divendres, de març 23, 2007

La trista vida de l'Anisakis

Val més prevenir que curar, i és important estar informat, i en temes de salut tota precaució és poca... però comença a ser una llauna que cada vegada que s’esmenta un restaurant japonès surti el tema de l’anisakis! Però ja que està de moda, potser podrem descobrir alguna cosa interessant dels nematodes gràcies a l’anisakis. Sempre és una bona cosa tenir informació sobre els hostes.

L’anisakis (Anisakis simplex) és un nematode paràsit dels mamífers marins que porta una vida molt agitada. Els adults (que no deixen de ser petits; tant sols fan uns pocs centímetres de llargada) viuen als budells de balenes, dofins o foques, on tenen aliment i poden pondre ous. Aquests ous surten amb els excrements dels mamífers i queden flotant pel mar. Durant un temps floten lliurement mentre el petit anisakis va madurant i passa de larva primària, anomenada L1, a larva L2 que ja pot sortir de l’ou i, amb sort, infectar el primer hoste: una gamba o algun altre petit crustaci.

De moment, el nostre cuc tant sols mesura menys de mig centímetre i si tingués dits els creuaria esperant que la gamba fos devorada per un peix més gros o un calamar. Si això passa, ja pot infectar al nou hoste travessant les parets del budell per instal·lar-se amb comoditat i seguir madurant fins a larva L3. Ara l’anisakis ja té unes petites dents que li permetran tallar els teixits de l’hoste, per anar menjant, i si l’hoste morís podria fer un forat per sortir.

Ep! Que això passa en peixos eh! No feu aquesta cara, que no parlem encara d’humans.

Si l’anisakis segueix tenint sort, el peix que el porta dins serà engolit per un mamífer marí. Ja sabeu que el peix gran es menja al xic. Doncs l’anisakis també ho sap i bé que se n’aprofita, perquè si arriba al budell d’un dofí o una foca podrà completar el seu desenvolupament, pondre ous i tancar el seu cicle vital.

El que passa és que avui en dia, gairebé és més probable que el peix o el calamar que porten les larves L3 sigui capturat per un vaixell de pesca abans que ser devorat per un pop. I si això passa en un país amb tradició de menjar peix cru, l’anisakis arribarà a un budell d’un mamífer, però que no serà marí. Un mal indret per ell. En el nostre cos no pot completar el seu desenvolupament i normalment morirà i serà expulsat en pocs dies.

A les nostres terres això passava amb molt poca freqüència, perquè la tradició és menjar el peix cuinat. I els pobres cuquets no resisteixen el pas per la fregidora. Però amb la moda de la cuina japonesa, la porta d’entrada de l’anisakis s’ha obert de bat a bat.

En realitat, el primer cas d’anisakidosi a Espanya es va detectar a Valladolid al 1991 i no va ser pel sushi, sinó per menjar saitons en vinagre. De totes maneres, com que l’afecció generalment no és greu, segurament molts altres casos van passar desapercebuts.

I si ens infectem (parasitem) amb anisakis, que passa?

Doncs hi ha dos possibilitats. La primera és que tindrem cuquets a les mucoses del tub digestiu durant uns dies. Principalment a l’estòmac, però també a altres indrets. Per exemple, un dels símptomes és un formigueig al coll (ecs!) i poc més. Els cucs, però, moriran en pocs dies i seran excretats, i si alguns han penetrat als teixits, les cèl·lules del nostre sistema immunitari acabaran amb ells.

Empipador, però no pas greu en general. Tant sols en casos excepcionals també apareix mal de panxa, vòmits i diarrea. Aleshores es pot fer una intervenció quirúrgica per eliminar els paràsits. I ja se sap: morta la cuca, mort el verí.

Més greus són els casos d’al·lèrgia a l’anisakis. Però això ja és un cas com un altre d’al·lèrgia al que sigui. A la penicil·lina, a pèl dels gats, al pol·len o al làtex. Si és lleu pot causar molèsties, però si és greu pot arribar fins al xoc anafilàctic.

I per prevenir l'anisakidosi n’hi ha prou en cuinar el peix o el calamar, o, si parlem de menjar-lo cru, cal que estigui congelat un parell de dies. La temperatura és important. Ha d’estar a menys de 20 graus sota zero!

Empipador, però ben mirat, m’alegro molt de ser un mamífer. Ara, els dies que estigui baix de moral recordaré que pitjor seria ser un anisakis, que considera que una vida plena i reeixida consisteix tant sols en anar saltant de budell en budell.

6 comentaris :

Carquinyol ha dit...

Complicada la vida dels anisakis, si senyor...

El que sembla mentida es que no s;hagin extingit ja, pq necessita un habitat molt divers dels quals, malauradament, cada dia queden menys...

Dan ha dit...

Doncs curiosament sembla que cada vegada n'hi ha més. Potser és la salut dels peixos la que va de baixa i els fa més fàcilment parasitables.

èlsinor ha dit...

Home, doncs no hi ha tanta diferència entre 'la vida plena' de l'anisakis saltant de budell en budell i 'la vida plena' d'alguns mamífers mascles saltant de llit en llit...
I, tornant al tema, dan, especifica que t'alegra ser mamífer, però terrestre i no pas marí, que altrament no tindries defenses contra aquests hostes no desitjats.

estudiants de farmacia (fem parasitologia) ha dit...

i un hueb!
als mamífers marins lanisakis adult és bastant gran, res de pocs centímetres!
quan ingereixes una L3(larva del 3r estadi) d'Anisakis t'acompanyarà pràcticament tota la vida, potser només notaras 1 mal d panxa (s'enquistarà a l'estómac)o vomitaras sang fins no poder més, q és quan perfora les parets gastrointestinals i s'ha d'obrir x treure'ls.
abajo l sushi i el seitó amb vinagreeee!!

ANISAKA!!!! ha dit...

hola!!! el estudiante de farmacia tiene razon!! yo estudio laboratorio de diagnostico clinico y en el laboratorio donde hice las practicas dieron una charla sobre el asnisaquis y .... si, no son solo unos vomitos y un picor en el cuello!!! o te da alergia a el con lo que montas una respuesta super basta o te perfora las mucosas!! pero cosa mala las dos!!! a ver si nos lo miramos un poco antes de pregonar que vamos a INFORMAR!!!

Y el sistema inmunitario de los peces NO esta mal!!

Anònim ha dit...

Ja n'hi ha prou de possar por a la gent amb el tema del anisakis.Hem de pensar que la cultura culinaria d'aquest pais es menjar el peix cuinat i no cru, amb aixó ja no hi ha cap perill de anisakiasis, si a mes a mes alló que es menja cru es previament congelat el risc es cero.
En quan a les al-lergies, les maduixes, els cereals, la llet, la carn de porc, la pols, el polen, etc en produeixen moltes mes i mes perilloses. Per tant estic d'acord en ser acurat pero no estic disposat a sopar amb el microscopi sobre la taula, tota la vida he menjat peix i penso seguir fen-ho.