dimarts, de març 27, 2007

L'oceà gelat de Mart

Fa un parell de setmanes es va anunciar la troballa de grans quantitats d’aigua gelada al Pol sud de Mart. Sembla que hi ha tanta aigua que, si es fonès, cobriria el planeta amb una capa d’onze metres d’aigua.

Dit així pot semblar molt, però en realitat és una quantitat més aviat justeta. Sobretot si la comparem amb la que hi ha a la Terra. Aquí, tres quartes parts del planeta estan cobertes per un oceà de molt més d’onze metres de fondària. Però, és clar, les comparacions són odioses. Ja ho sabem que no hi ha cap altre planeta com la Terra al nostre sistema solar. El simple fet de tenir aigua a la superfície, ni que sigui gelada, fa que Mart sigui l’indret més semblant a casa nostra que tenim ara per ara.

En tot cas, la descoberta és extraordinàriament important per molt motius. Ja es pensava que hi havia una mica d’aigua als pols de Mart. Però també era possible que es tractés de diòxid de carboni congelat, o d’una barreja dels dos. La sorpresa, per tant, no ha sigut tant la presència d’aigua sinó la confirmació que principalment es tracti d’aigua i la seva quantitat.

Per mesurar la fondària de la capa de gel el que han fet són mesures amb un radar que hi ha a la sonda Mars Express, de l’Agencia Espacial Europea (ESA). L’eco del radar ha permès seguir i cartografiar les capes de gel fins a una fondària de 3,7 quilòmetres amb un grau de precisió inigualat fins ara. De fet, això és la primera part de la feina, perquè també estan cartografiant el Pol Nord, de manera que potser encara podrem afegir un parell de metres més a l’hipotètic oceà marcià.

De totes maneres, ara per ara seria impossible disposar d’un mar arià. A Mart pràcticament no hi ha atmosfera, i això té una conseqüència empipadora. Si recordeu les classes de física, la temperatura a la que bullen els líquids depèn de les seves característiques químiques, de la temperatura... i de la pressió. Els alpinistes saben prou bé que a cinc mil metres d’altura l’aigua bull a temperatures més baixes que a ran de mar. Tant que de vegades no es pot cuinar, perquè l’aigua s’evapora sense escalfar-se prou com per coure el menjar.

Doncs a Mart, sense atmosfera, si l’aigua del Pol passés a l’estat líquid, s’evaporaria de seguida. Adéu oceans marcians! Encara que si, més no, guanyaríem una mica de pressió atmosfèrica.

Però cara a la utilització per part de futures colònies humanes si que serà extremadament important. I, de nou, resulta un indret molt llaminer per cercar-hi vida extraterrestre. Que no donaríem els biòlegs per un simple bacteri d’un altre planeta!

I un parell de curiositats més sobre aquesta capa de gel. La seva mida s’havia infravalorat durant molt temps per un motiu d’allò més prosaic. Està coberta de pols i de diòxid de carboni gelat, de manera que bona part queda tapada. Amb això ja s’hi comptava, la sorpresa ha sigut la magnitud de les dimensions ocultes. Per fer-nos una idea, podem pensar que la massa de gel té les dimensions del continent europeu.

Finalment, en analitzar les imatges del radar, han detectat la presència d’una capa en zones profundes que resulta molt més brillant que la resta. Es podria pensar que és aigua en estat líquid ja que aquest seria el senyal que donaria, però les extremadament baixes temperatures fan que això es consideri molt improbable. Aleshores que és? Doncs, de moment encara no hi ha resposta.

De vegades és interessant pensar en quin moment ens ha tocat viure. Per primera vegada la humanitat està explorant en serio un altre planeta. Ara tenim dades, imatges, sondes orbitant, robots passejant-hi, i amb una mica de sort encara podrem viure-hi l'arribada d’un ser humà. Si la humanitat sobreviu a les seves pròpies follies, en el futur marcaran una creu a l’època actual per identificar el moment en que, finalment, vàrem començar el gran viatge cap les estrelles.

6 comentaris :

Carquinyol ha dit...

A veure si es reactiva l;exploració espaial, que darrerament estava una mica de capa baixa i, com a especie, penso que es necessari explorar tot el nostre entorn, ja que, de moment, l;unic lloc que coneixem per viure es la Terra, i això es una mica perillós.

Pd40 ha dit...

Realment estem vivint una època de grans canvis, alguna vegada s'ha fet la comparativa amb el que va suposar la Revolució Industrial en el seu context.

Carquinyol ha dit...

Dan, com no he trobat cap mail teu al bloc, et deixo l'enllaç a una noticia que potser t'interessa.

enllaç

Dan ha dit...

carquinyol. A veure si acaben el que comencen i això de la missió tripulada arrenca d'una vegada.

pd40. A mi m'agrada més comparar-ho amb l'època de les grans exploracions del nou mon, però la idea es la mateixa. Un cop fet el pas, ja res serà el mateix.

Carquinyol!" Si hi ha una bústia aquí a la dreta!

sants ha dit...

Hi haurà un dia en que els multimillonaris refrigeraran els seus cocktails amb gel de Mart.. "whisky on the mart's". La de bogeries que ens queden per veure...!

Carquinyol ha dit...

Coi Dan, et juro que no ho he vist !!