L'anomalia

Hi ha projectes que donen sorpreses inesperades, fins i tot desprès del que es pensava que seria el final de la història. Això és el que ha passat amb una de les missions més emblemàtiques i antigues de la NASA. La de les sondes Pioneer.

La Pioneer 10 es va llençar al març del 1972, ja fa més de trenta anys! Va ser la primera nau que va apropar-se als planetes exteriors. Va aconseguir imatges dels satèl·lits de Júpiter i també va fer-se famosa perquè portava una placa amb un dibuixet d’un home i una dona i de la trajectòria que havia seguit la sonda (per si algun ET la trobava). Desprès, la nau va continuar el seu camí cap a les estrelles enviant senyals de radio cada vegada més febles. Finalment, al gener del 2003 es va rebre l'últim senyal. De fet, de tant en tant encara intenten captar algun senyal, però fins ara sense èxit.

L’abril del 1973 es va enviar una altra sonda, la Pioneer 11, que havia de visitar Júpiter de nou, però també Saturn. La missió va ser un èxit de nou, i a l'igual que la seva germana, la nau va anar enviant senyals a mida que s’anava allunyant del Sol. Finalment, a finals dels 90 va emetre el darrer “bip”.

Tot va anar com s’esperava, els objectius s’havien acomplert, les naus havien proporcionat informació sobre els grans planetes exteriors, havien obert el pas a la següent generació de sondes (les Voyager) i durant molt temps van seguir enviant dades sobre camps magnètics, fluxos de partícules i coses així.

Però alguna cosa no acabava d’anar bé.

Mica a mica, els tècnics de la missió es van adonar que les naus no seguien les trajectòries correctes. Hi havia una petita, molt petita desviació que no podien explicar. Un fenomen que es va conèixer com la “Anomalia Pioneer”.

El que passa és que la sonda sembla que s’estigui frenant lleugerament. Com si una força gravitacional l’empenyés una mica cap al Sol. Un efecte molt petit, però que fa que les naus es trobin a 400.000 km de l'indret on suposadament haurien d’estar. Tenint en compte la immensitat del viatge que han fet, la diferència és minúscula, però hi és, i requereix una explicació.

Al principi es va pensar que potser era l’efecte d’un planeta no identificat que sumés la seva gravetat a la del Sol i afectés a la Pioner 10. Però no podia ser, ja que la Pioneer 11 patia el mateix fenomen, i les dos naus viatgen en direccions oposades del sistema solar.

També es va analitzar el disseny de les naus. Potser tenien alguna pèrdua de gasos, que afectes els sistemes de transmissió? Però de nou, el resultat va ser negatiu.

Aleshores es van començar a buscar explicacions més imaginatives. La gravetat es comporta diferent quan estem lluny del Sol?, la geometria de l’espai es modifica una mica? I ha algun tipus de matèria o de radiació desconeguda que afecta les naus?

De moment encara no hi ha resposta.

Es va pensar analitzar la trajectòria d’altres naus, com les Voyager, que també es troben en l’espai exterior, però aquestes ja havien tingut moltes maniobres de correcció de la trajectòria que emmascararien l’efecte de l’anomalia Pioneer. Potser amb la sonda "New Horizons", que va sortir al gener cap a Plutó es podrà detectar alguna cosa. I també s’especula sobre si valdria la pena dissenyar una missió enfocada a estudiar aquest efecte.

Però de moment el misteri continua. Potser al final sols serà un problema tècnic de les naus o potser caldrà revisar a fons els conceptes que tenim sobre la gravetat i l’espai. En tot cas, l’exploració espacial segueix sent una fascinant font de misteris que ens obliguen a continuar fent-nos preguntes.

Segurament aquest deu ser el darrer llegat de les velles sondes Pioneer.