquè, descomptant el Sol, em sembla que és l'estrella més brillant del cel. I, si no m'equivoco, és l'enana blanca més propera a nosaltres.

Dan ha dit...

Si que es la mes brillant. Siri A, perque siri B (que tambe surt a la teva foto) no es visible a ull nu!!