Obsesions mediàtiques

Sembla que perquè alguna cosa es consideri realment important, ha de sortir a la tele. I el mateix passa amb la ciència. Un descobriment, una publicació, el que sigui, serà més valorat si és anunciat al Telenotícies. Però immediatament que surt la noticia, es crea un sentiment de frustració. El cas és que mai ho expliquen correctament i potser sigui perquè sempre ho expliquen tot igual.

Us heu fixat que qualsevol noticia, no importa quina, relacionada amb la biomedicina acaba amb una frase idèntica?: “... aquest descobriment podrà servir en un futur per curar malalties com el càncer, la SIDA i les malalties neurodegeneratives com el Parkinson i l’Alzheimer.”

Sempre, sempre, sempre acaben dient el mateix. Tant se val que hagin descobert una proteïna que regula el flux de sang a les orelles o una hormona que explica perquè hi ha olors que molesten i altres que no. Tot ha de servir per curar, casualment, les malalties que més por ens fan.

I és que en el fons tots som conscients que les probabilitats de morir de càncer son estadísticament elevades. I a tots ens fa molta por patir una malaltia com l’Alzheimer. I, finalment, la SIDA ja és com una icona en la lluita de l’home contra la malaltia. Per tant, això és el que impressiona als oients, i això és el que diuen per tal de valorar més la notícia.

Doncs no senyors! La majoria de les investigacions que surten a la tele i que anuncien així, mai serviran per curar cap d'aquestes malalties. Segurament seran útils per altres coses, que també son importants, però per aquestes no.

Desprès hi ha la imatge de l’investigador mirant pel microscopi. De nou un clàssic. La llàstima és que en realitat no es fa gaire això de mirar pel microscopi. La majoria de recerques en biologia molecular tenen a veure amb molècules, i les molècules no es veuen en els microscopis. Però tant se val. Quan venen els de la tele al laboratori i veuen un microscopi, de seguida et diuen que t’hi posis per prendre algunes imatges.

Ah! I una altra bajanada que molt sovint surt. L’investigador cap o el director del centre de recerca amb bata i pel laboratori. Aquesta és la més bona, perquè els que fan la feina i porten bata son únicament els becaris, dels que normalment ningú no en parla. De fet, hi ha investigadors famosos (i mediàtics) que segurament tenen la bata únicament per si venen els de la tele.

Suposo que no s’hi pot fer res. El món en el que vivim és així. Però la propera vegada que surti alguna notícia d’aquestes penseu que segurament és més important del que diuen, però no pel que diuen. Les coses sempre son més complicades en la vida real.

I per si de cas, recordeu que llegir aquest blog pot servir per prevenir el càncer, la SIDA, i les malalties neurodegeneratives. (Qui sap, no és impossible...)