dijous, de juny 21, 2007

El nostre vell parent, en Luca

Avui voldria parlar-vos d’en Luca. Un personatge molt important en la nostra vida encara que, en realitat ningú el coneix personalment. Però resulta que tots tenim alguna cosa en comú amb ell. I quan dic tots vull dir absolutament tots. Ningú el coneix, perquè en Luca és mort fa molt de temps. De fet, es pensa que va viure ara fa uns tres o quatre mil milions d’anys, però això ja és normal, perquè ell és l'avantpassat comú que compartim tots els éssers vius de la Terra.

Per això el nom: LUCA (Last Universal Common Antecessor) o el "darrer avantpassat comú i universal".

Si ho pensem un moment ens adonem d’un fet molt intrigant. Malgrat l’extraordinària diversitat de formes que ha adoptat la vida al nostre planeta, una mirada atenta revela que tota funciona de la mateixa manera. Tots els organismes, des dels mamífers més grans fins als bacteris més infreqüents, des de les plantes als insectes, tots compartim una bioquímica bàsica. Tindrem cèl·lules diferents, però les reaccions que hi tenen lloc són les mateixes. Les proteïnes es fan amb els mateixos aminoàcids i els sucres es metabolitzen de la mateixa manera. Hi ha moltes més coincidències, com ara que tots fem servir aminoàcids tipus L o sucres tipus D, detalls químics que de nou ens emparenten. Finalment, tots guardem la informació genètica en llargues cadenes d’ADN que es transcriuen a proteïnes seguint el mateix codi genètic.

És molt difícil que això passés per casualitat.

L’explicació més probable és que inicialment va aparèixer la vida a la Terra i que segurament ho va fer diverses vegades. Amb tota probabilitat en cada cas es va estructurar d’una manera diferent, segons les condicions on succeís i el mateix atzar. Molts d’aquests intents devien fracassar poc després. La vida és una estructura fràgil comparada amb les forces de l’univers. Però també és insistent, i alguns dels experiments que l’atzar feia i desfeia a la Terra primitiva van tenir un cert èxit.

Segurament durant un temps van coexistir organismes completament diferents, amb bioquímiques alienes i mútuament incompatibles, però a la llarga únicament únicament un va reeixir i va acabar per imposar-se a la resta. Això no vol dir que fos necessàriament el millor ni el més ben adaptat. Potser va ser, simplement, el que va tenir més sort.

Però a partir d’aquell organisme (aquell reproductor com l’anomenen de vegades) van derivar totes les formes de vida que hi ha actualment al planeta. Dels seus competidors no n'hem trobat cap rastre, esclafats per l’èxit dels descendents d'en Luca.

Quina forma devia tenir? Doncs no ho sabem. Però ja havia de tenir el codi genètic funcionant, de manera que l’ADN ja en formava part. I les proteïnes que codificava ja estaven establertes. Segur que també disposava d’una membrana cel·lular que l’aïllava de l’ambient, de manera que podria semblar un bacteri senzill, potser un micoplasma.

Però no us confoneu! En Luca no era la primera cèl·lula. Ella ja era el resultat de molts mil·lennis d’evolució. L’únic important és que és el nostre avantpassat comú a partir del qual van derivar tots els que hi ha ara al nostre planeta. És per això que podem trobar similituds que ens permeten ordenar els organismes en arbres evolutius.

I és que de tant en tant va bé recordar que en aquest planeta... tots som parents.


11 comentaris :

Lluna ha dit...

Ei, m'alegro que hagis tornat :-)

Molt interessant això d'en Luca.

Tot i que a mi m'ha fet gràcia la última frase, no sé per què...

Dan ha dit...

No m'he pogut aguantar...

:-)

Carquinyol ha dit...

De fet en Luca no va acabar de desaparèixer del tot, ja que una branca dels seus descendents sempre va mantenir el seu esperit.

De fet, ara els "Lucas" (perquè ja són molts) estan interessants en altres afers i en expandir-se més enllà del planeta. Per això, un dels seus membres, un tal Geoge Lucas, està mirant d'adoctrinar a la gent per a fer el salt estel·lar.

I ja acabo el moment friki ;)

Pd40 ha dit...

Ai, que ara et vindran els creacionistes a dir que el Luca és Déu i tot és fet a 'imagen i semejanza' i ja t'han embolicat :P

moz ha dit...

No acabo d'entendre això que en Luca no fos la primera cèŀlula... Si és el nostre avantpassat comú, bé havia de ser-ho, oi?

Anna ha dit...

doncs jo no em puc resistir a fer una recomanació bibliogràfica... "The ancestor's tale", de Richard Dawkins.

Dan ha dit...

Carquinyol. cert. En Geroge Lucas sera el segon Luca de la historia que obre camí cap a la dominació :-D

pd40. Es que aquests ds'apropien de tot.

moz. El que passa es que van existir altres cel.lules abans d'en Luca, pero no van acabar per deixar descendents. O els que van deixar es van extingir de manera que al final sols van quedar els d'en Luca. Passa com amb els cognoms. Potser al final tothom es dirà pérez. Això vol dir que tothom tindria un avantpassat comú que seria el primer pérez, però no vol dir que no hi haguessin altres cognoms que acabaren per desaparèixer.

anna. En Dawkins sempre es recomanable

Cosespetites ha dit...

M'encanta ser un producte de l'atzar!

nephew ha dit...

Realment costa de creure que una forma de vida s'hagi obert pas en el temps deixant enrera els seus competidors i hagi acabat produint el que avui en dia coneixem. Com serà la forma que tindrem d'aquí a uns millionets d'anys????? (eh! encara hi haurà vida a la terra? O ens la carregarem???)

Dan ha dit...

cosespetites, som producte de l'atzar... i de la necessitat!

nephew d'aquí a milions d'anys? Segur que fascinant. I no ens la carregarem. Ens carregarem a nosaltres mateixos i a moltes especies actuals, però la vida es tossuda i seguirà.

mikell ha dit...

Magnific article. A partir d'ara la cançó de la Suzanne Vega tindrà un altre sentit per a mi.
Et poso una petita objecció. Els sucres són D però no tots, i de fet D o L en els sucres és la orientació del C2, i n'hi ha uns quants més per orientar (2 o 3).