dilluns, de març 26, 2007

Canvi d'hora i bioritmes

Aquest cap de setmana hem fet el canvi a l’horari d’estiu. Passar a l’horari d’estiu és empipador, perquè la nit resulta ser una hora més curta. I encara que sigui poc racional, sempre et quedes amb el sentiment que t’han pres una hora. Un sentiment igual de ridícul que el que tenim en entrar a l’horari d’hivern. Aleshores, tampoc té sentit alegrar-nos, perquè ens regalin una hora. Però la sensació és inevitable.

I cada vegada que hi ha el canvi surten algunes veus comentant que l’estalvi energètic que s’obté és molt petit, i que en tot cas no compensa les molestis derivades de l’adaptació dels nostres organismes al nou horari. Sobretot en el cas dels bebès i dels ancians.

Doncs el cas és que no tenia gaire clar quin era l’estalvi efectiu que aconseguim amb el canvi, i tampoc quines eren aquestes molèsties que sempre es comenten. De manera que he buscat una mica.

Al menys he pogut entendre el raonament de la mesura. Sempre expliquen que ara les nits duren menys estona. I això és evidentment ridícul, perquè al cicle dia-nit li és igual quina hora marquin els nostres rellotges. El que es vol dir és que durant el període en que nosaltres estarem actius, l’estona corresponent a la nit serà una hora més curta. Per tant, ens estalviem una hora d’il·luminació elèctrica cada dia. Sobretot perquè al matí, quan sortim de casa ja serà de dia i no caldrà llum artificial. Simplement amb el nou horari aprofitem més les hores de Sol.

Però l’estalvi és molt important? Doncs la veritat és que no gaire. Però tampoc és menyspreable. I tal com està el pati, millor estalviar energia sempre que puguem. Després de tot, aquest ritual tampoc és molt complicat. I hi ha altres beneficis menys evidents. La indústria de l’oci en surt beneficiada, perquè en disposar més hores de llum per la tarda la gent surt més i consumeix més. També es pensa que poden haver menys accidents de cotxe ja que es condueix amb millor il·luminació durant més hores.

De totes maneres fa gràcia quan diuen les xifres d’estalvi en milions d’euros. Sembla una quantitat molt gran, però en percentatge del que fem servir habitualment és molt poc. I és que sona diferent un estalvi de “seixanta milions d’euros”, que un “estalvi del 5%”.

Però hi ha qui creu que això no compensa ja que causa uns desajustaments fisiològics que triguen en corregir-se. Es parla d’alteracions del son, dels bioritmes, malestar... Però el cas és que això tampoc sembla massa clar. És cert que tenim uns bioritmes que ens indiquen quan és hora de dormir, o de menjar, o d’estar actiu. Però també és cert que constantment els estem ajustant de nou. Canviar una hora l’horari no ha de tenir gaire més efecte que sortir una nit de gresca. De fet, sospito que la gresca causa més desajustaments, i tampoc ens costa tant recuperar-nos.

La clau està en que el bioritme d’un humà és, en principi, de dies de vint-i-cinc hores. Això és el que es detecta en experiments fets en persones en situació d’aïllament. És la llum solar la que ens ajuda a anar adaptant-nos diàriament a un dia de vint-i-quatre hores. Metafòricament parlant podríem dir que tenim un rellotge intern, però que no funciona gaire bé, i el que fem és aprofitar la llum solar per ajustar-lo i posar-lo en hora cada dia.

Una hora no ens costa gaire res ajustar-la. I dues o tres, la veritat és que tampoc. Si heu fet viatges en avió sabreu que el “jet lag” requereix un canvi horari superior a les quatre hores per notar-se. Amb això no vull dir que no es noti gens, perquè si que fa més son el primer dia al matí, però tampoc cal exagerar! De manera que seguiré prenent-me el ritual de canviar el rellotge per passar al horari d'estiu com un ritual associat a l’arribada de la primavera i començaré a gaudir de les llargues tardes que s’apropen sense donar-hi gaires més voltes.

8 comentaris :

Carquinyol ha dit...

Al meu cas no m'ha costat gens, ja que ahir vaig esar fent el dropul per casa tot el dia (el dia tampoc convidava massa a sortir), així que avui estic igual de cansat que qualsevol altre dilluns ;)

Lluna ha dit...

Mmmm... No em lliguen els comptes. Aquest matí he hagut d'obrir el llum quan m'he aixecat, cosa que feia dies que no feia. Al vespre, quan arribi a casa, ja serà fosc, i hauré d'obrir el llum com ho faig cada dia (a les 9 ja serà fosc, no?)

Així doncs... jo he gastat més llum, o no ho calculo bé?

èlsinor ha dit...

Un estudi interessant sobre el canvi horari és aquest.

Dan ha dit...

Carquinyol, jo avui també anava clapat, i el canvi d'hora és perfecte per donar-li la culpa. Els diumenges però, canvio els horaris per gust i no em queixo.

Lluna. El que passa és que fas un horari impossible! El llum al matí l'obrirà poca gent. Perquè la majoria seguirem sortint que ja es de dia (o gairebé) i al vespre, tots l'encendrem una hora mes tard.

èlsinor. Un estudi interessant. Tot i que potser poc exacte. Això ho dic en el sentit que agafa les hores de llum de Madrid. A Barcelona ens va millor perquè estem més aprop del fus horari centreeuropeu que es el que regeix. (I, als gallegos no els soluciona quasi res).

Ulisses ha dit...

Interesant post!
Puc dir una coseta? Els teus post em fan pensar en una professora que explica coses varies XD
Però ho dic en un bon sentit, expliques les coses de manera breu i clara.

I segon, jo no tinc problemes amb el canvi d'horari. Una hora no molesta res i seguiré pensat que em roben una hora o bé que m'allargeun la farra una nit XD I ben feliç que sóc.

Salut!

Mery Cherry ha dit...

suposo que també deu dependre bastant de la sensibilitat de cadascú i de la situació. Ahir m'havia de llevar a les 7.30, per tant, va ser com si em despertés a les 6.30, pffff, a aquestes hores de la matinada a mi em sembla que fins i tot un minut és imprescindible!!!

Dan ha dit...

ulisses. Home, a veure com es aquesta professora... :D

mery cherry. Es que dilluns a les 7:30, cada minut es una joia!!

M. Dolors Navarro i Sànchez ha dit...

No em crec l’estalvi. Motius:
1.- No és creïble que el mateix ajust horari serveixi per la latitud d’Hamburg i per la de Barcelona.
2.- A Catalunya, a l’estiu, les hores de nit són més curtes que les de descans. Tan és moure l’hora.
3.- Des que canvien l’hora, les botigues tanquen més tard. Els festius a la tarda, sortim de casa a les 6 o quarts de 7 perquè cau un sol que estavella, i tornem a casa quan es fa fosc.
4.- Quan s’acosta l’estiu, i ja comença a ser de dia quan em llevo, canvien l’hora i torno a encendre el llum pel matí.
5.- Fa poc he sabut que, des de Franco, anem amb el fus horari d’alemanya i no amb el de Greenwich, que ens correspon. Per tant a l’hivern fem l’horari d’estiu i a l’estiu ens desfasem més del compte.