dimecres, de juny 13, 2007

Un forat a Mart

Segueixen apareixent imatges espectaculars provinents de Mart. Ara es tracta d’un forat a la superfície del planeta. No és pas un cràter, ja que no te les característiques causades pels impactes típics. Aquest és una cosa diferent, molt més prometedora.

En realitat no és el primer forat que s’identifica. L’Abril passat, la sonda Mars Odyssey, que actualment està orbitant el planeta roig, va detectar uns objectes semblants. En realitat estava fent servir un aparell anomenat THEMIS, que vol dir “sistema d’imatges per emissió tèrmica”. Com si fos una càmera que treballa amb infrarojos, captant imatges per la calor i no per la llum visible. Doncs amb aquest aparell es va obtenir les primeres imatges d'aparents forats foscos a la superfície. El que passa, evidentment, és que la càmera no capta emissió de calor provinent d’aquell forat.

Inicialment es van detectar set forats, que van ser anomenats “Les set germanes”, a la regió del volcà Arisa Mons. Aparentment semblaven entrades de coves o avencs. Però l’aparell no donava més de si, de manera que van decidir fer servir un altre aparell d’una altra sonda, la Mars Reconnaissance Orbiter. És una sort que ara hi tinguem tants sistemes explorant el planeta veí.

El nou equipament es diu HiRISE, que en aquest cas vol dir “Experiment d’imatges científiques d’alta resolució”. I la resolució realment és bona, ja que cada píxel representa 25 centímetres de terreny. A més, la sensibilitat de l’aparell és d’allò més alta. Però quan van enfocar una de les set germanes per veure que hi havia a l’interior, o com eren les parets de la cova, no van veure res. Res de res.

Això ja resulta més intrigant, perquè la llum del Sol hauria d’il·luminar alguna de les parets, i per poca pols que hi hagués a l’interior, l’aparell l’hauria de captar. Però el cas és que la imatge és d’una negror absoluta.

L’explicació més senzilla és que potser hi ha una cavitat subterrània prou gran en aquella regió de Mart. En alguns indrets el sostre ha cedit i queda el forat que dona directament a una gran sala subterrània. Això explicaria perquè no veiem les parets de la cova.

Però això també obre grans expectatives. En primer lloc, com sempre que hi ha alguna cosa que surt del normal, s’especula si pot ser un indret amb més possibilitats de trobar-hi vida marciana. Comunitats de microorganismes podrien trobar un indret protegit de les tempestes de sorra que afecten tot el planeta de tant en tant.

Però per altra banda, si ens plantegem d'edificar estacions per futurs viatgers o fins i tot colons, aquesta mena de cavitats resultarien un indret excel·lent per instal·lar-s'hi. Protegits de les tempestes, però sobretot de la radiació que escombra la superfície del planeta ja que allà no hi ha cap capa d’ozó que faci d’escut protector.

I finalment queda especular amb el que pot haver-hi a l’interior. Aigua o gel és el primer que es pot pensar, però també hi ha qui no descarta trobar-hi hidrocarburs o minerals útils. La manca de dades obre la porta a la fantasia.

En tot cas, millor que no siguin hidrocarburs. Ja hi ha qui diu que si hi hagués petroli a Mart en George Bush no trigaria a dir que han detectat armes de destrucció massiva i muntaria una croada per alliberar el planeta de les urpes de l’”Eix del mal”.

9 comentaris :

èlsinor ha dit...

Igual ens hi trobem un gran monolit negre...

Dan ha dit...

I amb música de Strauss...

Pd40 ha dit...

Què interessant, a veure què hi ha dins. Quina intriga!

Proximo ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Proximo ha dit...

Que no en sabeu... es evident que aquest forat està fet per una de les naus de Independence Day. En el lloc on hi ha el forat abans hi havia la Green House (equivalent a la White House).

Els extramarcians (clar, no poden ser extraterrestres, perquè això inclouria als marcians) anaren a Mart perque era un món amb molt d'ozó. Es carregaren als marcians, els hi robaren l'ozó, i utilitzaren gairebé tota l'energía geotérmica del planeta per proveir-se d'energía per al proxim viatge.

Per això ara no hi ha ozó, mart es fred, i tampoc hi ha vida... ^^

Carquinyol ha dit...

No estaran pas fent les obres de l'AVE per Mart oi ?

sants ha dit...

Mira! ja sabem on és el cul de Mart!

alex ha dit...

Dan, veig que facilment anem a petar a temes de l'exploració de l'espai, des del nostre estimat Sagan aquests temes van calar entre molts humans. L'exploració de l'espai sempre ens depara sorpreses que la saviesa humana vol entendre.

Chungalin ha dit...

I quan xerrem de colonitzar altres planetes, amb quina energia es suposa que ho fariem? Perque una cosa és fer arribar una sonda de menys d'una tona a la superfície de mart, i una altra diferent és moure persones amb tot un soport vital que no hi ha allà.

A jo també m'agrada la fantasia, però us recordo que si hem arribat a la Lluna durant él segle XX no és per casualitat, és una conseqüència del segle del petroli, i aquest s'acabarà igual de ràpid que com ha crescut.

Si en una cosa ha fallat sempre la ciència-ficció és quan ha posat anys concrets al futur. Des de fa un parell de dècades sempre ha quedat curta, de cada cop els avanços REALS costen més i l'energia abundant de cada cop serà més difícil de replegar.

El segle XX ha gaudit d'una energia fàcil, barata i replegada durant milions d'anys al subsol. La ciència ha fruit d'ella, com tot el demés. Amb quina altra la substituirem? Com serà la ciència de finals del segle XXI? Serà una ciència megalòmana com la d'ara o bé una ciència de paper, llàpis i espelma?