divendres, de març 09, 2007

Races

Molt sovint les coses no són el que semblen i, a sobre, els hàbits del llenguatge ens condicionen encara més. Això em passa cada vegada que llegeixo algun text sobre antropologia on afirmen que, en realitat la divisió dels humans en races, no té sentit. Que això que anomenem races no existeix.

Home, doncs potser tindran raó, però quan em miro i em comparo amb un oriental, un africà o un indi americà, les diferències em semblen prou evidents com per dir que no pertanyem a races diferents. I en aquest punt se’m dispara l’alarma. No serà que es nega l’existència de les races simplement perquè queda políticament correcte? Bestieses més grans he sentit en nom d’aquesta correcció superficial.

Però certament ningú confondria un japonès amb un etíop, o un peruà amb un suec. La diversitat de l’espècie humana es mostra de mil maneres, com ara el color de la pell, l’alçada, la forma del cabell, l’anatomia de la cara, el perfil dels ulls. Però també altres de menys evidents: El grup sanguini, la sensibilitat a alguns fàrmacs, els nivells d’expressió de diferents gens, la sensibilitat a malalties...

El problema apareix a l’hora de definir les categories i marcar els límits. Hi ha qui és molt aficionat a les classificacions, però la variació que es pot observar en els humans, simplement no admet classificacions estrictes sense caure en enormes contradiccions o arbitrarietats. Segons algunes classificacions, jo no estic inclòs en la raça blanca, com em van fer creure de petit. Soc de raça “mediterrània”. Sembla que la blanca és limita a pells més blanques i cabells més rossos. Però quin és el límit de blancor? El mateix passa amb la raça negra. Aquesta denominació inclou mil tonalitats de color de la pell, des del negre més intens dels negres nilòtics, fins a tons lleugerament foscos d’alguns americans descendents de diversos encreuaments entre esclaves i esclavistes. Tot s’agrupa sota una sola denominació? I si és així, per quin motiu?

És interessant comprovar que hi ha divisions que semblen evidents, però tant sols per alguns. Una vegada vaig tenir una conversa molt divertida amb un grup d’orientals que no comprenien com era que jo confonia els japonesos amb els coreans. Per ells, les diferències eren claríssimes! En canvi, no podien distingir un noruec d’un italià.

I, a sobre, molts dels caràcters que ens permetrien fer una classificació no coincideixen amb altres caràcters que ens donen altres classificacions. De manera que, al final, la definició de raça acaba per ser completament arbitrària. Això explica que, de petit em van ensenyar que hi ha cinc races, però hi ha llibres que en descriuen dotze, i alguns més puntillistes parlen de fins a trenta races diferents. Com que no hi ha límits clars, cadascú pot posar-los on li plagui.

Però una classificació tant arbitrària, simplement no té cap valor científic.

Això no vol dir, ni molt menys! que no existeixin les diferències. El que cal tenir clar és que les agrupacions que fem sota la definició de races, són simplement convencions que fem per facilitar-nos l'entendre'ns. Unes divisions tant arbitràries com si establíssim que les persones "altes" i les "baixes" pertanyen a races diferents. Malauradament, massa sovint s’ha fet servir amb finalitats molt més obscures.

I per descomptat, el que no existeix, ni ha existit mai és una “raça pura”. I això fa encara mes immoral totes les bestieses que s’han fet amb l’excusa de la puresa de la raça. Però sempre hi ha gent disposada a trobar excuses per fer justificar qualsevol cosa.

L’intercanvi de gens entre els humans fa mil·lennis que està tenint lloc. Aquesta gran barreja genètica impossibilita parlar de qualsevol altra raça que no sigui la “raça humana”. Tot i que des d’un punt de vista més biològic, el que cal parlar és, simplement, de l'espècie humana.

9 comentaris :

catalunya.ffw ha dit...

No és mai el color sinó la cultura i la classe social el que marca diferències rellevants entre les persones.

La "raça" és només un detall molt evident en que concentrem tota la resta.

Fins aviat,
Marc
www.catalunyafastforward.blogspot.com

Carquinyol ha dit...

La veritat es que fa una mica de por quan es mira de fer tot políticament correcte...

Potser si ens veiéssim simplement com humans, les coses ens anirien millor

èlsinor ha dit...

I a tot això...els nord-americans no continuen demanant-te la raça a què pertanys en els papers d'entrada als USA? Igual caldria agafar-los-hi la classificació que en fan ells per a tindre-ho tot més clar... XD

Anna ha dit...

Centpeus, avui no estic ben bé d'acord amb tu. Si bé és cert que la correcció política s'inmiscueix sovint en la ciència pel que fa a aquests temes, no crec que això apliqui al cas que expliques.

Si afirmem que el concepte de raça no és aplicable als humans és perquè si analitzes genèticament diferent grups humans es pot veure que, del total de les diferències que s'observen, un 95% es deuen a diferències dins dels grups (per exemple, entre catalans i catalans), i només un 5% són diferències entre grups (catalans i bantus), per exemple. El que passa és que en les diferències es concentren en alguns gens concrets sotmesos a grans pressions selectives, com els que determinen el color de la pell, i per sort o per desgràcia aquests són molt evidents a priemr cop d'ull. En canvi, si compares races de gossos això no és així, hi ha grans diferències genètiques entre les diferents races, i per tant podem dir que hi races de gossos mentre que no ho podem dir dels humans.

querida_enemiga ha dit...

M'ha encantat això de la "raça mediterrània". M'hi apunto!!... I, misteriosament, em venen ganes de cantar Serrat.

Proximo ha dit...

Crec que el problema no es que no hi pugui haver una raça pura (segurament algunes tribus aillades tenen menys variació genética i no per això son males persones), el problema es pensar que una raça superior...

Dan ha dit...

catalunya ffw. Si, de fet, la raça es l'excusa per fotre a les altres classes socials i/o econòmiques.

Carquinyol. Jo ja tinc una certa urticària a les coses políticament correctes, però el poder mediàtic marca, vulguis o no.

Èlsinor. Si senyor. Va ser en un d'aquests qüestionaris quan em vaig trobar lo de la ça mediterrània.

Anna. Alló de lo políticament correcte va ser el que sospito algunes vegades. I com que li tinc una certa mania em poso a la defensiva. En el cas de la raça, potser si que es políticament correcte, però el cas és que és cert que la classificació no te valor. A vegades coincideix el real amb el políticament correcte.

Querida Enemiga. Raça mediterrània, cuina mediterrània, cultura mediterrànica... La Mediterrània es el millor lloc del món!! ;-)

pròximo. Lo de la raça superior ja es de subnormals.

Anònim ha dit...

Jo no crec en el concepte de raça, deixo a part soi és o no plolíticament correcte o no, tan me fa. Però no crec en e concepte de raça, més bé crec que el que hi ha són ètnies. Moltes ètnies diferents però no pas races.

Entenem per raça: Conjunt d'individus que tenen una ascendència comuna i es diferencien de la resta d'individus de llur espècie per la freqüència més gran de determinats grups de caràcters hereditaris.

Per mi cada persona és diferent genèticament i hereditàriament per suposat que som diferents! Per tant crec que el concepte d'étnia pot ser és el més correcte, ja que a més no conté aquesta vessant més desectiva que té el concepte de raça.

Javier Buera ha dit...

Personalment, penso com l'anònim de les 12.21. Parlo més aviat d'ètnies que de races.
De fet, el terme raça, si no tinc mal entès, va sorgir de la ciència, simplement per fer una classificació de l'espècia humana.
A la Edat Mitjana, el terme raça tenia connotacions positives, en tant que una mena d'estatus. A partir del colonialisme es va començar a usar 'raça' com a terme despectiu.
D'aquí el meu rebuig a aquesta paraula, les seves connotacions negatives, i el fet de considerar k no hi ha races diferents (només ho considero pk no coneixia el k deia Anna), sinó persones diverses.