dimarts, de maig 09, 2006

Enterrat viu!

És un clàssic en les novel·les de terror. Donar algú per mort, enterrar-lo i, poc desprès, la presumpta víctima, que no estava morta, desperta dins d’un taüt, hermèticament segellat i enterrat en vida. Les descripcions que feia l’Edgard Allan Poe de la lenta agonia, dels esforços inútils per alliberar-se, de l’asfixia que es va patint a mida que s’acaba l’oxigen, son per posar els pels de punta.

Però potser no son massa exactes.

Sempre donem per sentat que si quedes tancat en un lloc com un taüt, moriràs finalment per asfíxia quan l’oxigen s’esgoti. Però la fisiologia de la respiració és més subtil, i hi ha més gasos implicats.

Quan respirem fem dues coses. Dins els nostres pulmons captem l’oxigen que necessitem per mantenir-nos vius, però també ens alliberem de l’excés de CO2 que hem d’eliminar. Si no ho féssim, el CO2 interferiria la captació d’oxigen, s’acumularia a la sang, alteraria el grau d’acidesa i finalment ens causaria la mort per intoxicació.

Com tot, és una qüestió d’equilibris. Necessitem una petita quantitat de CO2 a l’atmosfera, per tal que les plantes facin matèria orgànica durant la fotosíntesi. Tot el que carboni que mengem, tot el que forma part dels éssers vius incloent-nos a nosaltres, va ser durant molt temps, part del gas de l’atmosfera. Alguna planta el va captar i el va incorporar a la matèria viva gràcies a la llum del Sol.

Però massa CO2 és tòxic. Això ho saben els submarinistes, que s’entrenen a respirar correctament, no tant per captar oxigen com per eliminar bé el CO2. I de fet, de tant en tant es produeixen accidents per inhalació de CO2 en recintes tancats. El que passa és que els nostres glóbuls rojos transporten oxigen o CO2. I que en portin un o altre depend de les quantitats relatives que trobin a l'ambient. Si els pulmons estan molt plens de CO2, no agafaran oxigen, sinò que seguiran carregant CO2, i això no és el que el nostre cos necessita. Seguim respirant, però la sang no s'oxigena, les cèl.lules es troben sense oxigen i adeu.

De manera que a la pobra víctima de la novel·la de terror, la mort li vindria molt abans per acumulació de CO2 que per falta d’oxigen. I piadosament, molt abans perdria el coneixement. Cal afegir que en un volum reduït, com un taüt, tot el procés seria força ràpid.

No deixa de ser un final espantós, però al menys no seria tant eternament llarg com ho descriuen a les novel·les gòtiques, (o a Kill Bill).

8 comentaris :

Joana ha dit...

Noi avui m'has engoixat!.
Quina mort més terrible no?.
Un petó.

Dan ha dit...

je je. Potser es que ahir vaig tenir un mal dia...
;-)

Mery Cherry ha dit...

això li he d'explicar a una amiga que sempre em diu que vol que l'incinerin per evitar el mal tràngol que expliques.

ñ ha dit...

Angoixa.

Nica ha dit...

Hola Dan!! Home, jo crec que avui dia es molt dificil que passi una cosa aixi, vaja, segur que algun ensurt s'han endut els metges pero un cop el pacient es dut a la camara frigorifica, pero ja enterrat... a mi el que em feia esgarrifar en aquests relats era el fet que deien que es trobaven els morts amb ungles llargues que havien esgarrapat el taut... tot plegat, molt angoixant! Jo crec que em posaria tan nerviosa que em desmaiaria abans!

Anònim ha dit...

Your website has a useful information for beginners like me.
»

Anònim ha dit...

Hi! Just want to say what a nice site. Bye, see you soon.
»

Anònim ha dit...

I really enjoyed looking at your site, I found it very helpful indeed, keep up the good work.
»