Pendents d'el nen i la nena

Des de fa uns quants anys en sentim a parlar amb certa freqüència, sobretot desprès d'inundacions o sequeres o qualsevol fenomen meteorològic extrem, com si fos el culpable de tots els mals. I una mica de responsabilitat si que la té. Es tracta del fenomen d’El Niño!
De fet, encara que tots el coneixem amb el nom d’”El Niño”, molt sovint es fan servir les sigles angleses per “El Niño Southern Oscillation” (ENSO). De manera que si un dia busqueu informació tècnica per internet, millor feu servir ENSO.
El que passa és que els oceans no són simples masses d’aigua quieteta, sinó que tenen fluxos, corrents, intercanvis de temperatures i una dinàmica molt complexa. I a més, la major part del nostre planeta és oceà. Per això aquesta dinàmica que tenen ens afecta tant.
Al Pacífic, durant l’hivern cada any hi arriba un corrent d’aigües profundes, fredes i molt riques en nutrients. Aquest corrent surt a la superfície enfront les costes de sud Amèrica i fa les delícies dels peixos primer (perquè tenen tant menjar com volen) i dels pescadors desprès (perquè hi ha moltíssim peix).
El cas és que, de tant en tant, hi ha un any en què això no passa. El motiu és que una massa d’aigua molt calenta “tapa” el camí de l’aigua freda cap a la superfície. Aquell any no hi ha nutrients, no hi ha peix i a sobre tenim inundacions i sequeres arreu del mon. Els pescadors li van posar el nom d’El Niño (el niño Jesús) perquè el fenomen començava pels voltants de Nadal.
Però el problema no afecta sols als pescadors. Si hi ha molta aigua molt calenta al Pacífic, hi haurà molta evaporació. Això vol dir molta aigua per fer núvols i per tant es formaran unes tempestes anormalment intenses que descarregaran al continent. I penseu que parlem del Pacífic. Res a veure amb el Mediterrani. Per altra banda, l’aigua calenta es troba a l’est del Pacífic, però no a l’oest. Això vol dir sequeres per la zona d’Indonèsia.
I com que en el fons, l’atmosfera, els mars i tot, està molt interconnectat, quan es dona El Niño, tots els equilibris climàtics als que estem acostumats salten pels aires.
Tot plegat dura uns mesos i desprès es torna a la normalitat. Menys espectacular és el fenomen invers. Quan l’aigua que arriba es anormalment freda. Aleshores es parla (no podia ser d’una altra manera) del fenomen de “La Niña”. Aquest any ens trobem en una situació de La Niña.
Però els efectes d’El Niño van més enllà. Molts factors son dependents del clima. S’ha vist que hi ha una certa relació entre els anys d’El Niño i la incidència d’epidèmies de còlera. I és que segons la situació climatològica els microbis proliferen amb més o menys facilitat.
I naturalment, un fenomen causat per un escalfament de l’aigua ha d’estar afectat per l’escalfament global. Sembla que els anys d’El Niño son cada cop més freqüents, i sobretot, més intensos. De moment el primer premi se l’enduu el del 1997-98, un any (i no deu ser casualitat) en el que la llista de fenòmens extrems va ser impressionant.