divendres, de març 02, 2007

Al·lèrgia primaveral

Després d’un any amb un hivern d’allò més discret, la primavera ja comença a intuir-se a l’ambient. La llum és més brillant, les temperatures pujen encara més, el dia s’allarga i, com a convidats indesitjats, també arriben les respostes al·lèrgiques al pol·len.

És curiós que l’al·lèrgia al pol·len es catalogués inicialment com una malaltia rara. En realitat afecta a gairebé un 20% de la població, però inicialment no es detectava o no es considerava. Va ser un metge anglès, en John Bostok, qui al 1819 va descriure una reacció als ulls i al nas que li apareixia únicament l’estiu. Com que va creure que estava relacionada amb una gramínia, el fenàs, li va posar de nom la febre del fenc o del fenàs. (He de reconèixer que en català no ho havia sentit mai així. En canvi, en castellà si que he sentit sovint fer referència a la “fiebre del heno”). Tècnicament és una rinitis al·lèrgica.

El cas és que anava equivocat. El responsable és el pol·len de molts tipus de plantes, i particularment les gramínies. De fet, pràcticament totes les que escampen el pol·len fent servir l’aire. En canvi, les que fan servir els insectes per pol·linitzar, no són un problema. Sobretot perquè no escampen prou quantitat de pol·len a l’aire com per desencadenar reaccions al·lèrgiques.

I ara, amb l’esclat de la primavera, quan l’aire s’ompli de pol·len, els afectats per aquestes al·lèrgies començaran a passar-ho malament. Al principi és per culpa dels arbres (xipresos, pins..) i a partir de l'Abril serà per les gramínies.

Com en totes les reaccions al·lèrgiques, el culpable és una resposta del nostre organisme massa exagerada enfront un estímul que realment no és perillós. Tenim unes cèl·lules anomenades mastòcits que quan topen amb microorganismes posen en funcionament unes alarmes per defensar-nos d’una possible infecció. Entre els seus efectes hi ha l’alliberament de substàncies com la histamina, que fan que els vasos sanguinis es dilatin, s’inflamin. No és per ganes d’emprenyar sinó per facilitar l’arribada dels glòbuls blancs (el nostre exèrcit particular) al lloc de la presumpta infecció. De vegades oblidem que la inflamació és únicament un mecanisme de defensa del nostre cos.

El problema és que en algunes persones, els mastòcits es posen en marxa no únicament davant de microbis, sinó que també ho fan al entrar en contacte amb alguns grans de pol·len. I com que tenim mastòcits a les mucoses nasal i dels ulls, quan el pol·len ens toca els ulls o el respirem i entra pel nas, la descàrrega dels mastòcits és immediata i la resposta al·lèrgica inevitable.

Ara ja hi ha proves per identificar quins tipus de plantes són les que indueixen la resposta al·lèrgica a cada persona, i també hi ha centres de seguiment dels nivells de pol·len a l’ambient, que es poden consultar en diferents webs. D’aquesta manera, els afectats controlen quan han de sortir al carrer amb ulleres, el nas tapat i els antihistamínics a ma.

I sembla sorprenent que a les ciutats el nombre d’afectats sigui més alt que a les zones rurals. Es veu que el fum dels cotxes conté partícules que fan que els mastòcits siguin més sensibles i responguin amb molta més intensitat. Per tant, si respirem aire que conté pol·len barrejat amb fum de cotxes la probabilitat de patir una resposta al·lèrgica augmenta considerablement.

En tot cas, la primavera ja és a les portes, i sembla que aquest any els nivells de pol·len seran més elevats que l’habitual. De manera que els afectats hauran d'anar amb una mica més de compte les properes setmanes. Són els (emprenyadors) efectes secundaris de la primavera.

8 comentaris :

Pd40 ha dit...

Amb l'hivern que hem tingut, aquest any gairebé s'ajuntaran les al·lèrgies de la tardor amb les previstes per la primavera. Estaran contentes les persones que pateixin de les dues :-|

Proximo ha dit...

M'encanta el blog :D, no em cansaré de dir-ho

Carquinyol ha dit...

Potser es una paranoia meva, pero vaig llegir no se on que darrerament el numero de persones que pateixen alergies ha agumentat, i jo penso que es pq cada vegada tendim a viure mes dins d;una bombolla (sobretot de petits) i aixo fa que el nostre cos no s;acabi d;adaptar del tot a l;exterior.

Petitabruixa ha dit...

Carquinyol, no crec que sigui un paranoia..Abans, les nostres mares si et feies una rascada no corrién a Urgències, si estàvem tota la colla bevíem de la mateixa Fanta i no ens passava res, si teníem les mans brutes de jugar no agfàvem un virus estrany...Ha arribat un moment que, com diu el meu company, serem els més sans dels cementiri.

Estàvem a prova de bomba...i els nens d'ara semblen de vidre.

Per sort, jo sóc nascuda a la primavera, canviant de tema, i no he tingut mai al.lèrgies...Segur que vaig nèixer dintre d'una rosa roja ;-)

CUCALELLA ha dit...

Doncs jo soc una gran patidora d'alergia així que no vull ni pensar el que m'espera. Quin horror!!! A més és cert el que dius de la ciutat, jo abans no tenia alergia, va ser quan vaig anar a viure a Valencia que em va veni de cop. Torno a ser per aqui. Un petonàs

Atsuara ha dit...

jo vaig tenir una cosa d'aquestes ben bé durant 5 anys, i tot l'any, només en un petit canvi de temperatura ja se'm disparava. Em va desaparèixer quan veig quedar embarassada. Et torno a dir que m'agrada molt com t'expliques i el que expliques.

sants ha dit...

Es que els de ciutat som un desastre, realment. El que és raro és que el nostre organisme no es posi a plorar de pena quan sortim al carrer.

èlsinor ha dit...

Doncs jo ho sent molt pels al·lèrgics però no és que la primavera estiga a les portes: és que ja la tenim ací! Hui, a València ciutat, 16ºC a les 8:00h, i ahir 23ºC o 24ºC a les 20:00h, mentre que despús-ahir el termòmetre hi marcava 27ºC cap a les 15:00h.
En fi, que començarem les Falles amb mànega curta...