divendres, de juny 15, 2007

Li toca parir al mascle

Quan alguna cosa et fa mal, el normal és queixar-se. Però si ets un home i hi ha una dona per allà, no és infreqüent topar amb un comentari sarcàstic indicant el poc que aguanten el dolor els homes i com de malament ho passaríem si haguéssim de parir.

I això ens passa perquè pertanyem al gènere humà, però aquesta crítica no ens la podrien fer si fóssim cavallets de mar (Hippocampus sp). Aquesta és l’única espècie animal en que qui passa l’embaràs i el part no és la femella sinó el mascle!

També és l’únic peix que té el cap en angle de noranta graus respecte del cos, i la seva aleta caudal s’ha modificat tant que s’ha transformat en un apèndix prènsil, però tot això ja no fa tanta gràcia com el tema de l’embaràs dels mascles.

En realitat, i tot i que hi ha qui pensa que són animals molt exòtics, a les nostres costes n’hi ha algunes espècies. Concretament a la Mediterrània hi viuen tres de les cent espècies de cavallets de mar que es coneixen. Amb ulleres i tub i una mica de sort els podeu veure movent-se lentament per entre les praderes submarines costaneres.

El cas és que quan una parella de cavallets de mar s’hi posen, fan una “dansa nupcial” mentre van nedant entrelligats per les cues. Això els requereix un cert temps. Les primeres danses duren uns quants minuts, però el anar i tornar s’allarga per un parell de dies, i la dansa final pot arribar a durar nou hores.

Finalment, la femella diposita els òvuls madurs al sac d’incubació dels mascles. Això és exactament una mena de bossa que té el mascle a la panxa i en la que els òvuls que li passa la femella aniran sent fecundats pels seus espermatozoides. Tot seguit, els ous ja fecundats s'aniran empotrant a la paret de la bossa i aquesta es tancarà definitivament. Mica a mica, el teixit de la paret anirà embolcallant els ous i creant un medi ambient particular, ric en vasos sanguinis i ple de líquid amb una composició semblant a l’aigua de mar. Tot plegat amb unes clares similituds amb l’úter i la placenta. A problemes similars, solucions similars.

I passades entre dues i quatre setmanes, arriba l’hora del part, que també sembla que li costa bastant al mascle de cavallet de mar. En algunes espècies fins i tot s’ha d'estripar la bossa ell mateix, fregant-la amb les roques, per que surtin les cries junt amb restes del teixit del pare.

Espectacular i molt curiós, però això acostuma a ocultar totes les altres característiques d’aquests fantàstics animals. Per exemple, han de menjar molt perquè tenen un sistema digestió poc eficient, segurament conseqüència de no tenir estómac. Com que tampoc tenen dents, s’han d’empassar el menjar sencer, normalment petits crustacis del plàncton. I igual que els camaleons, poden moure els ulls de manera independent l’un de l’altre.

El que ja no resulta sorprenent és que també es tracta d’uns animals amenaçats. Fan tanta gràcia dissecats, queden tant bé com a figuretes en souvenirs espantosos per turistes sense cap gust estètic, hi ha tantes llegendes que els hi atribueixen poders afrodisíacs i, sobretot, estem destrossant tan ràpidament els seus hàbitats, que el nombre de cavallets de mar s’ha reduït a la meitat en els darrers cinc anys.

De manera que si podeu prescindir del cendrer amb un cavallet de mar ficat a dins com a record de l’estiu, doncs gairebé millor. Així contribuireu a que se’n pesquin menys i sempre serà un punt positiu pel que fa al vostre gust.

20 comentaris :

Dolors ha dit...

Independentment de la seva situació de perill d'extinció o no, o de la seva més o menys encertada estètica, mai he comprès l'ús d'animals dissecats com element decoratiu. És tant i tant cruel! Tant propi de l'espècie humana i el seu erroni sentiment de superioritat que em fa esgarrifances.
Ara, amb el que em quedo del teu post d'avui és amb el tema de les 9 hores finals!

Dan ha dit...

Nou hores finals i després que pareixi ell. Temptador eh!

Carquinyol ha dit...

Nou hores...bé, jo em segueixo quedant amb el porc eh !!

Dissecar cavallets com a souvenir, la gent està cada cop més boja. Si volen souvenirs que facin fotos coi !!

Pd40 ha dit...

Un cendrer amb un cavallet de souvenir? Quin mal gust :(
Crec que fa més mal la destrucció del seu hàbitat que la pesca.

Joana ha dit...

Ejem.... va... seré bona noia i no faré cap comentari "jocoso"... aixó.... no se si podré ok?.. :).
Molt interessant, com sempre.
Petonets.

sants ha dit...

La femella ho diposita i el mascle pateix l'embaràs i pareix... i no serà que la femella té espermatozous i el mascle òvuls?? així quasi quadra tot més fàcilment!! ;)

Dan ha dit...

Carquinyol, allò del porc ja es d'una altra dimensió.

pd40. Es que el gust dels guiris deixa molt, però molt que desitjar.

joana. Vinga noia, no et tallis.

sants. Però es que la definició del mascle es justament el que fa espermatozoides. La resta és accessori.

sants ha dit...

Res Dan, és el nostre moment de modificar la història natural i la ciència!!

Anònim ha dit...

Perdona, no estic gens d'acord quan dius "comentari sarcàstic". És clar que no podem generalitzar, (of course!) pero ho sento molt, nois, sou una mica "pupes", i ai! quan us fa mal alguna cosa...
Segur que no és culpa vostra, segur que ens podràs donar una explicació genètica!
Vinga, un petonet per tots els nois...

èlsinor ha dit...

La veritat, anònima, és que jo sóc tan 'pupes' que he baixat a peu 6km muntanya avall amb el dolor d'un càlcul biliar sense cridar ningú que vinguera a buscar-me en cotxe (perquè, d'haver-ne, de carretera n'hi havia...): i després he sentit dir-hi a alguna dona que aquest dolor és molt pitjor que el d'un part! Així que no em sent al·ludit pel teu comentari (qui ho diria, hehehe!).

Petitabruixa ha dit...

Em callaré óbviament el que diria del part i els homes;-)

Els animals dissecats..em sembla de malalts. Ja m'ho deia ja, el meu pare, que els éssers humans sóm unes bésties.

Bon cap de setmana i petonets !!!

Petitabruixa ha dit...

Em callaré óbviament el que diria del part i els homes;-)

Els animals dissecats..em sembla de malalts. Ja m'ho deia ja, el meu pare, que els éssers humans sóm unes bésties.

Bon cap de setmana i petonets !!!

Anònim ha dit...

èlsinor, carinyo, ja he dit que no podem generalitzar, i tu ets una de les excepcions. (i tots els nois que seguiu el blog també, vaaaaaale)

Jo no parlo de mals en majuscula, (els seriosos, vaja,) parlo en general del grau "d'aguante" que les noies tenim del dolor. Dan, please, dóna'ns l'explicació genètica, hormonal, la que sigui, que segur que n'hi ha...

èlsinor ha dit...

Uiii...això ha sonat com el "vaaale, se acepta pulpo como animal de compañía..." de l'anunci! :P

Anònim ha dit...

Hola Dan. Tens un blog realment molt interessant. Tinc normalment poc temps per mi, pero cada dia intento trobar un momentet per poder llegir el teu blog. M'agrada moltissim!! Una salutacio!

Anna ha dit...

jeje, ara que treus el pulpo, èlsinor, us heu fixat que molta gent barreja els dos anuncis i diu "se acepta pulpo como animal de acuático..."? em fa molta gràcia...

frannia ha dit...

Em sap greu haver de confessar que a mi els cavallets dissecats sí m'agraden. Potser perquè l'únic que he tingut mai a la mà va el que va pescar el meu pare quan jo devia tenir 3 o 4 anys. Al pare el veia poc així que és possible que lligi emocions, però m'agraden! No sabia que poguessin parir. La teva lectura sempre tan didàctica; m'encantes.

Grigri ha dit...

I jo perquè no hauré nascut cavallet de mar??
El moment del part no el canvio per res del món (la fase de l'expulsiu, la resta no és per disfrutar precisament), però els mesos d'embaràs són tot una tortura. El cavallet de mar mascle no té motius per queixar-se, de 2 a 4 setmanes és una ganga d'embaràs..

Lupe ha dit...

Els cavallets de mar, els trobo especialment macos i curiosos. Sempre m'han semblat animalets molt elegants. No tinc cap cendrer, però faré campana, per tal de que no es venguin ni un més.
Salutacions

Anònim ha dit...

són mol monos :)