dilluns, de març 27, 2006

El retorn del gegant?

Desprès dels dinosaures, l’animal extingit més famós probablement és el mamut. Tots hem vist imatges d'immensos mamuts caminant per planúries gelades o envoltats per humans primitius armats amb llances en una improbable cacera. Però el període glacial es va acabar i amb ell els mamuts. Sols en queden les restes congelades en el permafrost siberià i les tones d'ivori que es treuen d’aquests esquelets.
Però potser algun dia tornarem a veure un mamut viu. Gairebé ja es disposa de les eines per aconseguir-ho.
La clau és, justament, que les restes dels mamuts estan congelades i això ha fet que parts dels teixits no s’hagin fet malbé. Per tant, tenim cèl·lules i ADN de mamut que alguns investigadors mantenen congelat en nitrogen líquid. La qüestió és, hi ha prou material? Està en prou bones condicions? Això ja no està tant clar.
En realitat hi ha dues estratègics per recuperar el mamut. La primera dependria de trobar en algun exemplar congelat cèl·lules germinals en bon estat. Si aconseguíssim uns quants espermatozoides de mamut, es podria mirar de fecundar un òvul d’elefant asiàtic i aconseguir un híbrid. A partir d’aquí, amb encreuaments controlats i amb tècniques de biologia molecular és podria anar augmentant el percentatge de mamut que tinguin els descendents en les successives generacions. Llarg, difícil, però no impossible.
El problema és que, per ara, no s’ha trobat espermatozoides de mamut. Sols es conserva teixit musculat, pell i cèl·lules del moll de l’os.
L’altra alternativa és l'opció “Jurassic Park”. Reconstruir l’ADN del mamut i aconseguir clonar-lo. En aquest cas el que es faria seria agafar un òvul ja fecundat d’elefant, destruir l’ADN que conté (irradiant-lo), introduir l’ADN del mamut, implantar-lo a una elefanta i esperar uns quants mesos fins que neixi el mamutet. Fàcil de dir, extremadament difícil de fer.
I és que cada un dels passos presenta dificultats formidables. No n’hi ha prou amb l’ADN. Cal que s’empaqueti correctament, que es llegeixi correctament, que la resta de la cèl·lula interpreti correctament... De vegades es ven la idea que l’ADN ho és tot, i res mes lluny de la realitat! La gestació, l'embaràs, l'alletament, el comportament... Tot es una font inmensa d'incerteses.
Però si no s’intenta no s’aconseguirà mai. De manera que els hi desitjo molta sort. M’encantaria poder admirar un mamut viu. Per una vegada, i per variar, seriem els causants del renaixement d’una espècie enlloc de la seva extinció.

7 comentaris :

Labmaniakes ha dit...

Doncs jo discrepo de la teva opinió...perquè volem un mamut???Si no som capaços ni de mantenir viu i cuidar allò que tenim!!!No sé, jo sóc biòloga però no estic a favor del "crear per crear"..més respecte pel que ens envolta i potser després estarem preparats per "crear" de nou..una cosa és la investigació per avançar en enfermetats o en buscar coses amb aplicació pràctica però...un cop tenim el mamut,que?El tanquem al zoo???

Dan ha dit...

De veritat no t'agradaria veure un mamut viu? Coneixer el seu comportament? estudiar les adaptacions al medi? Veure com interacciona amb la resta de l'ecosistema?
No em sembla que sigui crear per crear.

Nica ha dit...

Tot i això, si que és veritat que els mamuts han estat uns animals que sempre han fascinat l´inconscient col.lectiu... l´altra cosa és que enlloc de mamuts segurament s´obtindria una barreja d´elefant mamut que no seria el mateix... ;-)...potser seria com desvirtuar la veritable essència del mamut.

Dan ha dit...

Home! El mig mamut mig elefant seria un primer pas tant sols (I tinc serioses dubtes que se'n surtin).
De totes maneres ja veig que no serieu clientes d'un hipotétic "Parc Pleistocènic".

bellosoli ha dit...

Doncs a mi sí que em captiva la idea. Des de petit m'han fascinat els mamuts i seria emocionant veure'n un de viu. L'únic que em sap greu és que si es van extingir per l'augment de les temperatures ara encara ho passarien pitjor els pobrets!

Albert ha dit...

Estic d´accord amb labmaniakes, com a experiment podria ser molt interessant, pero, ni tant sols sabem conservar el que tenim. Encara mes, hi ha mig mon morint-se de gana, els mamuts congelats poden esperar uns segles mes, si no es que el neoliberalisme destrueix definitivament el mon i tornem a l´edat feudal. Per altra banda, dominar una tecnica aixi permetria conservar especies en perill d´extincio inminent. Suposo que acabem a on haviem començat, que cadascu fassi les coses que vol, pot i sap fer lo millor que pugui.

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.