divendres, de juny 01, 2007

Nous fàrmacs per l'ansietat?

Vivim en un món en el que no deixem de rebre missatges assegurant-nos que hem d’aspirar a la perfecció. Ens diuen que tenim dret a la millor feina, a un cos ideal, a una salut de ferro i a un nivell de felicitat inqüestionable. Milers d’estímuls publicitaris ens empenyen a lluitar per aconseguir allò que, segons ells, ens pertoca. I si en dubtem, de seguida serem catalogats de mediocres, conformistes i perdedors.

Potser per això moltes persones es fan idees irreals de com són les coses a la vida real. I això pot ser molt decebedor. Perquè al final, la feina és normaleta, la salut és millorable i tenim el físic que tenim. Però aquesta actitud és una font de negoci increïble per algunes farmacèutiques que ofereixen medicaments per tractar qualsevol malestar emocional.

Ep! No pretenc, ni molt menys, dir que l'ansietat o les depressions no siguin reals. Però resulta extraordinari l’increment que han tingut les prescripcions de medicaments per tractar aquestes situacions. És possible que hi hagi una epidèmia d’ansietat... o és possible que a qualsevol moment d’incomoditat li diguem “atac d’ansietat”. I si hi ha unes pastilletes que ho solucionen, perquè passar un mal dia?

Quan comento això, de seguida em diuen que no, que són fenòmens molt reals i seriosos i que no s’ha de simplificar ni generalitzar. Doncs insisteixo. Si que són malalties o situacions reals i molt serioses... però també és cert que hi ha moltíssims casos en que qui les pren no té res més que un mal dia. Una cosa que ens passa a tots amb una certa freqüència i que resulta que és part de la vida.

I un bon exemple l’hem tingut amb el llançament d’un nou medicament anomenat “Havidol”. En teoria s’ha de prescriure per tractar el “Trastorn d’Ansietat per Dèficit d’Atenció Social de Consum Disfóric”. Un quadre clínic caracteritzat per “Inquietud enfront la vida, tensió, cansament, obsessió pel pes, símptomes d’envelliment, estrès en el treball, a la llar o en activitats que abans proporcionaven plaer”. I tafanejant per la web trobo afirmacions com que Havidol funciona unint-se als receptors d’una nova hormona recentment descoberta: L’hedonina, que es pot prendre en tractaments de llarga durada sense aparents efectes secundaris importants i que millora el rendiment físic i intel·lectual poc després de començar el tractament.

No és estrany que poc després de la seva sortida al mercat als estats Units, les farmàcies presentaven un greu problema de manca d’abastiment del nou medicament.

Però les farmàcies no el podien tenir de cap manera perquè tot, absolutament tot, és fals.

Havidol és un medicament que es va inventar un australià, per demostrar amb quina facilitat podem ser manipulats per les farmacèutiques. I amb quina facilitat ens deixem enganyar i donem per cert tot allò que ens prometen, per molt irreal que sigui si ho penses un moment. N'hi ha prou amb un bon anunci, unes quantes estadístiques inventades i un grapat de paraules més o menys clíniques que no cal ni que tinguin sentit.

I això que el nom ja hauria d’haver donat alguna pista, al menys als anglòfons. Havidol... have it all! (Tingueu-ho tot!)

Però és que ni tan sòls la malaltia existeix. El presumpte Trastorn d’Ansietat per Dèficit d’Atenció Social de Consum Disfóric també és inventat. Fals. Ficció. Irreal. I malgrat tot, milers de persones van decidir que tenien aquells símptomes i que, per tant, requerien el nou tractament per estar més enllà del 100 % de felicitat a que hi tenen dret.

De vegades sembla que el que si que hi ha és una epidèmia de persones immadures.

14 comentaris :

Carquinyol ha dit...

epdièmia dius? pandèmia més aviat, estan per tots costats !!

La veritat, prefereixo que hem cataloguin de mediocre, conformiste i perdedor i ni pensar en recórrer a medicaments similars al "fake" que comentes avui. Ja és ben cert que avui en dia la gent compra el que sigui si l'entra pels ulls i li promet la felicitat i l'eterna joventut.

Jo prefereixo gaudir tranquilament del camí i parar-me de tant en tant a sentir la frescor del vent i olorar les flors (jur... m'he passat!!!) ;)

Bon cap de setmana !!

Papitu ha dit...

Al pas que anem plorar o estar senzillament trist serà un símptoma que caldrà tractar amb alguna pastillateta diguem-li Nocri o Ploraprou.

La pandemia d'immaduresa està especialment alimentada per una indústria disposada a qualsevol cosa per fer quatre duros més, encara que sigui al preu idiotitzar el món sencer.

Només cal tenir una mica de seny i sentit comú però aquests són bens força escassos i que a més cotitzen a la baixa.

Pd40 ha dit...

Em sembla perfecte que la indústria farmacèutica investigui i treballi per treure nous medicaments.
Les ganes de ser millor és inherent al ser humà i d'això se n'aprofita la publicitat, que ens intenta crear necessitats que, casualment, cobreix aquell producte. Moltes vegades el que necessiten és un psicòleg i no un fàrmac.

frannia ha dit...

Aquesta ànsia no és nova: sempre s'han venut miracles, encanteris, fòrmules maravelloses per aconseguir l'eterna joventut i deixar de sofrir...simplement perquè el ser humà no vol entendre el sofriment com un mitjà per desenvolupar-se, com un estat natural dins la vida, plena de contrastos. I a part, vivim en l'època del mínim esforç. Si ens ofereixen productes com formatge en daus per no haver de tallar-lo, com vols que suportem estoicament la mínima pressió emocional?

Joana ha dit...

N'he patit sols dues vegades i les dues provocades per l'estat emocional.
Fins que ho passes no saps lo terrible que pot ser, la meva doctora va pensar fins i tot en un infart.
Per sort, com soc així de "mula" l'hes he passat sense voler medicació, sols el moment de la crisi un diazepán i punto.
Petonet guapo.

èlsinor ha dit...

Doncs jo no hauria picat amb aquest fals medicament, que estic molt content amb l' Ivgodol (I've got all!) :D

querida_enemiga ha dit...

Per experiència, la depressió i els estats d'ansietat poden ser una malaltia seriosa, una excusa per no anar a treballar o simplement un "atabalament" temporal perquè ens hem posat uns objectius massa alts i difícils d'aconseguir o bé perquè ens ofegem en un vas d'aigua.

La qüestió, i torno a recòrrer a la meva experiència personal, és que els fàrmacs contra la depressió i l'ansietat poden servir com a "parxe", pero mai com a solució. Ens poden fer sentir millor durant unes hores, però sempre tractant-se d'un benestar artificial i temporal.

I totalment d'acord amb tu: ens vénen que hem de tenir una vida perfecta, un cos perfecte, una salut perfecta i una feina perfecta. I tot no pot ser. Sempre hi ha coses que fan que la vida no sigui perfecta, si no... adèu estímuls per millorar. Però sembla ser que ens costa adonar-nos, o potser hi havem persones més febles que d'altres, que ens deixem influenciar més pels medis o per la societat en general.

Una llàstima.

Perdó pel rotllo...

Mery Cherry ha dit...

al final, viure, no és gaire cosa més que un increïble i constant exercici de fe

Llengot ha dit...

Brillant :)

Brioxet ha dit...

Per els símptomes descrits com a problemes, lo millor que hi pot haver és una bona abraçada d'algú apreciat... on estigui això, que es treguin totes les pastilles del mon mundial...

Ulisses ha dit...

jajajaja
això és el efecte placebo però a la inversa XD

Accídia ha dit...

Si almenys les farmacèutiques aprofitessin els beneficis d'aquestes patilles de malalties "pijes" per abaixar o, fins i tot, repartir gratuïtament els tractaments contra la malària, el sida, tuberculosi, etc al tercer món no em semblaria tan malament. El problema és que són empreses i no ONGs; molt trist.

Rodrigo ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Grigri ha dit...

no puc estendre'm gaire pq tinc el petit al braç que no escriu...
només dir que és una passada aquest article, i que de pacients potencials de l'Havidol amb ganes de trobar-se ben malament en conec alguns. Tots plegats estem farts de treballar i a moments fins i tot a disgust amb la vida que tenim, però d'aquí a esperar que un fàrmac ho resolgui tot....