dijous, de juny 14, 2007

Sang verda!

Si coneixeu algun metge, demaneu-li que us expliqui alguna anècdota de l'exercici de la seva professió. Segur que us trobareu amb unes històries fascinants, dignes de la més imaginativa sèrie de televisió. Però de vegades, algunes arriben a extrems increïbles. Ja fa temps vaig comentar el cas de la noia que havia quedat embarassada per la boca, i ara l’amic Èlsinor me n’ha fet arribar una altra de bona que no puc resistir de comentar.

La història ha passat a l’hospital St. Paul’s de Vancouver, al Canadà on un home presentava un quadre de “Síndrome compartimental”. Això vol dir que els nervis i els vasos sanguinis d’alguna zona del cos estaven sotmesos a una excessiva pressió i com a conseqüència els nervis podien resultar irreversiblement danyats i el flux sanguini es podia col·lapsar. Això passa perquè els nervis i els vasos sanguinis que tenim pel cos estan envoltats d’una capa protectora, igual que els cables elèctrics estan envoltats de plàstic aïllant. Però aquesta capa (anomenada fàscia) no és flexible, de manera que si per algun motiu hi ha una inflamació a l’interior, tant el nervi com les venes i artèries s’esclafen. En aquest cas, l’home ho presentava a les cames.

El tractament per aquests casos consisteix en una intervenció quirúrgica en la que s’obre la fàscia per alliberar la pressió i evitar el dany als teixits més delicats. Doncs això és exactament el que van fer a l’hospital de Vancouver. I per comprovar que el flux sanguini es restablia amb normalitat el que es fa és introduir un catèter a l’arteria afectada i mesurar la pressió i el flux. I aquí va ser quan els metges es van quedar de quadres. La sang que surt pel catèter pot ser de color roig intens si és una artèria, o roig fosc en el cas de les venes. Però d’aquell home en sortia sang... verda!

La descripció que en fan és que tenia un color verd fosc, com la pell d’un alvocat.

Per molt impactant que fos, allò no evitava que la intervenció continués, de manera que mentre alliberaven pressió a les fàscies de les cames del pacient, enviaven amb tota urgència mostres d’aquella sang tan particular al laboratori.

D’entrada van veure que l’hemoglobina no transportava correctament l’oxigen i el motiu va resultar que estava en forma de sulfahemoglobina.

El color vermell de la nostra sang el donen els glòbuls rojos que conté. I aquestes cèl·lules són roges perquè estan plenes d’hemoglobina, una proteïna que s’encarrega de portar l’oxigen des dels pulmons fins les cèl·lules. Si l'hemoglobina té una molècula d’oxigen unida pren un color vermell intens, mentre que si el que porta és CO2 el color és més fosc. Per això la diferencia de color entre la sang arterial (oxigenada) i la venosa.

Però en aquest pacient el que passava era que un àtom de sofre s’havia incorporat a la molècula d’hemoglobina. I l’hemoglobina amb sofre, dóna un color verd fosc... i no transporta correctament l’oxigen. Una situació compromesa, i no pas per la causa original que l’havia dut a l’hospital.

Això és molt poc freqüent, però ja s’han descrit casos semblants. Normalment es donen per causa de sobredosis de fàrmacs, que és el que sembla que li passava a aquell home. Sembla que es tractava unes migranyes que patia amb un fàrmac anomenat Sumatripà en dosis superiors a les recomanades. I d’alguna manera, el sumatripà li va causar la sulfahemaglobinosi.

De vegades, si la capacitat de transportar oxigen està sota mínims cal fer transfusions, però en aquest cas n’hi va haver prou d'interrompre el tractament i deixar que el cos anés generant nous glòbuls rojos amb hemoglobina normal. Cinc setmanes després ja estava restablit de tots els problemes i amb la sang normalitzada.

Però suposo que l'espant que es va emportar el metge que va posar la cànula i va veure sortir sang verda no li treu ningú. Potser va pensar que tenia un pacient ideal per vampirs vegetarians?

11 comentaris :

dolors ha dit...

Carai Dan, coses més rares .... Sincerament, quan he començat la lectura buscava la trampa, però ja veig que no n'hi ha: la sang realment era verda. Després m'ha espantat quan has començat a relacionsr sistema nerviós i circulatori: ai mareeeee, si és per això segur que a mi em surt verda també. Però no, quin descans quan he vist que no tenira res a veure.
Curiós, molt curiós. Ara que d'experiències fascinants suposo que tothom n'ha viscut. A la vida sempre hi ha situacions que superen la més imaginativa sèrie, pel·lícula, novel·la o qualsevol creació humana. Potser només cal escoltar una mica les declaracions polítiques? jejejeje
Després

Dan ha dit...

Uf! Lo dels polítics si que ja trenca tots els esquemes i s'acosta a experiències oníriques de malson. Al costat dels polítics, un paio amb sang verda no es res de l'altre món.

Carquinyol ha dit...

Ja estan aquíiiiiiiiiiiii !!!

I no seria parent de la Diana de V? O de Shreck ? No se no se, jo diria que el Govern ens amaga informació !!

;)

Petitabruixa ha dit...

Quin ensurt !!! Sembla un "X File"...Ja están aquíiiiiiiiiiii;-)

Proximo ha dit...

La hemocianina dona color blau a la hemolinfa degut als seus atoms de coure en lloc de ferro.

sants ha dit...

Sort que li va passar a un hospital i no a ell sol a casa seva fent-se un tall amb un ganivet, quin susto!!

Llavors podria ser que la sang d'un príncep fos blava i d'aquí vingués la història/llegenda??

Com a últim, dir que m'ha recordat a l'anuncia que fan ara d'un cotxe i que precisament una de les coses que diu és: "diuen que la sang és vermella".. -- jeje.. no sempre...

Proximo ha dit...

sants: si em deixes et contestaré jo. Això de que tenen la sang blava els de la noblesa ve de que gairebe mai el sol els hi tocava la pell, per això aquesta mai era minimament bruna (això era dels servs que es veien forçats a treballar al sol).

Degut a aquesta falta de pigmentació es podien veure a traves de la pell les venes que al veures a traves de la pell adquirien un color blavenc.

Anònim ha dit...

El Doctor House podria fer una llista d'anècdotes, a quina més surrealista que, malgrat ser exagerades, alguna cosa de real tenen. (Ja sabeu, a vegades la realitat supera la ficció!)

Per surrealisme...els profes no acabariem d'omplir la llista!

èlsinor ha dit...

carquinyol, petitabruixa, la veritat és ahí fora... :D

Dan ha dit...

Es nota que a les series de fantasia i SF a la que volen que surti un ésser estrany el primer que fan es posar-li sang de color verd!

sants ha dit...

Gràcies proximo!