divendres, de març 24, 2006

Per que serveixen tants mascles?

Hi ha moltes coses que de tant habituals ens semblen normals, fins que hi pensem una mica. Aleshores notem que, potser, no ho son tant de normals. I una d’aquestes és la proporció que hi ha entre els dos sexes. Encara que corre el rumor que diu que hi ha vuit dones per cada home, és evident que la dada no és correcta. Les proporcions entre homes i dones son gairebé meitat i meitat. Neixen un xic més de mascles, però les femelles viuen una mica més. Una cosa compensa l’altre i el resultat final és l'òptim per poder sortir de nit amb igualtat de probabilitats de lligar.
El mateix passa amb els animals que coneixem més habitualment: gossos, gats, el bestiar del camp. Però si ho pensem un moment, ens adonem que des d’un punt de vista evolutiu és un gran malbaratament d’esforços. Després de tot, les qui tenen els fills son les femelles. I un mascle pot fecundar un grapat de femelles. De fet, els mascles no son gaire útils per assegurar el manteniment de l'espècie. Una font d’espermatozoides i poc més. Si una dona genera un òvul cada mes, i un mascle fa dos-cents milions d’espermatozoides cada setmana... Amb molt pocs mascles n’hi hauria d’haver prou.
Molt bé, molt bé. Parlo exclusivament des d’un punt de vista de mantenir l’espècie. Els mascles poden tenir alguna altra utilitat. Discreta, si voleu, però al menys fan companyia.
I si mirem altres espècies veurem que efectivament, les proporcions entre sexes poden variar molt. Hi ha bancs de peixos de milers d’individus en els que sols hi ha un mascle i tota la resta son femelles. Així tots els individus del grup es poden reproduir. I amb un mascle que les fecundi a totes ja n’hi ha prou. I que passa si el mascle mor? Una cosa fascinant: una de les femelles es transforma en mascle... i a seguir!
Un altre cas curiós son els cargols. Durant una època de la seva vida son mascles i durant una altra femelles. Així també s’aconsegueix evitar una pila d’individus que sols generen espermatozoides, la majoria dels quals es desaprofitaran.
El cas més exagerat son uns insectes (uns àcars). El Acarophenax tribollii té un cicle vital patètic. La femella incuba al seu interior unes quinze larves. Catorze femelles i un mascle. Abans de néixer, el mascle fecunda a les seves germanes i un cop feta la feina mor... sense arribar a néixer. Les femelles neixen ja fecundades i amb quinze nous embrionets al ventre.
Bé. Naturalment, totes les estratègies tenen avantatges i inconvenients. En els mamífers es sacrifica l'eficàcia i es mantenen grapats de mascles que l’espècie es podria estalviar a canvi d'incrementar molt la variabilitat genètica de que és disposa. Això dona una molt millor capacitat d’adaptar-se a nous ambients i situacions. Aquells àcars son tots consanguinis, amb tots els problemes que això comporta.
No se vosaltres, però vistes les possibilitats, em sembla que ja m'està bé ser un mamífer i gaudir d'un repartiment equitatiu de cromosomes.

10 comentaris :

Joana ha dit...

Estic d'acord amb la major part del teu escrit i m'agrada com escrius.
Sols un petit apunt, quan surts al vespre, passats els 40, les proporcions home dona baixen d'una manera bestial.
Som sempre moltes més dones, però moltes eehh.
Cosa que provoca que ens fixem en els més joves.. :).

Dan ha dit...

De veritat????
Fa tant temps que no surto que tenia perduda aquesta dada. Ja m'has pujat la moral. De seguyida que pugui hi torno!!!!

Nica ha dit...

Quina endogàmia tenen aquests àcars!!! Això m´ha fet pensar en la importancia històrica dels harems orientals de l´espècie humana :P... l´altra cosa és... ens hem d´afanyar a recuperar el cromosoma Y, que l´estem perdent!! A part de tot això, com molt bé dius, què avorrit seria un únic mascle per totes (a part de què el pobre potser acabaria una mica rebentat...)...!

Grigri ha dit...

Ostres dan, tot això que escrius és força interessant!
Una vegada escoltant la ràdio vaig sentir una dona (no vaig escoltar el nom) que parlava de tot això. Ara no recordo si havia escrit un llibre o parlava d'un llibre d'algun altre autor, però explicava les conductes sexuals i reproductives d'algunes espècies que em van deixar flipant.
Va parlar d'una espècie (ara no em facis dir si eren mamífers o peixos o què..) que havia evolucionat de tal manera que les pròpies femelles havien desenvolupat la capacitat d'auto-fecundar-se. I evidentment els mascles estaven desapareixent (o havien desaparegut completament).

I també va parlar d'unes altres criatures que tenien conductes sexuals agressives. Em va fer posar els pèls de punta. Es veu que era freqüent que varis mascles "acorralessin" una femella i entre tots la violessin repetidament. Brutal.. especulava que possiblement a la llarga aquesta espècie acabaria com l'anterior, les femelles s'ho acabarien fent tot soletes!!

buff.. quin rollo t'he fumut! Jo sóc de lletres, però no deixa de ser interessant tot aquest tema!

bellosoli ha dit...

Aquest post m'aclara moltes coses. Si la paritat de nombre entre homes i dones es dona pel fet que naixen més homes però les dones viuen més temps, ja hi ha explicació per la massificació de mascles a les discos. En una societat envellida com la nostra les octogenàries compensen als joves. Així que hi ha igual proporció d'homes i dones sols que si ho mirem per franges d'edat pringuem. I és que hi ha moltes més iaies que iaios, però també hi ha molts més jovenets que jovenetes. I això, quan es va a una festa de Camins, queda clar, claríssim!

Molt pràctic això d'aquella espècie en que les femelles s'auto-fecunden. Sols hi ha un gran problema, es perden la part més divertida de la fecundació!

Jacme ha dit...

Alguna cosa bona havia de tindre ser home, home... :D

Dan ha dit...

Nica! No pateixis per l'Y. Simplement cuideu-nos molt als mascles i nosaltres el cuidarem a ell
;-)

Grigri! benvinguda. Si que hi ha un llibre sobre costums extarnys relacionats amb el sexe amb molts animals. Es molt divertit.
I per comportament agressiu el de la mantis. Durant la copula la femella decapita al mascle i segueix fent amb el mascle sense cap. Brrrrrrr!!!

Bellosoli. La ventatja es que alguna franja d'edad sera la optima. Sols es questio de trobar-ho (i que no sigui als 80)

jacem! Si, ser home te el seu que (tot i que no se com fer-ho per comparar en condicions)

ñ ha dit...

Soc dona i prefereixo la companyia femenina (es clar que aquest fet només es produeix en un 5 % de la població).
Especifitats apart, que curiós lo del pobre acaret... Moltes feministes extremes en podrien fer la mascota oficial. Un mascle que fa la seva funció sense arribar a nèixer. Això déu voler dir que no hi ha àcars d'aquesta espècie mascles. El que et deia. Serà envestit com a mínim Doctor honoris-causa el Acarophenax tribollii mascle, per la Universitat feminista de Lepe.

annatarambana ha dit...

"Els mascles poden tenir alguna altra utilitat. Discreta, si voleu, però al menys fan companyia."
Aquesta frase és brutal. Bé, jo espero trobar un home que a banda d'espermatozoides i companyia pugui oferir-me quelcom més!!!

Dan ha dit...

Eeeiiii!
I aquest sentit de l'humor?
No pateixis que ja el trobaras
(pero et costara, eh!) ;-)