dimecres, de març 21, 2007

L'agonia dels rius

El Fons Mundial per la Natura ha presentat un informe on adverteix que l’estat dels grans rius del món és cada vegada més crític. I això resulta una pèssima notícia que augura que les crisis relacionades amb l’aigua dolça seran cada vegada més freqüents i importants.

Els motius d’alarma semblen diversos. El riu Indo, per exemple està amenaçat pel retrocés de les geleres que l’abasteixen des de l’Himàlaia i per l’excés d’extracció d’aigua per l’agricultura. Un altre cas és el del Riu la Plata, afectat per la presa del Paranà, una de les més grans del món i per 27 preses més al llarg del seu curs. A Europa el Danubi està deixant de ser un riu, per convertir-se en una via de transport fluvial amb tot el seu llit natural modificat. I així podem seguir. L’augment de les temperatures fa que l’evaporació que pateix el Nil quan passa pel Sudan és cada vegada més important..., l’extracció d’aigua del Riu Grande amenaça en d'assecar-lo del tot abans de vint anys..., el Mekong està sobreexplotat.

Però ben mirat, el problema sempre està relacionat amb la sobrepoblació humana i la mala gestió dels rius. Encara apliquem punts de vista i estratègies que anaven molt bé quan la població era poca i els rius grans. Aleshores podíem pescar sense problemes, perquè hi havia prou peixos per tothom. Podíem abocar les clavegueres als rius, perquè la porqueria es diluïa amb l’aigua i se n’anava corrent avall. Podíem agafar aigua per regar els camps, perquè era una fracció molt petita del cabal del riu. La natura té uns marges d’actuació grans, de manera que no ens vàrem preocupar de res més que seguir aprofitant més i més els rius per mantenir la cada vegada més gran i exigent població.

Però òbviament, tot té límits.

En realitat aquest tant sols és un més dels senyals d’alarma que s’envien, però la situació ja era evident des de fa temps. Cada vegada costa més obtenir aigua potable per tothom. Aquí ja tenim problemes, com molt bé saben a les terres de l’Ebre, però realment són irrisoris comparats amb els que hi ha a altres indrets del planeta. Però el cas és que si no és modifica la cultura de l’aigua, més aviat del que pensem deixarem de preocupar-nos per on treure aigua per regar els camps de golf, simplement perquè no hi haurà prou aigua per coses importants de veritat.

I en això hi haurem de posar el coll tots. Començant sobretot pels enginyers hidràulics, que hauran de perdre el costum de mirar els rius com una canonada destapada, plena d’aigua i que cal aprofitar. Els rius són sistemes molt complexos que van més enllà del cabal d’aigua. El fang que arrosseguen té utilitat riu avall, mantenint deltes i aportant nutrients. Els boscos de ribera que s’estenen al llarg dels llits dels rius són ecosistemes extremadament complexos però fràgils. Les algues que hi creixen netegen l’aigua de contaminants...

I resulta particularment irritant quan apareixen dades que indiquen que, en ocasions, fins a un 80 % de l’aigua que s’extreu es perd pel camí degut al mal estat de les canonades o a sistemes de transport poc eficients.

L’aigua serà cada vegada més escassa i cara, i no és cap ximpleria quan avisen que les guerres d'un futur no tant llunyà no seran pel control del petroli sinó de l’aigua. Una bona indicació és el fet que a Kénia l'aigua potable és més cara que la coca-cola... i molts habitants no poden comprar cap de les dues. Un futur gris però irònic pels habitants d’un planeta cobert en tres quartes parts per aigua salada i que no estem sent capaços de cuidar la poca aigua dolça que tenim.

8 comentaris :

Pd40 ha dit...

No volem aprendre, Dan, aquest és el problema. Què ha passat amb el Mar d'Aral? O es pensen que era un cas aïllat? Ens acabarem rentant amb paper de vidre.

Papitu ha dit...

...i que me'n dius d'aquesta moda de circular per la ciutat amb una ampolleta d'aigua a la mà o a la bossa. La multiplicació del consum d'aigua enbotellada està assecant els manantials. Pobres rius els sobrexplotem fins i tot quan encara tot just són una voluntat de ser.

Carquinyol ha dit...

És el de sempre, pensem que vivim a un món infinit, quan això no és pas així, estem a una petit oasis enmig d'un gran desert, i no sabem si hi ha un altre oasis, i en tot cas, no hi podriem arribar...

Dan ha dit...

pd40. No n'aprendrem mai. O encara pitjor. N'aprenem, però no estem disposats a fer-ne res. El cas del Mar d'Aral mar d'aral és un exemple clarissim! (cambio el link per fer-me propaganda :D)

papitu De totes maneres, el consum humà directe em sembla que es una part petita del problema. L'agricultura i l'industria gasten proporcionalment molt més. Allà és on caldria actuar. Allà i a la gestió.

carquinyol. No, ara mateix no hi ha cap oasi a la vista.

Joan ha dit...

i què tal les plantes dessalinitzadores d'aigua?

sants ha dit...

Realment hi ha vegades que el que sembla més important és garantir l'aigua pels camps de golf, QUINA TONTERIA MÉS GRAN!!!!

Molt depriment aquest post Dan, però tristement cert..

AhSe ha dit...

Jo no estic d'acord amb que has escrit. Primer, perque el glaç del N s'esta fonent poc a poc. Segon, perque aixo d'obtenir aigua potable de l'aigua del mar s'esta estudiant des de fa temps. Tercer, perque els veritables problemes son el canvi climatic i els desarreglaments dels ecosistemes. Fins que arribessim a quedar-nos sense aigua... morirem tots per altres desastres - provocats igualment per nosaltres mateixos. :-|

Dan ha dit...

joan. Les dessaladores són una solució parcial i molt cara. Van bé per illes i llocs així, però a la majoria de països no se les poden permetre.

Sants. Això del golf a pasisos mediterranis es un atemptat al sentit comú... però la pela és la pela

ahse. la degradació dels rius és una de les conseqüències visibles del canvi climàtic i dels desarreglaments dels ecosistemes. però tot això es conseqüència de la superpoblació i l'actitud dels humans.
En tot cas, a mi em dona la sensació que els problemes amb l'aigua seran un dels primers efectes.
El que no pillo es això del glaç del N. Com afecta als rius?