divendres, de juny 08, 2007

Sospitosos habituals

Acaba de sortir la notícia que el govern de Nigèria ha presentat una demanda contra la farmacèutica Pfizer a la que acusa d’haver assajat il·legalment un fàrmac contra la meningitis que va causar la mort i malformacions a 200 nens.

Quan llegeixes aquestes coses se’t posen els pèls de punta, però, com sempre passa, quan busques una mica comences a veure que les coses no són tant clares. És molt fàcil acusar la indústria farmacèutica d’actuar de forma il·legal i sense escrúpols amb l’única finalitat d’enriquir-se a costa de la salut dels necessitats. Un dolent de llibre que maltracta a unes víctimes innocents. Tothom s’hi apunta a l’escàndol i la indignació.

Però mira, a mi m’agrada fer d’advocat del diable, de manera que comparo informacions de diferents fonts i de seguida em trobo envoltat de dubtes. El primer que he de fer és eliminar les exageracions. L’assaig no va matar o malformar 200 nens. L’assaig es va fer sobre 200 nens malalts de meningitis. A 100 se'ls va donar el tractament estàndard, un antibiòtic anomenat Ceftriaxona i als altres 100 se'ls va administrar un nou antibiòtic, la Trovafloxacina.

En realitat, per molts estudis previs que es facin, sempre arribarà un moment en que caldrà provar els nous fàrmacs en persones malaltes. I el procediment estàndard diu que cal comparar-ho amb el millor tractament disponible. D’aquesta manera es pot saber si el nou fàrmac representa alguna millora o no.

I això és el darrer pas. Abans cal fer els estudis en cèl·lules aïllades, després en animals d’experimentació, després en grups reduïts de voluntaris sans i finalment en malalts. Un camí llarg en el que la gran majoria de nous fàrmacs es desestimen.

Moltes vegades es diu que els requeriments que s’exigeixen als fàrmacs avui en dia són tan estrictes que l’Aspirina no s’aprovaria en l’actualitat. Però en realitat les coses són una mica més complicades, perquè cal valorar la malaltia a tractar. Un fàrmac amb molts efectes secundaris pot acceptar-se si l’alternativa és la mort del pacient.

Els dilemes de vegades resulten molt difícils. Acceptaríeu un fàrmac que us causarà una leucèmia amb tota seguretat d’aquí a cinc anys si teniu una malaltia que us causarà la mort amb tota seguretat en dos anys?

Potser si, però el problema és que les paraules “amb tota seguretat” són una trampa, perquè mai hi ha total seguretat. De manera que la frase seria: Acceptaríeu un fàrmac que us causarà una leucèmia amb tota seguretat d’aquí a cinc anys si teniu una malaltia que probablement us causarà la mort en dos anys?

I encara més dubtes. Si el fàrmac té efectes secundaris importants, que cal fer? Tres anys més de vida amb mala qualitat? Molt mala qualitat? Que és el que considerem una qualitat de vida acceptable?

No, les coses no són senzilles, les línies que delimiten el correcte no estan marcades nítidament enlloc. Hi ha coses clarament acceptables i altres de radicalment rebutjables, però la zona grisa del mig és prou amplia. I no fer res tampoc és una alternativa.

De totes maneres, la qüestió de l’estudi fet a Nigèria està molt poc clara. Una de les condicions innegociables és que els pacients estiguin clarament informats del que es vol estudiar i que acceptin de participar-hi. Potser preferiran seguir amb el medicament tradicional si els ofereix prou confiança. Aquest és el tema que es discuteix en la demanda. Diuen que la farmacèutica no va informar als pares dels nens. Però això ho haurà de decidir un tribunal, encara que l’acusat sigui una indústria farmacèutica, el dolent de les pel·lícules. Per allò de la presumpció d’innocència.

Naturalment no tinc prou informació per opinar. El tractament experimental va funcionar millor que l’habitual, però la diferència és molt petita i el clàssic no funcionava malament.

El que trobo empipador són les exageracions. Si no van informar correctament als pares és un delicte greu que cal castigar amb la màxima severitat. Però d’aquí a dir que van matar o causar malformacions a 200 nens n’hi ha un bon tros. Ja es fan prou barbaritats al món com per anar exagerant les coses.

(I en un tema completament diferent, no puc sinó recomanar-vos el post d'avui de l'Omalaled a Històries de la Ciència. Sempre és bo recordar les paraules del mestre Sagan)


11 comentaris :

Alepsi ha dit...

Doncs he de reconèixer que sóc de les que es va escandalitzar davant del titular engrandit! Suposo que lo seu seria fer aquest exercici de contrast d'informacions amb totes les notícies... i així ens adonariem del nivell de manipulació al que ens tenen sotmesos....

Carquinyol ha dit...

La veritat és que jo ja fa temps que començo a no empasar-me tal qual les noticies i miro de contrastar aquelles que em xoquen. I és que el món no hi ha bon boníssims ni dolents dolentíssims, i el cavall del dolent no sol anar més lent.

Dan ha dit...

Es que realment el titular era com per escandalitzar-se. I es impossible anar contrastant tot el que ens diuen. Però sonava tan exagerat... I mira que les farmacèutiques no son angelets precisament.

Pd40 ha dit...

La clau de tot això està en saber si els pacients estaven informats i d'acord amb aquest nou tractament. A partir d'aquí tot canvia. Del tema dels 'pseudo'periodistes que es limiten a reproduir sense contrastar, alguna vegada ja ho has comentat. En aquestes coses hi ha més interès en el titular cridaner que en la veritat.

El post de l'Omalaled excel·lent ;)

Dan ha dit...

Sospito que no estarien gaire ben informats. Mes que res per la manera com funcionen les coses a l'Africa (però ja dic que no ho se). En tot cas, això no és un tema menor, sinó molt greu. Però cadascú se l'ha de carregar pel que ha fet, i no per res més.

Anònim ha dit...

Cal ser sempre crític amb tota la informació que rebem, amb tota, fins i tot amb alló que et regalen quan entres al metro. Jo ho intento fer entendre als meus alumnes: ni ens ho hem d'empassasar tot, ni tampoc dir que tot és mentida. Però nois: vulguem o no, sempre hi haurà qui ens manipuli...

Ulisses ha dit...

mmmm
a la farmaceutica li ha de caure un pal...
però sinó han fet mal a 200 nanos que no els acusin d'això, que els acusin dels que realment han sortit perjudicats i no del nombre total d'individus de l'experiment.

Anna ha dit...

jo crec que el gran problema és que com dius, dan, les farmacèutiques són els dolents de la pel·lícula, i la gent s'arriba a creure qualsevol cosa en la que siguin la part acusada. I no només les farmacèutiques, sinó qualsevol cosa que li soni al públic a manipulació científica (com els transgènics, per posar un exemple evident)

Anònim ha dit...

Mira,
No justifiqueu a Pfizer, pq si se'n va a Nigèria a provar la Trovafloxacina, es per alguna cosa. Ara resultarà que estan molt preocupats pels africans. El que passa es que els veuen com a un model experimental: "... antes de los ensayos clínicos lo probaremos en rata, ratón y negro" ...
Salutacions a tots!
Ah! Dan, podries tractar, algun dia de la propera setmana, el tema de la producció de les cel.lules embrionàries en ratolí?
Moltes gràcies!
"l'altre anònim"

Dan ha dit...

anonim. Sempre, sempre cal ser critic amb tot. Sense passar-se, però tampoc quedar-se curt. O al menys, cal intentar-ho.

ulisses. Si que li ha de caure un pal, si. pero pel que han fet. no pel que potser serien capaços de fer si no hi haguesssin controls.

anna. Uf els transgenics. Aqui també tenim uns dolents de pelicula.

altre anònim. No es tracta de justificar la Pfizer, ni molt menys. I per descomptat que no estan gens preocupats pels africans sino per fer calers. Però si van anar a Nigèria tampoc es per experimentar amb negres que no protesten, sinó perquè era allà on hi havia una epidèmia de meningitis. Això que dius de "... antes de los ensayos clínicos lo probaremos en rata, ratón y negro" és una caricatura que sols passa a les películes, però que no va així a la vida real. (En bona part perquè el pal que els hi cauria seria molt gran. I tampoc s'hi arriscaran, que no son rucs.)
Cel.lules embrionàries en ratolí?.. M'ho apunto!

omalaled ha dit...

Hmmmm: les farmacèutiques són culpables fins que no demostrin la seva innocència :-) És una llàstima que s'hagi fet un negoci el curar a la gent. Si en Pasteur o Koch aixequessin el cap ...

I moltes gràcies per citar el meu article.

Es sorprenent còm el món de la ciència (i de la humanitat també) troba a faltar al Sagan.

Salut!