divendres, de gener 12, 2007

Antioxidats, mineralitzats i hipervitaminats

M’encanta mirar els anuncis que apareixen oferint nous mètodes per estar més sa. Sobretot perquè són un fantàstic exercici de sociologia. Poden afirmar una cosa i la contrària simultàniament i quedar-se tant amples! I, sorprenentment deu funcionar, perquè si hi ha una empresa que paga l’anunci, és que esperen guanyar diners.

Ara tinc un al davant que ofereix “... el millor suplement anti-envelliment del mon”. I segons el prospecte conté ”... dosis científicament equilibrades de 51 vitamines, minerals, antioxidants i extractes vegetals...”

També informen que el nostre cos genera constantment uns perillosos radicals lliures que causen dany per oxidació, i que en l’estressant ritme de vida actual, els sistemes antioxidants del nostre cos no són suficients. Per tant, per ajudar el nostre pobre organisme a defensar-se de l’agressió oxidativa, necessitem el més poderós, natural i sinèrgic sistema antioxidant d’ampli espectre que pugui trobar.

Tant sols un petit detall m’amoïna. Al peu de pàgina, i en lletra considerablement més petita, diu: “La FDA (com si diguéssim el ministeri de sanitat dels Estats Units) no ha avaluat aquestes afirmacions. Aquest producte no està pensat per diagnosticar, tractar, curar ni prevenir cap malaltia“.

Aleshores, em pregunto... Per a que deu servir?

La resposta és evident. Per fer-me feliç pensant que faig alguna cosa per estar millor. I el concepte de millor ja és assumpte meu.

Però en realitat aquests suplements no serveixen de gaire res. Al menys per persones que no tinguin cap dèficit nutricional, que som la immensa majoria dels habitants del mon occidental. És a dir, els que ho podem pagar. Les vitamines les tenim a la dieta en quantitats més que suficients a poc que facis una dieta mínimament variable. Hi ha excepcions, com quan surts d’una malaltia i els processos d’absorció intestinal poden estar disminuïts. O les dones embarassades, en que és millor anar sobrades d’alguna vitamina important pel desenvolupament fetal, com ara l’àcid fòlic. Però la resta? La realitat científica és que no necessitem prendre suplement de vitamines en absolut. De totes maneres cap problema. Pel fet de prendre-les tampoc no passa res. Simplement tal com entren se n’aniran amb l’orina.

I d’antioxidants tres quarts del mateix. A no ser que tinguem previst respirar en una atmosfera d’oxigen pur durant un temps, o que pensem passar uns dies en una càmera hiperbàrica, els antioxidants del cos són perfectament capaços de fer front a la nostra producció de radicals lliures. De nou, les excepcions són algunes malalties. Però en aquests casos ja ens informen els metges, que generalment saben prou bé el que es fan.

Però cal reconèixer que la propaganda té grapa. Els dolents oxidants que són els culpables de que no estiguem al 100% tot el temps. Els malvats radicals lliures, tòxics, verinosos, dolentíssims, que ataquen les nostres pobres defenses. I a sobre ens fan envellir!!!

En realitat s’han fet estudis en grans grups de població que prenien suplements d’antioxidants o vitamines i no s’han trobat millores en l’estat general de salut. Probablement perquè en la nostra societat tenim millor salut que no ens pensem. L’esperança de vida a Anglaterra al 1900 era de 48 anys! I a Espanya tot just de 40. Ara ha passat a ser de 80 anys. Això vol dir que l’estat sanitari de la població en general és molt bo. El que passa és que tenim poca memòria històrica. Volem viure fins als 80 anys amb uns cossos de 20 anys. I potser això si que ja és demanar massa.

En tot cas, una vida sana no vol dir prendre de tant en tant una pastilleta amb antioxidants. És una altra cosa, i la majoria ja som grandets per entendre-ho.

(Però aquests anuncis són una monada!!)

6 comentaris :

Anònim ha dit...

La veritat és que quan em trobo en aquestes etapes de decaiment que diuen els anuncis, el que necessito és fer exercici a l'aire lliure.

Amb uns minuts de bicicleta o de footing ja estic com nou, però ai... com costa fer-ho en hivern !! (tot i que aquest hivern ajuda, tot cal dir-ho)

Anònim ha dit...

Però vols dir que ho venen com un medicament? Jo ho veig com un producte cosmètic, la gent vol viure molts anys i semblar joves. Sans també, però no volen envellir. El mercat aquest dóna molts diners.

èlsinor ha dit...

Quina poca ambició, voler arribar en eixes condicions només als huitanta!
De totes maneres, si aquests productes, per més inútils que siguen, et fan feliç...no és això ja una passa en la direcció correcta? Ja que no fisiològica, almenys psicològica.

Anònim ha dit...

L'exemple més exagerat que he vist d'afirmar una cosa i la contrària simultàniament no era en un producte de bellesa sinó en una capsa de margarina. Posava: "100% vegetal". I a continuació, com si fos lo més normal del món, "con leche".

Anònim ha dit...

ei! acabo de descobrir el teu blog i m'esta agradant molt :)

a veure quantes entrades em puc llegir :D

sants ha dit...

Ja em veig fa milions i milions d'anys quan a l'atmòsfera va començar a àparèixer l'oxígen... NOMÉS VAN SOBREVIURE I EVOLUCIONAR ELS ÉSSERS VIUS QUE PRENIEN ANTIOXIDANTS!
Si es que hem de mirar una miqueta enrere home abans de parlar.. ;)